Terrassa deixarà enrere les restriccions d’aigua a partir de mitjans d’abril i passarà a nivell de prealerta com una gran part de la resta de municipis de Barcelona. L’anunci del govern català ha arribat després que les reserves d’aigua als embassaments del Ter i el Llobregat hagin superat el 64% de la seva capacitat després d’un març molt plujós. La consellera de Territori, Sílvia Paneque, va definir dissabte els 56 mesos amb dades de pluviometria per sota de la mitjana com la “pitjor sequera dels últims 200 anys” a Catalunya.
A Terrassa, l’Ajuntament confirma que el canvi permetrà aixecar les limitacions en l’ús d’aigua en el reg de jardins i zones verdes particulars, que fins ara havien de fer-se només en l’horari de menor insolació i en el cas dels privats, es podia realitzar, com a màxim, dos dies cada setmana. També hi havia una dotació màxima de 450 m3/hectàrea per mes que ara no s’aplicaria. No hi haurà tampoc més restriccions en la neteja de carrers, paviments, façanes i similars ni per l’Ajuntament ni per particulars. Ni tampoc per eliminar la pols i matèria en suspensió a l’aire. També s’hauran acabat les restriccions en l’ompliment de piscines particulars i públiques. Els canvis no entraran en vigor fins que es publiqui al Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya (DOGC).
Aquests tres anys de sequera l’Ajuntament i Taigua han portat a terme actuacions per reduir el consum d’aigua com és la inversió de 3 milions d’euros per substituir i reparar la xarxa el 2024 i diferents campanyes informatives i de sensibilització amb l’Observatori de l’Aigua (OAT).
Aigua regenerada
Segons fonts municipals, un altre repte per fer front a la sequera que s’està treballant des de l’Ajuntament és disposar de recursos hídrics alternatius, com és l’aigua freàtica i regenerada per al reg dels espais verds. Pel que fa a l’ús de les freàtiques, s’està avaluant i recopilant dades per fer un estudi, i posterior projecte, perquè els serveis municipals puguin regar amb aigua subterrània el parc de Vallparadís.
En relació amb l’aigua regenerada, i dins dels ajuts PERTE per a la Transició digital i millora de l’eficiència del cicle de l’aigua, que té una subvenció de 5,5 milions, es preveu, entre altres accions, “fer un estudi per determinar el sistema més eficient per realitzar la possible recàrrega dels aqüífers amb aigua regenerada de la depuradora per a la seva posterior captació mitjançant pous”.
A més, s’avaluarà la capacitat de cabal mobilitzable a través de la canonada que transporta l’aigua regenerada al Real Club de Golf El Prat, per al reg,
Anys sense buidar piscines
Les entitats esportives han estat algunes de les més afectades per les restriccions. Entre elles hi ha el CN Terrassa que aglutina més de 10.600 socis a la ciutat i ha fet un esforç actiu per optimitzar l’ús i el consum d’aigua. Per exemple, han estat diversos anys sense buidar piscines i algunes ja requereixen d’actuacions, com explica Francesc Francolí, director d’instal·lacions. L’estiu passat es va actuar a la piscina olímpica, pero sense buidar el vas. I enguany s’ha buidat la del Bonaire però per una reparació que no podia esperar “per la seguretat dels usuaris”.
Entre altres, s’han incorporat reguladors de cabdal a les dutxes, s’han eliminat trams de gespa natural de poc ús i s’han minimitzat els regs a les zones verdes i els camps de futbol, s’han fet canvis del tractament físic a les piscines amb estalvis del 80% i el 50% de l’aigua. El club també té en marxa des de 2023 un projecte de millora de l’eficiència energètica de les instal·lacions de calefacció.
Pous i mines d’aigua
Al Vallès Occidental, no hi ha canals de reg com a tal, però sí pous, fonts i mines d’aigua. El sector primari celebra l’aixecament de restriccions però, com apunta l’enginyer agrònom Ignasi Martínez, sobretot que hi hagi aigua pels horts i camps.
Quines mesures prenies?
Parlem amb terrassencs per demanar-los quines mesures han pres i si les mantindran.
Mauricio Alpizar, 40 anys
“Hem intentat dutxar amb més rapidesa els dos nens, ensenyar-los a que no malbaratin l’aigua; continuarem amb la mateixa filosofia”.
Pau Horta, 35 anys
“Sobretot hem mirat d’escurçar els temps de dutxa, no deixar l’aixeta oberta, tampoc som de gastar molta aigua, sabem que és un recurs que s’ha de cuidar amb sequera o sense”.
Laia Magrinyà, 43 anys
“A casa teníem una piscina de tela que ja hem tret definitivament, vam limitar el regar el jardí que ara intentarem recuperar per les flors i les plantes”.
Manuel Plaza, 65 anys
“Treballo en una escola i tot aquest temps s’ha mirat molt l’aigua, crec que s’ha de continuar fent igual encara que hi hagi aigua perquè no sabem si tornarà a haver-hi sequera”.
