La Fiscalia ha demanat al jutge Pablo Llarena que dicti una ordre europea i internacional de detenció i lliurament contra els exconsellers Toni Comín i Clara Ponsatí per sedició i malversació, mentre que a Lluís Puig, el polític de Terrassa, només li reclama per aquest últim delicte. L’exconseller Lluís Puig es troba a Bèlgica, el mateix país on està l’expresident Carles Puigdemont i l’exconsellera Meritxell Serret.
Puig i Serret van ser processats el passat mes de març pel jutge Pablo Llarena per presumptes delictes de malversació de fons públics i desobediència. La seva implicació en l’1-O seria similar a la de Santi Vila, Carles Mundó i Meritxell Borràs, els únics condemnats només amb una multa i la inhabilitació.
De moment, la Fiscalia no s’ha pronunciat sobre la situació de la secretària general d’ERC, Marta Rovira -fugida a Suïssa-, i el cas de la qual, segons van avançar fonts jurídiques, examinarà amb més deteniment atès que al país helvètic no funciona l’euroordre.
La situació actual
La nova notícia referent als exconsellers Toni Comín, Clara Ponsatí i Lluís Puig s’ha donat un dia després que la Fiscalia es va pronunciar sobre altres exconsellers i polítics independentistes. El mateix dimecres, la Fiscalia va informar que no demanaria al jutge del tribunal Suprem Pablo Llarena que dicti una ordre europea de detenció i lliurament contra l’exconsellera Meritxell Serret ni contra l’exdirigient de la CUP, Anna Gabriel. Fonts de la fiscalia van explicar que el Ministeri Públic havia descartat sol·licitar a Llarena l’euroordre contra Serret, fugida a Bèlgica, perquè llegida la sentència, la seva responsabilitat en els fets només encaixaria en un delicte de desobediència, malgrat que també està processada per malversació. Tanmateix, després d’una anàlisi exhaustiva de la resolució que va condemnar a nou líders independentistes a penes de 9 i 13 anys de presó, la Fiscalia ha canviat el seu criteri. Ho ha fet perquè amb la sentència a la mà troba paral·lelismes i similituds amb el paper que el Suprem atribueix als exconsellers Santi Vila, Carles Mundo i Meritxell Borràs, que van ser jutjats per malversació i desobediència, però absolts del primer, que l’única que comporta penes privatives de llibertat.
Pel que respecta a Anna Gabriel, la seva situació és diferent perquè ella només està processada per desobediència i és legalment impossible cursar una OEDE per un delicte sense pena de presó. Es dóna la circumstància que Suïssa li ha concedit a Gabriel la residència temporal per un període de cinc anys, que és el temps que triga a prescriure el delicte de desobediència.
Això sí, si qualsevol d’elles vingués a Espanya serien detingudes i posades a disposició judicial encara que després quedarien en llibertat, segons expliquen les fons judicials.