El Jutjat penal número 25 de Barcelona ha acordat absoldre als sis regidors de Badalona que van obrir l’Ajuntament el 12-O de 2016 malgrat que un jutge el va prohibir, en concloure que el Consistori no va estar realment obert al públic ni es va dur a terme cap activitat administrativa aqueix dia.
La magistrada ha acordat així absoldre de l’acusació de desobediència als edils d’ERC Agnès Rotger i Oriol Lladó -que aqueix dia exercia d’alcalde en funcions-, així com als regidors de Guanyem Badalona en Comú, José Téllez, Eulàlia Sabater, Francesc Duran i Fàtima Taleb.
En la seva sentència, la jutgessa argumenta la seva decisió en considerar que els edils van complir amb l’acte judicial que prohibia obrir el Consistori al públic o a treballadors davant el "perjudici irreparable" que suposaria per a l’interès general o col·lectiu en el Dia de la Hispanitat perquè, i que en la seva condició de càrrecs electes, "no estaven sotmesos al calendari laboral".
Segons la magistrada, els edils "no podien ser considerats subjectes actius de la prohibició de treballar o exercir les seves funcions com a càrrecs electes", de manera que "el mandat va ser totalment complit pel representant de l’Ajuntament", que en aqueixa data era Lladó perquè l’alcaldessa Dolors Sabater estava en un viatge oficial.
Llums
Assenyala, a més, que els mateixos edils van enviar un correu als funcionaris notificant-los la decisió judicial i que, arran d’aquesta, els locals i dependències municipals romandrien tancats el 12-O.
Així mateix, considera "incontrovertit" que, tal com va declarar l’agent de la Guàrdia Urbana que estava de torn aqueix dia, l’edifici El Viver -on se situa el Consistori- va mantenir la porta principal tancada, cap empleat va acudir a treballar i tampoc es van obrir llums, ni ordinadors ni despatxos.
La magistrada rebutja també el raonament del fiscal, segons el qual els edils van actuar sabent que desobeïen i que es van realitzar tràmits administratius perquè alguns ciutadans van emplenar instàncies amb l’ajuda dels polítics.
Per contra, apunta la sentència, no ha quedat "acreditat" que es realitzés "cap tràmit més enllà de parlar amb els regidors", així com que aquests prengueren alguna decisió el dia anterior sobre on atendrien els ciutadans.
"Aquesta atenció als ciutadans no pot suposar l’incompliment del mandat (…) perquè cap funcionari va prestar els seus serveis, va treballar el 12-O, ni es va fer cap actuació administrativa a l’interior de dependències municipals", subratlla.
La jutgessa es refereix finalment a un dels episodis més polèmics de la jornada, quan Téllez va trencar una còpia de l’acte enfront de la premsa, el que -afirma- va constituir "una manifestació política de desobediència".
Acte judicial
Els sis edils s’enfrontaven a una petició fiscal de 15 mesos d’inhabilitació especial per a càrrec públic i una multa de 4.200 euros, per un delicte de desobediència greu comesa per autoritat. Durant la vista, els acusats van al·legar que el Consistori no va obrir realment al públic i que la seva iniciativa va ser un acte "polític" de protesta perquè "creien" que estaven complint amb el mandat judicial, versió que van corroborar tots els testimonis.
Per part seva, el fiscal va defensar que els regidors eren "plenament i perfectament conscients" que desobeïen i que "van intentar crear obstacles de cara al judici" amb la finalitat d’"eludir les conseqüències" que sabien que podrien tindre els seus actes.
La causa va ser reoberta per l’Audiència de Barcelona el maig de 2017 en estimar un recurs de Fiscalia perquè va entendre que els regidors "van desatendre" l’acte judicial. No obstant això, al gener del mateix any, un jutge l’havia arxivada després de concloure que els regidors es van limitar a fer una "escenificació" que no constitueix delicte perquè "el dret penal no castiga les performances".
