El Tribunal Suprem ha acordat obrir un procediment a la diputada de JxCat Laura Borràs per presumptes irregularitats en l’adjudicació a un amic de 18 contractes per valor de 259.863 euros quan dirigia la Institució de les Lletres Catalanes (ILC), entre 2013 i 2017.
La Sala indica en una interlocutòria que els fets descrits en relació a la portaveu de JxCat al Congrés en l’exposició raonada del jutjat d’instrucció número 9 de Barcelona "podrien ser constitutius dels delictes de prevaricació, frau a l’administració malversació de cabals públics i falsedat documental".
El Suprem nomena instructor el jutge Eduardo de Porres, que, en el cas de trobar indicis sòlids contra Borràs, podria demanar un suplicatori al Congrés dels Diputats per actuar contra ella, si bé la diputada pot acudir a declarar de manera voluntària davant l’alt tribunal.
La Sala estima la petició de la Fiscalia, que va sol·licitar que investigués Borràs en considerar que va abusar de la seva funció com a directora d’ILC i "va adjudicar directament o indirectament de manera arbitrària" contractes a Isaías Herrero, un programador informàtic amic seu.
De fet, el Suprem creu que també és competent per investigar els fets que afecten Herrero atès que, tot i que no és aforat, hi ha una "inescindible connexió inicialment apreciable" entre la conducta que se li atribueix a ell i la diputada.
En la seva interlocutòria, la sala analitza si els fets recollits en l’exposició raonada del jutjat català, "segons una valoració molt provisional", poden ser delictius.
Segons aquest escrit, entre 2013 i 2017, des de la institució que dirigia Borràs, es va procedir, d’acord amb Herrero, a fraccionar contractes de serveis informàtics efectivament prestats "reflectint imports i conceptes inventats", sempre en quanties inferiors a 18.000 euros per fer una adjudicació directa.
El total adjudicat a Herrero o a les entitats darrere les quals s’ocultava va ascendir a 259.863 euros.
Borràs va dirigir l’ILC del 2013 al 2018 i en la seva condició "va proposar la contractació, va acordar l’adjudicació, va resoldre aprovar la despesa, va certificar l’execució total o parcial del servei contractat, va conformar la factura corresponent i autoritzar el pagament", segons el jutjat.
Quan, d’acord amb la pràctica habitual de la Generalitat, s’exigien tres pressuposts abans de l’adjudicació per triar l’opció més avantatjosa, Borràs i Herrero, "de comú acord, aportaven diversos pressupostos confeccionats per ells mateixos però a noms d’altres entitats que no havien participat en la seva elaboració ni havien autoritzat la seva presentació".
L’exposició del jutjat recollida pel Suprem destaca també que l’import dels contractes adjudicats a Herrero no es corresponien amb el preu real del servei, entre d’altres motius perquè les factures incloïen despeses a les quals l’home havia de fer front per recórrer a les entitats rere les quals s’amagava.
En el seu escrit, la Fiscalia reproduïa converses intervingudes a Herrero, com una en la qual comenta la seva relació amb Borràs: "Home clar, però jo amb la Borràs, amb la cap, jo facturo amb la cooperativa, jo facturo uns trapis per allà"; "(…) però que jo he de fer un pressupost bo i… o sigui he de fer dos pressupostos bons i quatre de no bons,…"; "(…) el fotut és si la Borràs deixa de ser directora…".
En una sentència coneguda avui, l’Audiència de Barcelona ha condemnat a cinc anys de presó Herrero per tràfic de drogues i falsificació de moneda.
