Si l’any passat vas presentar “Desgavellar-se en l’ombra”, que descrivies com fruit d’un procés vivencial personal… Quin significat té aquest “Destensant bastidors” de 2025? Traduït a la passarel·la que veurem, és aquest contrast entre tensió i distensió. Per exemple, pel que fa als teixits, en trobarem llanes, panes, rígids… En contrast amb altres de punt, molt elàstics, amb volants… De fet, el mateix teixit que cau, acaba penjant i deforma. També contrasta l’evolució de la desfilada: comença més de sastreria, com del passat… I va cap al futur, acabant amb neoprens, amb peces que s’obren i es tanquen amb cremalleres. És la distensió mitjançant les cremalleres, que obren les peces i els desfiguren.
Quina paleta de colors empres? Comença amb colors pàl·lids: beix, marró, xocolata, maquillatge… Molt més antic, del passat. I acabo en blanc pur, després amb blanc trencat amb negre, que ens remet al futur.
Aquest passat marronós que comentes, és com industrial? Més aviat remet a fotos antigues, d’un cert color sèpia. Evoca la imatge del sastre, de fotos antigues… Per després anar a una paleta més freda, amb un denim gris clar i aquests neoprens, que són teixits molt més tècnics. I que em representen molt més aquest present i futur tecnològic.
Ara que cites els colors foscos: què ha passat, que tothom va de negre, especialment a l’hivern? Hem perdut les coloraines? Sincerament, crec que sempre hi ha sigut així, especialment a l’hivern. Els colors que més s’han venut tota la vida han estat el negre, gris, blau marí, tons marrons càlids, però foscos… A la gent a l’hivern no ens agrada vestir color. És una estació que associem més al fred i l’austeritat. A l’estiu, en contrast, la gent té ganes de color amb el bon temps. I les tendències de la gent jove, per exemple el que veig a la 080, que hi ha molt jove, el que proposen és molt color. Molt d’enlluernar, molta festa. Que em sento jo fins i tot una mica l’excepció, que vaig amb el blanc i negre. Hi ha molta proposa de color, però la realitat del mercat és que a l’hivern la gent prioritza una paleta bastant tranquil·la i fosca.
Hem viscut setmanes de pluja, fosques… Bé, i ara tot sol! T’afecta a l’estat anímic, a l’hora de crear? Suposo que sí, però pel que fa a la creativitat sempre anem a l’inrevés: Si treballem a l’hivern, estem pensant en la moda d’estiu, I viceversa! Així que estem bastant acostumats a no deixar-nos influir pel clima. Tot i que cada vegada va a menys: passem de calor a fred, a pluja, a neu, a calor… És tot molt estrany, no sé. Estem treballant amb temporades molt canviants de temps. Més que pel tema creatiu, el tema dels canvis climàtic afecta més el calendari d’entrega de col·leccions que surten al mercat. L’estiu hauria d’estar sortint ara al febrer, però la temporada d’hivern s’ha allargat fins a l’altre dia, amb pluges i representa que ja portàvem dos mesos amb la temporada d’estiu a la venda. I és un absurd. A qui li ve de gust comprar roba d’estiu, amb aquestes pluges? I a l’hivern passa el mateix: les col·leccions s’entreguen a principis de setembre, però fa molta calor.
I no hi podeu fer res? És que és un tema que fa temps que s’està posant en dubte. Però estem en un món tan global, que és difícil fer un canvi. Així i tot, cada vegada hi ha més càpsules de col·leccions; són més petites i van canviant cada dos per tres. Perquè les col·leccions ja no duren els sis mesos d’abans: tot és més caòtic, ràpid. Però és el món que vivim. Crec que tot va lligat: pel que fa al clima, al consum i als continguts. Tot és tan ràpid que tot és efímer.
Ja vas parlar del canvi climàtic a la teva col·lecció “Distopia”, del 2023… I ara, quin és el concepte? Parla de moments vitals meus. I fins i tot col·lectius. Tensions i distensions en l’àmbit global. I personalment també estic volent destensar coses. Si ho fas, passen coses. Potser més improvisades i no tan pensades. Deixar-te portar i veure què passa, d’una manera atzarosa. I pot englobar moltes coses, fins i tot poesia: en la posada en escena, la música és molt lenta. Hem de tornar a aprendre a anar a poc a poc, viure lentament, gaudir del temps, aturar-se. Un viatge al passat en contraposició a un futur incert, però que potser l’hem de deixar que s’obri. I no estar tan obsessionats a anar tan de pressa.
Fa anys que participes en la 080. Des de l’experiència, que n’esperes ara? Són molts anys i col·leccions. Amb l’experiència no comets certes errades. I vas més sobre segur. Però la il·lusió i els nervis, això no se’n va… Ho continuo sentint i vivint. El dia que deixi de sentir això, serà el dia que em plantejaré deixar la meva feina. Tot i que visc d’això i no podria ser (riu). Però la part de veure la passarel·la, de veure els llums… Em fa vibrar com el primer dia.
