El director i guionista de cinema català Francesc Betriu, que va ser distingit amb el Gaudí d’Honor d’aquest any i que va dirigir llargmetratges com “Furia española”, “La plaça del Diamant” o “Rèquiem per un camperol espanyol”, va faltar ahir a l’edat de 80 anys.
Nascut el 1940 a la localitat lleidatana d’Organyà, Betriu atresorava una àmplia formació acadèmica, que incloïa estudis en Ciències Econòmiques i Ciències Polítiques i una diplomatura en Sociologia, així com estudis de direcció a l’Escola Oficial de Cinematografia de Madrid (1963-1965) , on va aprendre de mestres com Berlanga, Borau, Saura o Sáenz de Heredia.Francesc Betriu iniciar el seu camí com a director amb el documental “Los Beatles en Madrid” (1966) i amb curtmetratges com “Gente de mesón” (1969) i “Bolero de amor” (1970).
El seu primer llargmetratge va ser “Corazón solitario” (1972), un melodrama interpretat per La Polonesa, Jacques Dufliho, Màxim Valverde i Queta Claver, film a què va seguir “Furia española”, una comèdia ambientada en el món de el futbol protagonitzada per Cassen i Mònica Randall.La producció de Betriu inclou curtmetratges, documentals, sèries de televisió i, sobretot, llargmetratges, entre els quals figuren “Rèquiem per un camperol espanyol” (1985), “Sinatra” (1988), “Una pareja perfecta” (1997), “El paraíso ya no es lo que era” (2000) i “La madre de mi marido” (2003).Una de les seves pel·lícules més recordades és “La plaça de Diamant” (1982), adaptació de la novel·la del mateix títol de l’escriptora Mercè Rodoreda, interpretada per Sílvia Munt i Lluís Homar, i que va ser Premi de Cinematografia de la Generalitat.
També va dirigir minisèries basades en obres literàries, com “Vida privada” (1987), de Josep Maria de Sagarra, o “Un día volveré” (1993), sobre la novel·la homònima de Juan Marsé. Entre els seus últims documentals es troben “Mònica de Raval” (2009) o “El dia que murió Gracia Imperio” (2013).
La Filmoteca de Catalunya ha lamentat en el seu compte de Twitter la mort de Betriu, de qui destaca el seu llegat d’adaptacions de grans obres literàries, “títols clau de la Transició i retrats de personatges femenins poderosos” de la memòria cinematogràfica catalana.
L’Acadèmia de Cinema Català va decidir reconèixer enguany a Betriu amb el premi Gaudí d’Honor 2020 “per la seva consistent i dilatada trajectòria com a director, guionista, productor, distribuïdor i crític, així com pel seu ferm compromís social i per la diversitat de la seva producció”.
Francesc Betriu va ser, segons l’acadèmia cinematogràfica catalana, “un nom essencial per entendre l’Espanya de la dictadura i la Transició, o les relacions entre el cinema i la literatura”. En rebre el premi, el passat 19 de gener, el director va assegurar que és “una fal·làcia que una pel·lícula sigui obra del director” ja que “el cinema és un treball col·lectiu”, i va voler compartir el guardó “amb tota una generació de cineastes que va patir durant la dictadura la censura cruel franquista “. Entre d’altres guardons, el 2014 va rebre també el premi Sant Jordi de Cinematografia.
L’any passat, Betriu va donar la seva biblioteca, formada per més de 6.000 volums de còmics, revistes cinematogràfiques, documentació relacionada amb les seves pel·lícules i sèries de televisió, així com objectes d’alguns dels seus decorats, al fons documental de la Universitat de Lleida (UdL).
Després de conèixer la seva mort, l’Acadèmia de les Arts i les Ciències Cinematogràfiques d’Espanya ha destacat que Betriu va ser l’autor de cintes com “Rèquiem per un camperol espanyol”, “L’estranya parella” o “Mònica de Raval”.
La consellera de Cultura de la Generalitat, Àngels Ponsa, ha considerat per la seva banda, a través del seu compte de Twitter, que Betriu deixa en herència “una llarga i diversa carrera plena de compromís social”.
L’Ajuntament d’Organyà, d’on era originari, ha assenyalat que avui “sense posar la claqueta, l’amic i ‘ganxo’ Francesc Betriu, ens ha deixat. Quin gran mestre! Descansa en pau, Paco”.
L’Institut Català de les Empreses Culturals (ICEC) ha afirmat que ha mort un “home de cinema amb una llarga trajectòria com a director, guionista, productor, distribuïdor i crític. Mestre de cineastes i premi Gaudí d’Honor 2020, el recordarem per les seves pel·lícules”.
