La primavera sol ser sinònim de l’arribada de l’al·lèrgia, pel seu vincle amb el pol·len. Els primers a florir i, per extensió, a pol·linitzar són els arbres com el roure, la noguera o el xiprer. Aquest últim, el xiprer, és el que acostuma a fer la guitza a aquelles persones propenses a tenir al·lèrgia per la nostra zona. Ara bé, aquesta primavera del 2025 comença amb bones notícies -almenys, per ara-, per aquestes persones. Els 19 dies de pluja -fins ara- d’aquest mes de març han enfosquit el nostre cel, però d’altra banda, han acabat momentàniament -i a l’espera que puguin pol·linitzar més- amb el pol·len d’aquests xiprers. Així ho afirma Marta Viñas, cap del Servei d’Al·lèrgia del Consorci Sanitari de Terrassa (CST), que afirma que “les pluges han anat bé per baixar aquest pol·len del xiprer, que estava molt alt. L’ha netejat i l’ha tirat per terra”.
Xiprers a la Rambla d’Ègara / Nebridi Aróztegui
Una situació que permetrà respirar -en el sentit metafòric i en el sentit literal de la paraula- la gent que més pateix per aquestes condicions. Ara bé, no tot serà un camí de roses -seguint amb el vocabulari de flora-, ja que, com adverteix Viñas, “la caiguda d’aquest pol·len afavoreix, d’altra banda, la pol·linització de l’herba, concretament de les gramínies i les parietàries. Ara ens va bé, però apunta que el pol·len d’aquestes herbes i en conseqüència, l’al·lèrgia, pot ser intensa”.
José Sanz, cap del servei de Pneumologia de l’Hospital Universitari MútuaTerrassa (HUMT), apunta cap al final de la primavera com el repunt al·lergològic d’aquest any: “Les herbes pol·linitzen més cap al maig. Fins ara, el que ha pol·linitzat són les coníferes, que ja ho han fet, però les parietàries, les gramínies, que són com el blat, les herbes i flors silvestres… Totes floriran molt cap al maig després d’aquestes pluges”.
Com és aquesta herba?
Les gramínies tenen tiges en forma de cilindre que en cas de ser herbàcies, s’anomenen comunament conegudes com a palla, i en cas de ser llenyoses, tenim el que anomenem canyes. Dins d’aquesta família s’hi troben els cereals. Les parietàries, d’altra banda, també conegudes per morella roquera, són les urticàries. Amb aquesta informació de servei, ja podeu tenir una idea aproximada d’on no acostar-vos a partir del mes de maig, si és que sou persones amb condicions al·lergològiques.
Com es tracta l’al·lèrgia?
El tractament més conegut per aquestes patologies són els antihistamínics. Uns remeis, apunta José Sanz, que “els de primera generació, com el Polaramine, comportaven somnolència. Ara hi ha de nous -de fa 20 anys aproximadament-, com l’Ebastina, que combaten l’al·lèrgia sense generar son”. També existeixen col·liris o esprais nasals, però Marta Viñas hi afegeix “la immunoteràpia específica, que són les vacunes d’al·lèrgia. És l’únic tractament que ha demostrat que té una capacitat per afectar i frenar el curs de la malaltia al·lèrgica”.
La pujada del pol·len no només afecta la gent al·lèrgica; també té conseqüències en els pacients de patologies respiratòries. “Actualment, diversos estudis demostren que la població general té un 25% de rinitis al·lèrgica i hi ha un altre 12% de la població general que té asma al·lèrgica. És una incidència molt alta”, esmenta Marta Viñas. La rinitis al·lèrgica comporta una simptomatologia com el refredat comú, amb degoteig de mucositat del nas, congestió i esternuts, entre d’altres. Ara bé, la gran diferència entre ambdues patologies és que la rinitis no és causada per un virus, sinó per una resposta a un al·lergen. L’asma al·lèrgica no deixa de ser un tipus d’asma que l’al·lèrgia desencadena o empitjora.
Un arbre florit / Nebridi Aróztegui
Cal ser conscients d’aquesta importància i cal estar preparats per tractar aquestes patologies, i és per aquest motiu que el CST organitza anualment una Jornada Territorial del Vallès Occidental sobre l’Al·lèrgia. Enguany, s’ha desenvolupat la vuitena edició sota el nom d’“Anafilaxi i abordatge multidisciplinari de l’asma bronquial”, amb Marta Viñas, precisament, inaugurant l’acte. Si bé l’anafilaxi no és estacional, més aviat, hi és sempre, per això, cal fer esme, com bé diu Viñas: “És una patologia molt greu que necessita un tractament com és l’adrenalina intramuscular. S’ha de fer acció ràpida, i s’ha demostrat que un retard en l’administració d’aquesta medicació suposa un increment de la mortalitat. Ens interessa incidir molt en el diagnòstic precoç i en el tractament precoç”.
Pel que a fa l’asma, la cap del Servei d’Al·lèrgia del CST explica que cal incidir en el tractament: “Has de fer un bon diagnòstic, perquè és una patologia que és dinàmica. El fet que siguis un asmàtic lleu avui no vol dir que d’aquí a quinze dies segueixis sent un cas lleu. Cal reavaluar periòdicament”.
No tota l’al·lèrgia ve de cop per aquestes dates. De fet, és un dels primers mites que es pot desmentir com bé diu Marta Viñas: “El mediàtic sembla que només hi hagi d’haver al·lèrgia a la primavera”. I és que l’al·lèrgia pot ser, com bé defineix José Sanz, “estacional, provocada pel pol·len -que es donen sobretot, els primers 6 mesos de l’any-, o les al·lèrgies respiratòries de tot l’any, que són les que anomenem perennes”.
El pol·len no és la gran al·lèrgia
L’al·lèrgia estacional pel pol·len és popular per les molèsties que causa, però tal com indica Viñas, “s’associa més al centre de la península i al sud”. El fet de viure en el clima mediterrani, argumenta la cap del Servei d’Al·lèrgia del CST, “provoca que patim altres al·lèrgies molt importants, com els àcars de la pols, o els fongs com l’alternària. Sí que és cert -reconeix- que per aquestes dates se’n sumen el pol·len, sobretot del xiprer per la nostra zona, i per això podem veure-ho tot groc a la primavera”.
Els focus d’al·lèrgia a Terrassa
El cas de la nostra ciutat és particular. Terrassa està envoltada per més de 35 quilòmetres circulars de zones verdes amb la seva Anella Verda. Al nord hi té el Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l’Obac, i al sud hi té l’Àrea Metropolitana i més enllà el mar.
La Rambla d’Ègara envoltada de plataners / Nebridi Aróztegui
És important tenir en ment la geografia, perquè, com bé indica José Sanz, “el vent que arriba a la ciutat des de l’interior, ve carregat de pol·len. No és fins que arriba vent procedent del mar que neteja l’atmosfera”. El cap del servei de Pneumologia de l’HUMT té en compte aquestes consideracions quan afirma que “zones properes a les rieres o a Vallparadís es poden veure més afectades pel pol·len, més enllà de per les seves pròpies zones verdes, també per aquest vent”. També apunta cap un dels punts més concorreguts de la ciutat, com és la Rambla Ègara. “Està plena de plataners -o platans d’ombra-. Són el segon arbre amb més freqüència de pol·len de tota Catalunya”.
Desmitificant l’al·lèrgia
Convé saber que la llum del Sol no és un dels grans focus d’al·lèrgia, com popularment es percep. Així ho afirma Marta Viñas, dient que “Hi ha certes dermatitis de la pell que sí que fan reacció amb el sol, però és poc freqüent. El fet d’esternudar amb el sol pot ser per un canvi brusc de temperatura, un estímul automàtic”. Viñas també fa èmfasi que “els tractaments per l’asma com els inhaladors no creen addicció, com molta gent pensa”.
Per part seva, José Sanz recorda el que hem après amb la pandèmia: “la covid ens va ensenyar que les mascaretes funcionen, també amb l’al·lèrgia. És relativament eficaç, perquè el pol·len pot quedar a la roba, però ajuda”.
