El jutge del Tribunal Suprem Pablo Llarena ha dictat noves ordres europees i internacionals de detenció i lliurament contra els exconsellers Toni Comín i Clara Ponsatí per sedició, i contra el terrassenc Lluís Puig per malversació en el procés. Tres euroordres que s’uneixen a la dictada fa setmanes contra l’expresident de la Generalitat Carles Puigdemont pels delictes de sedició i malversació, els mateixos pels qual ara reclama Comín. L’ordre contra Ponsatí, en canvi, és només per sedició (tot i que Fiscalia també demanava per malversació) i la de Puig per malversació i desobediència.
En el seu acte, el jutge instructor del procés considera plenament justificada la petició de lliurament de la Fiscalia sobre la base de la sentència condemnatòria que va dictar el Suprem contra dels dotze líders independentistes acusats que no van marxar del país.
Malgrat que els tres exconsellers, declarats des de fa un any en rebel·lia, no es van sotmetre a judici, Llarena creu que la sentència “reafirma la conclusió” que “van perpetrar una sèrie d’actuacions que, sense seguretat però amb fermesa, presenten indicis racionals de criminalitat”. Per això ha activat ordres europees de detenció i lliurament, que ja han estat remeses a Bèlgica -on són Comín i Puig- i a Escòcia -on resideix Ponsatí-, i també internacionals que s’han enviat a Interpol en el cas que es dirigeixin a un altre país no membre de la Unió Europea.
Encara que al principi Llarena va processar els tres per rebel·lió, assumeix el criteri del tribunal del procés, que va condemnar nou acusats per sedició.
No obstant això, només reclama per aquest delicte Comín i Ponsatí en atendre així a la petició de la Fiscalia, que va excloure de la sedició Puig en considerar que la seva responsabilitat encaixaria més aviat en un delicte de desobediència.
En relació a la malversació, el jutge recorda que les conselleries de Comín (Sanitat) i Puig (Cultura) van assumir despeses del referèndum, com la distribució de 56.000 cartes certificades i més de 5 milions de sobres amb targetes censals. Un total de 979.661,96 euros, la despesa “es va dissimular i va fraccionar” atribuint-se a la conselleria de Puig 238.003 euros i a la de Comín 233.180,55.
No passa el mateix amb Ponsatí, exconsellera d’Educació, a qui no reclama per malversació en no haver-se pogut provar aquest delicte en la cessió de locals per a la celebració de l’1-O a la base del suposat valor del sòl.
Llarena -que no va aconseguir el lliurament dels fugits durant la instrucció- apel·la al “principi de confiança” entre els països de la Unió i a la “unitat europea”, que suposa que cada Estat membre “assumeix l’autoritat de les institucions comunitàries cridades a resoldre les divergències que puguin sorgir en la col·laboració estatal necessària “per culminar els procediments de lliurament.
Dels set, ara pesen ordres de lliurament sobre quatre, atès que la Fiscalia no les va demanar contra la secretària general d’Esquerra Republicana, Marta Rovira, en haver d’estudiar bé el cas perquè no funciona a Suïssa l’euroordre, ni contra l’exconsellera Meritxell Serret o l’exdirigent de la CUP Anna Gabriel, respecte als que va descartar demanar l’euroordre, segons van apuntar fonts jurídiques.
