Torna el canvi d’hora, si bé en aquest tram de l’any, es passa de les 2 a les 3 de la matinada. Detractors d’aquesta pràctica n’hi ha i de gent a favor, també. La relació dels humans amb els rellotges és mil·lenària i, en la història, han tingut també la seva importància. Aquest hàbit de fer un salt i que les agulles del rellotge canvien artificialment dues vegades a l’any pot donar peu a una història curiosa que permet la descoberta d’una imatge inèdita de la ciutat i que es publica per primera vegada.
El cronista egarenc Rafael Aróztegui, en el seu blog pintorviver, escrivia fa un temps l’article “Terrassa, un rellotge al Raval”, que té com a subtítol “El rellotge de Cal Castín al Raval”, explicava que “el 18 de febrer de l’any 1929, en Josep Castín i Garcia, demana permís per instal·lar un rellotge gegant a la façana del seu establiment”.
El rellotge de Cal Castín / Procedència: Lluís Auroux
Aquest escrit va atraure la curiositat de Lluís Auroux, que va contactar amb Aróztegui i li va confessar que és el net de George Auroux, que, treballant per a la casa Fitxet, es va encarregar de la instal·lació d’un rellotge, de la marca Brillié, també de la factoria de Castín, però en el Mercat del Triomf. Aportava una fotografia del dia d’aquesta instal·lació, de l’any 1929.
Temes elèctrics
Georges Auroux Montgault, nascut a París, es va casar a la capital francesa amb Paquita Sala Bosc i, l’any 1914, amb els seus van anar a viure a Barcelona. Es dedicava “a temes elèctrics i es va especialitzar en rellotgeria elèctrica industrial”, explicava el seu net Lluís.
Descrivia que la instal·lació del rellotge de Castín “estava composta d’un aparell que s’anomenava regulador, de la marca Brillié, igualment que el rellotge receptor de la façana” de l’establiment del Raval. Lluís Auroux detallava que aquest regulador “enviava un senyal elèctric cada mig minut al receptor, a través d’una connexió per línia elèctrica”.
“El meu avi treballava amb rellotges de les marques Brillié i Pulsynetic i a Barcelona va entrar a la casa Fitxet, on tenien una important secció de rellotgeria industrial”, relatava Auroux en el seu missatge al cronista terrassenc. A més, afegia que del manteniment del rellotge s’encarregava Castín, que fou rellotger municipal de l’Ajuntament egarenc, si bé, si sorgia algun problema de rellevància, George Auroux es traslladava a la ciutat per arreglar-ho.
Amb tot això, Aróztegui es va submergir en una investigació de detalls que completessin aquesta informació, com la que podríem denominar licitació o pressupost de l’Ajuntament per tal de trobar a qui s’encarregaria d’instal·lar el rellotge en el mercat municipal. Per exemple, l’esfera havia de fer 140 centímetres de diàmetre vist. La màquina havia de ser amb el sistema Morez, que era “un tipus de rellotge mecànic de corda francès”, com explicava el net de George Auroux a Aróztegui.
Inaugurat l’any 1928
El Mercat del Triomf, oficialment de Sant Pere, es va inaugurar l’any 1928 i el rellotge es va col·locar un any més tard. A la imatge inèdita, es veu una precària bastida, presumiblement de fusta, molt irregular i amb una sensació de poca o nul·la seguretat. La canalla, com passa en aquests casos en què s’immortalitza una situació amb una fotografia, no van perdre l’oportunitat per posar.
També adults, fent el pipa, i a la part dreta, homes uniformats i un presumible operari. No hi ha notícies que Georges Auroux, el principal protagonista, sigui un dels que apareixen a la foto.
