“Hem de cuinar a partir de les 6 i rentar a partir d’aquesta hora o a la nit”. Francesca resumeix amb gest de resignació l’alteració d’hàbits que comporten a milers de veïns de Vacarisses, com ella, com la seva família, les severes restriccions de consum d’aigua imposades per l’Ajuntament d’aquesta població vallesana castigada per la sequera. Més castigada, molt més, que unes altres, perquè el problema de Vacarisses és que la major part de la seva població, uns 5.000 dels 7.500 habitants, es proveeix d’aqüífers, i els pous estan lànguids, gairebé sense aigua. I la connexió amb la xarxa general, esperada des de fa anys, no arriba , i això de Vacarisses és un patiment continuat. Ha de ploure a bots i barrals per veure una mica de llum en aquest túnel de sequera. El 3 de maig, el pou principal mesurava poc més de 2 metres, molt lluny dels 40 que eren habituals. I desitjables.
Les fonts municipals ja estavan tancades. Aquest dimecres passat, l’Ajuntament va informar que l’augment de les temperatures havia disparat el consum d’aigua i que per aquest motiu es tallaria el servei a partir de l’endemà. Només hi hauria subministrament d’aigua de les 6 a les 10 hores i de les 20 hores fins a les 24 hores. “La resta del dia no hi haurà aigua”, afirmava, taxatiu, clar, el Consistori. És una decisió d’emergència, tal qual. Es van instal·lar cubes a la plaça de Joan Bayà, al costat del local de l’associació veïnal de Torreblanca II i al parc de Can Serra. També a la plaça de l’Església de Torreblanca i a l’entrada del Fresno. Les urbanitzacions de la Creu, el Ventayol, la Farinera i el Palà no es veien afectades per la mesura perquè no s’abasteixen d’aigua municipal.
L’alcalde, Antoni Masana, estarà a disposició del veïnat aquest dissabte, a partir de les 10.30, en una audiència pública a través del canal municipal de Youtube, per parlar de l’aigua. Com no. És el tema, la preocupació més estesa en aquesta localitat de 40,70 quilòmetres quadrats, la número 182 de Catalunya, amb una densitat de 174 habitants per km2 i governada per Esquerra Republicana de Catalunya (ERC). Albert Salamé, tinent d’alcalde i regidor d’Eficiència Energètica, parla de “tempesta perfecta” per explicar la concatenació de factors que ha provocat arribar a aquesta situació de crisi: el consum d’aigua de la major part del poble prové de pous, l’any passat va ploure poc, i enguany el mateix, el nombre d’habitants de Vacarisses ha crescut (d’una mica més de 6.000 en el 2015, a 7.500 ara), els aqüífers a penes tenen reserves…
Obra cara
La tempesta no es forma només per imponderables naturals. Setmanes enrere es van averiar els sensors que mesuren els nivells dels pous, el que va suposar la transmissió de dades errònies i va accelerar la situació d’emergència. L’avaria ja es va solucionar. Fa molt temps que Vacarisses demana a l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA) la connexió a la xarxa general, que ve d’Abrera, a través de Viladecavalls, i a la qual es podria vincular des de l’abastament d’Aigua Ter-Llobregat o des de Taigua, de Terrassa. “És una obra molt cara que nosaltres no podem afrontar. I no podem immiscir-nos en terrenys aliens a Vacarisses”, assenyala l’edil.
Detall d’un dels dipòsits col·locats aquests dies a la població / ALBERTO TALLÓN
Per dur a terme aquests treballs s’hauran de fer expropiacions, com recorda Sandra Pérez. La Sandra és veïna de Can Serra i durant nou anys va ser secretària de l’associació veïnal d’aquesta urbanització. El problema ha explotat ara en gran però s’arrossega des de fa anys, diu. “Abans de la pandèmia ja hi havia mancances i en alguns moments es recomanava, per exemple, no regar els horts. Abans s’omplien les piscines amb l’aigua dels pous, però això es va regular i a partir de 4 metres cúbics l’ompliment s’ha de fer amb cubes”, indica.
Les regulacions i els consells ja no són suficients i l’Ajuntament ha hagut de tallar en sec. Els aqüífers ja no donen proveïment, tenen poca aigua i molta es perd en filtracions. Es calcula que hi ha un desequilibri d’uns 500 metres cúbics entre l’aigua consumida i l’aigua obtinguda. “Rebem un ajut de Mina a través dels Caus. Ens donen el que poden, però no és suficient. Estem intentant augmentat aquesta aportació ”, comenta el regidor. El més important, insisteix, es el condicionament de la connexió a Viladecavalls: “Demanem celeritat. Si no, estem venuts en èpoques com aquesta, de sequera”. El projecte trigaria cinc anys en dur-se a terme.
Preocupant
Mentrestant, el Consistori busca noves infraestructures. A Can Còdol, per exemple, hi ha una antiga mina que tracta de recuperar per aprofitar-ne l’aigua “per poc que sigui” i fa un parell de dies que realitza prospeccions al Palà per trobar un jaciment productiu. A Torreblanca II se situa un altre focus d’atenció en la crisi. Allà l’Ajuntament va obrir un pou fa quatre anys. Però cal pujar l’aigua, i per al bombament elèctric es necessita una escomesa que l’Ajuntament encara no ha aconseguit per part d’Endesa. Ho va demanar tres anys enrere i s’ha abonat més de la meitat del seu cost. Fa deu dies, el Consistori va posar en marxa allà un generador per a efectuar el necessari bombament, “amb el cost que això comporta”, apunta Salamé. Són 5.000 euros addicionals cada mes.
Un cambrer rentant recipients en un bar de la localitat. Només hi ha aigua 8 hores al dia / ALBERTO TALLÓN
“Fer soroll” és l’opció ara per forçar l’adopció de solucions, subratlla Sandra Pérez. Les restriccions de la setmana passada, nocturnes, encara eren suportables per a molts vilatans. Les d’ara són draconianes i obligaran els afectats, com Sandra, “a canviar rutines”. A dutxar els nens, per exemple, a partir de les 20 hores. O a omplir galledes i garrafes i deixar-les en el lavabo, preparades per al seu ús en les hores de tall de subministrament.
Vacarisses viu d’un aqüífer que alimenta quatre pous. Vacarisses viu ara mateix en el fil d’una navalla. “Estem davant duna situació molt preocupant i amb una solució complexa”, diu UIPV (Unió Independent per Vacarisses), el principal partit de l’oposició.
“Deixadesa”
”No podem seguir així i cal prendre una determinació. Sofrim la deixadesa d’un govern municipal que inverteix més a guanyar vots que en el necessari per revertir aquesta situació tan greu. Estem en un moment dur”. Juan Fuentes és el president de la Federació d’Associacions de Veïns de Vacarisses i es mostra molt crític amb l’executiu vacarissà, al qual retreu que no es reuneixi amb caràcter d’urgència “amb tots”. Amb partits, amb veïns, perquè a Vacarisses “hi ha persones que saben molt de pous”, amb entitats diverses. Fuentes denuncia que l’Ajuntament “hagi deixat que les canonades de Can Còdol s’espatllin” amb aquesta deixadesa que critica. Can Còdol està a la part baixa de Rellinars i agafa part de la Farinera. “Allà hi havia molta aigua”, afirma Juan Fuentes. Aquest divendres al vespre, entitats veïnals de Vacarisses tenien previst reunir-se a la Colònia Gall per debatre la crisi i prendre decisions “en aquest moment tan dur”.
