Josep Ballbè i Urrit
Aquest adagi el trobo summament adient i encertat. Justament avui, el calendari ens marca dues fites.
La diada d’aquest apòstol –envers el qual professo una devoció especial, per raons “x”– i l’inici de la tardor. Em va com anell al dit, per raons òbvies… Igual que deia, fa unes setmanes, que sovint faig per escriure amb un bri de música clàssica i suau (de fons), una de les peces que em té el cor robat és la “Passió” d’aquest sant (obra de l’immens Johann Sebastian Bach).
Aquesta estació climàtica és l’avantsala de l’hivern. Època de pluges i bolets. Amb un esclat multicolor que s’esllangueix –al bosc– en tons beix, gris i ocres. Un moment en el qual marxen els ocells i els seus cants, ensumant el fred que s’acosta, amatent. Encara em veig amb cor d’afegir un nodrit estol de més refranys: “a la tardor, ni fred ni calor / a la tardor, la foscor fa por / a la tardor, cauen les fulles a muntó / la tardor porta la tristor / la tardor, temps de xaloc / a la tardor, tot rodó / a la tardor, surt el caçador / a la tardor, sembra si hi ha saó / l’hort de tardor manté el bon senyor / a la tardor, el dia porta espardenyes / flor de tardor fan el bo i millor / tardor entrada, pana tibada / tardorada vertadera, per Sant Mateu l’aigua primera…”
Heus ací, doncs, un elenc de frases associades a la paremiologia que denoten la importància i l’encís d’aquest nou trimestre meteorològic que endeguem. Cenyint-me específicament a la figura de l’apòstol, encara n’amplio el repertori: “Per Sant Mateu, avellanes arreu / per Sant Mateu, vigila el cau, la guineu / per Sant Mateu arribat, verema el savi i l’orat / si fa bo per Sant Mateu, prepara les botes i l’arreu / si per Sant Mateu plou, ovelles com un bou / si vols bon sementer, per Sant Mateu sembra el primer / Sant Mateu, qui troba és seu”. Cadascuna d’aquestes cites ofereix un rerefons del qual extreure alguna sàvia lliçó per al nostre pelegrinatge pel món que ens toca viure. Bo seria recuperar –en bona part– tradicions i consells aplicables en un entorn social en el qual molta cosa és desmarxada.
Vull recordar que, a la seva vida normal, en Mateu era un cobrador d’impostos, a Cafarnaüm. Com a tal, el poble el mirava malament, i el considerava proper a les tesis dels romans, als quals se’ls veia com a invasors/opressors. El seu tarannà empàtic i servicial podia amb tot. Tant de bo sapiguem retenir algun dels consells del seu evangeli. Per exemple, aquell que refereix allò del “si un cec en guia un altre, els dos cauran a l’esvoranc”. O el que “no s’ha de perdonar el germà set vegades… sinó setanta vegades set”.
