El Centre d’Alt Rendiment (CAR) de Sant Cugat del Vallès s’ha convertit en la nova casa de deu waterpolistes del Dínamo de Kíiv (Ucraïna). Segons l’agència ACN, els nois, d’entre 13 i 17 anys, van arribar el 7 de març fugint de la guerra, lluny de les seves famílies i gràcies a les gestions d’un exjugador ucraïnès, que es va posar en contacte amb la Federació Catalana per demanar ajuda i acollir part de l’equip. De la mà de la Secretaria General de l’Esport i l’Activitat Física (SGEAF), es van fer els tràmits per facilitar l’arribada a Catalunya dels esportistes. La Direcció General d’Atenció a la Infància i l’Adolescència (DGAIA) treballa perquè puguin traslladar-se a viure amb famílies d’acollida, i que tenen nens que com ells practiquen el waterpolo.
L’inici de la invasió a Ucraïna va paralitzar el país i va generar un èxode sense precedents en la història recent d’aquell país. En aquest marc, un exjugador ucraïnès de la ciutat de Perth, de qui la Federació Catalana de Natació prefereix no revelar el nom per la seva seguretat, s’hi va posar en contacte per demanar ajuda.
“Es tractava de deu menors d’edat del Dínamo de Kíiv que havien de marxar, des de la Federació ens vam posar en contacte amb la SGEAF, i tres dies després de prendre la decisió arribaven al CAR”, explica Nani Guiu, director tècnic de waterpolo de la Federació. Assegura que sense saber quant de temps s’hi estarien, l’objectiu era “para el cop” i d’entrada trobar-los un lloc on poder-se estar i, a més, entrenar.
Arribaven el 7 de març al vespre, no sense complicacions prèvies. Abans, van haver de sortir en tren des d’Ucraïna en direcció a Hongria: “Van anar tard i a destemps perquè a un dels nois li van bombardejar la casa i el seu passaport es va cremar, però va aconseguir fer un duplicat”, destaca Guiu.
Un cop a Hongria, l’equip del Ferencvaros els va acollir durant un dia i mig, fins que van poder agafar un vol en direcció a Barcelona, que va pagar l’exjugador ucraïnès.
Un cop al CAR, els nois van visitar les instal·lacions i se’ls va explicar com seria el seu dia a dia, amb el suport tècnic dels professionals del centre, així com dels serveis mèdics i psicològics. Amb tot, es va buscar una dinàmica similar a la que tenien a Ucraïna, remarcant el règim d’entrenaments com a factor comú amb la seva vida a Kíiv i la dels esportistes del CAR.
Així, els deu nois entrenen cada dia de 12.45 hores a 14.30 hores, i algunes tardes se sumen als entrenaments d’esportistes de clubs catalans. Per fer-ho, entrenador i jugadors es comuniquen en anglès, tot i que l’entesa és completa un cop se submergeixen a l’aigua, més enllà de la llengua que utilitzin.
