La troballa d’una serp en un vehicle a Terrassa ha posat de nou sobre la taula els problemes derivats de la tinença de determinades espècies amb un marc legal ara molt restrictiu. En parlem amb la Policia Municipal de Terrassa i amb el Cos d’Agents Rurals i descobrim casos inversemblants.
S’estrenava desembre, el passat, amb un pitó en una furgoneta aparcada al passeig del Vint-i-dos de Juliol. Angulosa, treia part del seu cos per una finestreta, i va haver-hi qui la va acariciar, com s’observa en el vídeo que una vianant, esbalaïda, va gravar aquell matí. La major part d’aquests animals estan acostumats al contacte dels humans, “però és més fàcil que nosaltres els hi transmetem una malaltia que a l’inrevés”, aclareix Toni Alonso Galiano, agent major de fauna del Cos d’Agents Rurals que ha dut a terme unes quantes intervencions a Terrassa. Com aquella en què amb uns companys va haver de desmuntar un bidet per treure un altre pitó del seu amagatall inversemblant.
La investigació
La serp capturada l’1 de desembre al passeig del Vint-i-dos de Juliol, pitó de Birmània de dos metres i mig de longitud, es trobava en mal estat, segons la Policia Municipal, una circumstància crucial per a la derivada penal de tot plegat. La policia va lliurar tant a la Fiscalia com al jutjat un atestat per la presumpta comissió d’un delicte greu de maltractament animal. A partir de la insòlita troballa, el cos local va posar en marxa una investigació, concloent que el responsable de la serp havia tingut un accident de trànsit un dia i mig abans d’aquell diumenge. La furgoneta havia quedat immobilitzada pel cop i el conductor la va deixar allà mateix, a Vint-i-dos de Juliol. I, de pas, va deixar també el pitó a dins.
La furgoneta pertanyia a l’investigat des de feia uns dies, però no es va registrar el canvi de nom del vehicle. El nou propietari era el propietari també de l’animal. “Amb un informe veterinari es va activar el protocol de benestar animal, aplicant tant la normativa estatal com la catalana”, especifica Jordi González Sánchez, sotsinspector de la Divisió d’Investigació i d’Inspecció de la Policia Municipal. La serp estava desnodrida i el responsable no va poder aportar cap factura de la seva adquisició. “Presentava múltiples infeccions molt greus”, afegeix el sotsinspector. Amb la intervenció del cos local i d’Agents Rurals, el pitó va ser traslladat al CREAC (Centre de Recerca i Educació Ambiental) de Calafell. Les diligències penals prossegueixen. El responsable del rèptil s’enfronta a la possibilitat d’una pena de presó. Això, a banda de la denúncia administrativa. I, per descomptat, l’investigat no podrà recuperar l’animal. “Aquest cas és flagrant”, apunta Alonso.
Toni Alonso, agent major de fauna, i el sotsinspector Jordi González, a la Prefectura / NEBRIDI ARÓZTEGUI
Tot i que, segons fa constar González, “encara hi ha gent que creu que la situació és tan laxa com dècades enrere”, la normativa és tan clara com estricta: la possessió d’animals exòtics perillosos, com alguns peixos, com alguns amfibis, com alguns artròpodes, directament està prohibida. No es poden tenir escorpins, per exemple, ni taràntules. Però resulta que els rèptils que poden arribar als dos quilos o més quan són adults també estan prohibits. Sí que està permesa la tinença de la serp de llet o falsa coral, i d’iguanes, però no l’exhibició pública de cap animal exòtic. Ni parlar-ne de passejar-los pel carrer. El decret d’espècies invasores inclou el porc vietnamita. Ara fa un any va acabar el termini per registrar mascotes exòtiques prohibides per la llei de benestar animal.
La furgoneta havia quedat immobilitzada per un accident i el conductor la va deixar allà mateix, a Vint-i-dos de Juliol. I, de pas, va deixar també el pitó a dins
Troballes com la de desembre, o la del varà d’origen asiàtic localitzat el novembre a Matadepera, són excepcionals, comenta Alonso. Però les intervencions d’Agents Rurals a Terrassa s’han repetit de tant en tant. Alonso encara recorda aquella de fa una dècada a la Cogullada en resposta a la trucada d’una dona que havia trobat un pitó regius al lavabo de casa seva. Tal com sona.
Pel celobert
La serp es va endinsar en un amagatall de difícil accés: el buit posterior d’un bidet que els agents van haver de desmuntar. Malgrat la seva experiència (Alonso és agent des del 1988), “resulta sorprenent com va entrar per aquell forat”. I d’on venia aquella serp de metre i mig? “Se li va escapar a un veí del bloc, va recórrer el celobert per les canonades i va entrar en l’habitatge de la veïna per una finestra”. Res a veure amb les llegendes del subsol, doncs. Aquella actuació, però, no va acabar amb la captura del pitó i la seva introducció en la saca corresponent: “La dona ens va suplicar que regiréssim tot l’habitatge per si hi havia més serps. Vam fer-ne una inspecció, per descomptat”. No hi havia res més. Aquell incident es va saldar amb una denúncia administrativa per al posseïdor del rèptil tafaner.
Pitó trobada el desembre passat en una furgoneta
El 2015 va ser prolífic en aquests ensurts. Encara era època de menys control. El 25 de juny, un pitó va aparèixer en la via pública, en la intersecció del carrer de Marinel·lo Bosch i el de Ramón y Cajal. Segurament havia caigut des d’un balcó. Uns policies municipals la van recollir amb molta precaució i un pal. La van ficar en una caixa i hores després la van portar a un centre de recuperació d’amfibis i rèptils situat a Masquefa. El mateix destí li va arribar a un altre exemplar similar, de la mateixa espècie, trobat el 12 d’octubre en el tovalloler d’un lavabo en un pis de Can Palet. En aquesta ocasió van ser els Agents Rurals els encarregats de l’operació.
“La dona ens va suplicar que regiréssim tot l’habitatge per si hi havia més serps. Vam fer-ne una inspecció, per descomptat”. No hi havia res més
La situació ve marcada per modes. Anys enrere, el pitó regius prevalia. Fa tres anys es va catalogar com a invasora i ara prima la de Birmània, “perquè una pel·lícula la va posar de moda”, exposa González. “També trobem alguna boa”, agrega Alonso. I exemplars d’iguanes. Fa un parell d’anys, la Policia Municipal en va localitzar una, que va ser recollida per Agents Rurals. De tant en tant, aquest cos intervé ocells exòtics com l’àguila de Harris, “que es pot comprar per a activitats de falconeria”. Però quan mans inexpertes no saben el que toquen, els animals s’escapen, “i costa molt agafar-los”. Però són més freqüents els avisos per serps blanques o verdes, colobres autòctones. Un parell d’alertes cada any a Terrassa. Moltes vegades és la Policia Municipal qui se n’encarrega. “Les fiquem en una saca i la retornem al seu hàbitat si està bé. Si observem que estan malaltes, avisem els Agents Rurals”, conclou el sotsinspector.
Pinces especials i guants gruixuts
Molta gent encara agafa escurçons amb una caixa, però no cal actuar de manera temerària. La Policia Municipal ha recollit una munió d’animals exòtics i autòctons, però són els Agents Rurals els especialistes en aquestes tasques. N’han rebut formació específica i disposen de material adequat: guants gruixuts, salabres, saques, EPI (per exemple, per recollir guineus amb sarna, la majoria), fins i tot pinces especials per a rèptils de més d’un metre de longitud. Una de les premises bàsiques: hi ha d’actuar un agent per cada metre de llargada de l’animal. “Tothom fa de tot, però de mica en mica els agents s’especialitzen”, diu Toni Alonso.
La Llei 7/2023, del 28 de març, de protecció dels drets i el benestar dels animals, estableix sancions que van dels 500 euros per a les infraccions lleus fins als 200.000 per a les més greus. L’article 340 del Codi Penal preveu fins i tot penes de presó.
