El Departament d’Educació de la Generalitat ha obert un expedient per investigar les denúncies de familiars d’alumnes per la suposada deriva ultracatòlica i amb missatges reaccionaris de docents a l’Escola Mare de Déu del Carme (Karmel) de Terrassa. Així ho ha afirmat aquest dimecres Esther Niubó, consellera d’Educació, en una entrevista a la cadena SER.
Niubó ha respost les preguntes del periodista terrassenc Pablo Tallón, conductor del programa Aquí Catalunya, en un context informatiu referent a com combatre discursos d’odi i la proliferació d’actituds d’extrema dreta en el jovent actual. La polèmica suscitada al Karmel, col·legi concertat, ha ocupat part de la intervenció de la consellera. El locutor ha resumit la controvèrsia, les queixes per missatges ultracatòlics i fins i tot feixistes a les aules, com ara que Primo de Rivera va ser “el cirurgià de ferro que Espanya tant esperava” o que el cantant Freddie Mercury mereixia la sida “per homosexual”, o que “l’home europeu normal deixarà d’existir per la immigració”.
El periodista ha preguntat si s’havia corroborat la veracitat dels fets i quines mesures es podrien emprendre. Niubó ha admès que el departament havia rebut alguna queixa i que “de seguida inspecció educativa ha obert un expedient” i estudia el cas: “Si fos veritat, és evident que aquí s’intervé. Inspecció fa la seva feina, i s’ha d’aturar perquè no són comentaris propis d’un docent”, ha indicat la consellera.
“Recuperem el Karmel”
A finals de març va trascendir el descontent de moltes famílies amb els canvis operats al centre educatiu després de la incorporació, el 2022, d’un nou equip directiu. Una plataforma de més de 400 mares i pares d’alumnes, batejada com a “Recuperem el Karmel”, va denunciar les modificacions. La més significativa: els estatuts de l’escola ja no indicaven que el centre era confessional (catòlic), sinó “evangelitzador”, alteració que, segons la plataforma, no havia estat notificada. Les hores dedicades a la religió s’han incrementat i les famílies mostraven preocupació per una “radicalització religiosa alarmant“. Més queixes de la plataforma es referien al que es considerava un ús excessiu de la llengua castellana a secundària i batxillerat.
“Si fos veritat, és evident que aquí s’intervé. Inspecció fa la seva feina, i s’ha d’aturar perquè no són comentaris propis d’un docent”, ha indicat la consellera
La direcció nega transformacions en la línia religiosa i diu que el projecte educatiu manté la seva essència. En un comunicat, va argumentar que s’ha augmentat una hora de religió, a dues hores setmanals, “equiparant-la amb la resta d’assignatures”, i va afegir que “també han augmentat les classes de català i matemàtiques en alguns cursos d’ESO”. El català “segueix essent la llengua vehicular”, però “en funció de la disponibilitat i especialització del professorat, algunes assignatures s’imparteixen en castellà”, i es treballa per ajustar-ho. Docents i Personal d’Administració i Serveis (PAS) també han negat el canvi idoeològic i imposicions al professorat.
