Una era la propietària d’una residència canina de Sant Cugat del Vallès i l’altra, la seva filla, l’encarregada. El desembre del 2016 i el gener del 2017, tenien al seu càrrec un gos al qual van furtar les cures mínimes, i ho van fer a dretcient. Això afirma una sentència del jutjat penal 1 de Terrassa que ha condemnat les dues dones a sis mesos de presó i a una inhabilitació de dos anys “per a l’exercici de professió, ofici o comerç que tingui relació amb els animals”. Són considerades autores d’un delicte de maltractament animal.
Aquells dos mesos, els serveis socials de Barcelona van deixar en custòdia de la residència una gossa perquè la seva propietària, d’edat avançada, no podia cuidar-la. Les acusades no van dispensar a l’animal “les cures mínimes imprescindibles” en alimentació i tractaments veterinaris. Van actuar, segons la sentència, “de manera intencionada”, amb ple coneixement que la seva dimissió de funcions “produïa un menyscabament greu en la salut” de la gossa. L’1 de febrer del 2017, el ca estava molt prim, deshidratat, i sofria una forta infecció ocular que li impedia obrir els ulls. Feia mala olor i tenia les extremitats plenes de nusos.
“Inacceptable”
La titular de la residència va al·legar que en aquelles dates estava tot el dia a l’hospital amb el seu marit. No obstant això, la seva filla li explicava a la nit com havia anat la jornada. Ella, la titular, veia la gossa als matins. L’animal no es deixava tocar, era molt agressiu i problemàtic.
La filla va assegurar que feia esforços perquè el ca, agressiu, mengés i va canviar-li el pinso. Quan va arribar al centre ja estava desatès, desendreçat, però no podien endreçar-lo perquè el servei de perruqueria no estava contractat. La gossa era petita, però treia les dents i es tirava per les persones. No li van donar assistència veterinària.
L’estat en què estava la gossa era “inacceptable”, “deplorable”, segons el magistrat. Gairebé no es podia moure. Al·legar que era problemàtica resulta inversemblant venint de les responsables d’una residència canina. No justifica “la greu omissió” comesa.
