Arnau Fort i Alba Mármol
Cada vegada hi ha més més terrassencs, i la ciutat no només es manté estable demogràficament, sinó que segueix una tendència de creixement de població sostingut. Lluny de perdre el pols, Terrassa es consolida com un dels municipis més dinàmics de Catalunya en termes de població.
Segons les dades més recents de l’Institut d’Estadística de Catalunya (Idescat), actualitzades el 2024, la cocapital vallesana compta actualment amb 228.294 habitants. Aquesta xifra, però, no es quedarà estancada. Les projeccions demogràfiques de l’Idescat i de l’Observatori de la Ciutat indiquen que, si es manté la tendència de creixement actual, Terrassa superarà els 250.000 habitants en els pròxims anys, arribant el 2041 als 258.886 censats.
Aquest creixement, impulsat tant per la natalitat com pels fluxos migratoris, té implicacions importants per al futur de la ciutat. El sociòleg terrassenc Salvador Cardús, doctor en Ciències Econòmiques per la Universitat Autònoma de Barcelona i professor titular de Sociologia en aquesta institució, adverteix que la immigració, tant d’origen estranger com intern, pot generar reptes en la cohesió social.
“Els fluxos migratoris poden convertir Terrassa en una ciutat dormitori”, alerta Cardús. Segons ell, moltes persones arriben a viure-hi sense establir un vincle real amb la ciutat, sense conèixer-la ni participar activament en la seva vida cultural, social o política. “Si això va en augment, pot arribar un moment en què la gent ni participi en unes eleccions ni estigui informada sobre la ciutat, i això podria desvertebrar Terrassa”, conclou el sociòleg amb preocupació.
Cardús recorda que a finals dels anys setanta i a principis dels vuitanta, amb la instauració de la democràcia, es va avançar en la vinculació dels barris amb el centre, però que, a partir de finals de la dècada dels noranta, la ciutat va tornar a créixer i “en aquests moments les polítiques d’incorporació són molt més complicades”.
“Una realitat social”
La immigració contribueix en l’economia terrassenca. Tal com relata Ramon Talamàs, president de la Cambra de Comerç de Terrassa, en el teixit empresarial hi ha una manca de mà d’obra que cal suplir. Ara bé, Talamàs alerta que la immigració no només s’ha de veure com un mitjà de producció, sinó també amb un component humà. “Aquesta necessitat de mà d’obra s’ha de tractar com una realitat social”, diu.
Per a Núria Beltran, economista terrassenca i presidenta de la Comissió de Comerç del Col·legi d’Economistes de Catalunya, “la cohesió social està relacionada amb mantenir contingut el grau de desigualtat i la polarització de la riquesa”, un problema que traspassa les fronteres locals, assegura. “Als llocs on la gent és més pobre hi ha més conflictes”. De fet, l’ascens de l’extrema dreta s’associa a la desigualtat. Sempre es busca un culpable del malestar, però aquest és, en realitat, la desigualtat”, destaca l’economista.
Segons Beltran, la immigració que va venir a Terrassa als anys seixanta “va venir molta gent al sector de la construcció i ara hi ha un percentatge important en el sector de serveis”.
Un nou gran creixement
L’Anuari Estadístic de Terrassa (2024) revela dos grans creixements demogràfics: un a partir dels anys seixanta, quan la població va créixer fins a superar els 160.000 habitants, i a partir de mitjans de la dècada dels setanta es va estabilitzar; i l’altre a partir de finals dels noranta i principis dels 2000, quan va créixer fins als 210.000 habitants. Així mateix, des del 2018 s’observa un nou canvi de dinàmica en la corba demogràfica, de nou en augment, que demostra que la ciutat viurà un nou gran procés de creixement.
En aquest sentit, el Centre d’Estudis Demogràfics apunta que el fort creixement de Terrassa es deu a tres factors: el fet que hi arriba immigració, que aquesta immigració és jove i amb possibilitat de tenir fills, i que Terrassa té molta disponibilitat de sòl, i mitjanament més assequible que altres ciutats de l’àrea metropolitana de Barcelona, com Sabadell.
L’historiador i membre de la junta del Centre d’Estudis Històrics de Terrassa (CEHT), Marc Ferrer, ho corrobora i diferencia el creixement actual amb què va viure la ciutat als anys seixanta: “No podem dir que és exactament el mateix procés, perquè ara està tot més endreçat; no hi ha xabolisme ni construccions il·legals a les rieres, però les causes d’immigració són les mateixes”.
L’Anuari Estadístic de Terrassa també és útil per descobrir l’origen de la població a la ciutat. I és que actualment, les persones nascudes a Terrassa només representen el 48,38% del total de la població. Els nascuts a la resta de Catalunya són el 17,47%, els d’Espanya representen el 14,92% -amb més d’un 9% de població andalusa- i els estrangers, un 19,19%. “Ningú es qüestiona quan algú envia els seus fills a estudiar a l’estranger. Quan ve certa gent de fora, aquí, es comenta que venen a envair-nos, que només venen els homes… Què passava als anys seixanta? Els espanyols anàvem cap a Alemanya a buscar-nos la vida…”, reivindica l’historiador.
Cardús destaca la immigració de l’àrea metropolitana de Barcelona, vinguda per raons de preus i disponibilitat de l’habitatge, ja que a Terrassa s’està produint un boom immobiliari. “I, si parlem en termes locals, si ve algú de Sabadell també serà un immigrant, perquè també és algú que s’haurà d’integrar a la ciutat”.
Un nou gran creixement
L’activista cultural Carles Llongueras destaca que la cultura popular és “integradora” i ho exemplifica amb els castellers. Per participar-hi “tant és que siguis alt, baix, el teu color de pell, el teu gènere o la teva religió”. En aquest sentit, destaca que totes les colles populars parteixen de la mateixa premissa: tenir ganes de participar-hi. “Sempre han acceptat a tothom, i el foment de la cultura popular en una ciutat diversa com Terrassa ha de ser continu”.
Per la seva banda, el sociòleg Cardús subratllar que cal “pensar en com les pràctiques culturals, en particular la cultura popular, són conegudes i permeten una participació més gran del conjunt de la ciutat”. Per a ell, els implicats són “una petita minoria local”, i la resta de la ciutat ho desconeix. A més, insisteix que la festa major i altres celebracions s’haurien de repensar, ja que “estan més pensades en termes d’espectacle que no pas de vinculació amb la ciutat”, afirma.
El sociòleg recorda que va coincidir amb una persona que fa quaranta anys que viu a Terrassa i “que no havia estat mai a la Plaça Vella ni al carrer Font Vella, ni sabia on era el Sant Esperit”. L’historiador Marc Ferrer, però, assegura que “la gent que ha arribat de fora ja comença a participar”. Tanmateix, adovca per “tenir una mica d’empatia”. “Arriben a un lloc on no coneixes a ningú, on no entens la llengua i on no tens teixit”, diu.
Amb tot, l’economista Beltran manifesta que Terrassa “necessita” la immigració “per mantenir el nivell de vida actual”. Explica que la generació dels Baby Boomers ja es comencen a jubilar i cal que algú cobreixi els seus llocs: “Tenim una necessitat i és normal que vingui gent a ocupar-la”.
