La col·lecció “Catalunya Desapareguda” arriba a la nostra ciutat sota el nom “Terrassa Desapareguda”, gràcies a l’Arxiu Fotogràfic Municipal de la ciutat. Les arxiveres Teresa Cardellach i Montserrat Cuyás van ser les encarregades de fer front a les més de 2 milions de fotografies de l’Arxiu per crear una narrativa a través del temps. “No va ser una tasca de partir de 0 -explica Cardellach- perquè nosaltres coneixem els fons que han entrat a l’Arxiu. Segur que hi ha alguna fotografia inèdita que encara no hem tret mai de l’Arxiu, ni l’hem vist. Però tenim coneixement dels anys i panys que hi ha arxivats”.
El llibre recull un recorregut fotogràfic de 167 imatges per la ciutat des de finals del segle XIX, fins al 1962, l’any de les tràgiques riuades. “Ens semblava molt interessant aquesta transformació de la ciutat -argumenta Cuyás-. Des d’uns orígens rurals, amb la masia de Can Anglada, la masia de Ca n’Aurell… Saltant al petit nucli urbà, amb els primers tramats de carrers i el títol oficial de ciutat per Terrassa, el 1877. I tanquem amb un fet que va marcar la població com les riuades”. Tot i això, les arxiveres no volien acabar l’obra amb instantànies colpidores i ja està: “A les últimes fotografies llancem un missatge d’esperança. Venim a dir que la vida continua, que els terrassencs s’aixequen i que comença una nova reconstrucció”, confessa Montserrat Cuyás.
Patrimoni perdut
Un dels grans motius del desenvolupament d’aquest llibre és la immortalització d’aquells carrers, aquells espais, aquells elements patrimonials que un dia van lluir i fer lluir la nostra ciutat, i que avui dia, desgraciadament, ja no són amb nosaltres -almenys, de la mateixa manera-. De fet, aquests elements ja eren immortals gràcies a la fotografia i l’Arxiu, però ara estaran a l’abast de tots aquells curiosos per Terrassa i el seu passat.
“Que apareguessin espais emblemàtics, tant espais urbanístics com espais potser més de lliure o culturals. Des d’interiors del Teatre Alegria, per exemple, o la plaça Claver, que ha canviat moltíssim. Elements com el tèxtil, que suposen una gran importància per Terrassa”, s’atreveix a avançar Montserrat Cuyás. “El més difícil, però -indica Teresa Cardellach-, ha estat triar entre 50 fotografies del mateix espai, i diferents èpoques“.
Tenint en compte que l’Arxiu Fotogràfic Municipal de Terrassa compta, com s’ha esmentat anteriorment, amb més de 2 milions d’instantànies, era evident que hi hauria multitud de fotografies dels mateixos punts de la ciutat. Aquí està el “kit” de la tasca de les arxiveres. “Hi ha imatges molt potents i molt representatives de la ciutat… Aquí no hem dubtat”, reconeix Cuyás.
Sorprenent les arxiveres
El fet de repassar un catàleg tan extens de la fotografia terrassenca ha donat peu també a causar estupefacció les mateixes arxiveres. “Veure carrers que semblen d’un poble petit, com si fos del Pirineu… Un centre més medieval, per així dir-ho, encara que sigui fa 100 anys. És especial veure Terrassa d’aquesta manera”, confessa Cardellach.
Per part seva, Cuyás queda admirada per les possibilitats de l’Arxiu: “Tenim un patrimoni fotogràfic molt ric. Podríem haver fet un llibre molt més extens perquè teníem molt material, i més amb les donacions de molts terrassencs que han contribuït a l’Arxiu”.
Quan es presenta?
La introducció oficial del llibre “Terrassa Desapareguda” tindrà lloc el proper 3 d’abril a l’Auditori de Terrassa (carrer Miquel Vives). L’acte comptarà amb la participació de destacades personalitats de la fotografia i la història local, i serà conduït per Joan Soler, arxiver i exdirector de l’Arxiu Històric de Terrassa, aportant context i una visió detallada del passat de la ciutat. Durant la presentació es farà la projecció d’un recull d’imatges del llibre acompanyada d’una composició musical original interpretada en directe. L’acte serà d’entrada lliure i es podrà comprar la publicació.
