El MNACTEC recorda un període destacat de la indústria de l’automoció a Catalunya amb l’exposició “La revolució de l’Automòbil”. Es poden contemplar vehicles fabricats aquí, entre els anys 1890 i 1936 en una mostra representativa d’una època preguerra que va generar l’aparició de diversos models, que representaven el pas del carro al motor. De fet, un dels que es podran veure en aquesta exposició que no té data de finalització, és el tricicle Bonet, que es podria considerar com un vehicle de transició.
Jaume Perarnau, director del MNACTEC, va assenyalar que aquesta mostra té dues finalitats, “ensenyar una part de la col·lecció d’automòbils d’abans de la guerra” que té el museu, i “una adquisició d’una peça singular” com és el Pescara de l’any de 1929. “Aquest és un museu de ciència i tecnologia i volem que se sàpiga que tenim peces úniques a nivell internacional i que ens interessa fer valdre”, va manifestar el màxim responsable del MNACTEC.
” Tenim peces úniques a nivell internacional i que ens interessa fer valdre”, va dir Perarnau
Perarnau va assegurar la importància que aquestes col·leccions formin part “de la idea de patrimoni cultural del país” i va agrair l’assessorament de Salvador Claret, present a l’acte. El director del museu català va assenyalar que els vehicles que es poden contemplar a l’exposició són els hereus del carro i que, a partir d’aquí, és quan es van creant les carreteres i tota una xarxa de mobilitat que “es va repensant”, amb el pas del temps. Perarnau va finalitzar dient que aquell període i l’increment de la presència d’automòbils i altres vehicles, va suposar “una revolució social de primer ordre”. Vanessa Vicente, conservadora del museu, va detallar les característiques i la història de cada element exposat.
Una rèplica de 1990
El Bonet que es pot veure és una rèplica feta enterament per Claret l’any 1990, que l’ha cedit per a aquesta exposició. Correspon a un model de 1890 i va néixer gràcies a l’impuls de Francesc Bonet, un empresari del sector del tèxtil, que somiava en crear un cotxe que es mogués “amb el seu propi esforç”. Equipat amb tres rodes, aquest va ser el primer automòbil propulsat per un motor de combustió interna fabricat a la península Ibèrica.
De l’any 1904 és l’única motocicleta que es pot visionar a aquesta mostra. Va ser el mecànic de bicicletes Miquel Villalbí el pare d’aquesta peça. Probablement, a l’Exposició Universal de París, l’any 1889, va veure les primeres motocicletes i, quan va tornar, va decidir construir-ne una. Funcionava d’una manera molt simple, amb un motor monocilíndric de quatre temps. Villalbí en va fabricar sis, i quatre d’elles es van comercialitzar per un preu de 1.200 pessetes. Va ser la primera motocicleta que es va fabricar a l’estat.
L’única motocicleta de la mostra / NEBRIDI ARÓZTEGUI
Hispano-Suiza, fundada l’any 1904 per Damià Mateu i Francisco Seix i amb la direcció tècnica de l’enginyer suís Mark Birkigt, era una marca força destacada del sector de l’automòbil a Catalunya. També es dedicava a fabricar camions, motors per a avions o autobusos. L’any 1919 es va crear un altre dels cotxes que es pot veure a la mostra, el HP16.
El model més antic de la marca Hispano-Suiza de la mostra / NEBRIDI ARÓZTEGUI
Aquest model va ser el primer de la firma catalana que va incorporar el tipus 30, un motor de tècnica avançada. Les habilitats de Birkigt van possibilitar millores en el seu rendiment i, fins i tot, el vehicle podia arribar a una velocitat màxima de 120 quilòmetres per hora.
El xassís Elizalde
Una altra de les peces d’aquesta exposició al MACTEC és el xassís Rlizalde, que es calcula que va fabricar-se entre 1920 i 1922. Arturo Elizalde, un enginyer industrial, va fundar la seva empresa l’any 1909, d’entrada amb peces de recanvi per a automòbils com a funció principal. Aviat, però, Elizalde es va començar a interessar per construir vehicles amb una tecnologia pròpia.
Va tenir en el seu catàleg tot un seguit de models, a més de camions i altres vehicles industrials per a l’exèrcit. Tal com feien altres fabricants, Elizalde venia els seus xassissos sobre catàleg. El que es pot observar a aquesta mostra del MNACTEC va utilitzar-lo l’empresa tèxtil Boada com a vehicle de repartiment, fins a l’any 1963. La família Elizalde ha cedit el xassís al museu amb seu a Terrassa.
També és de la firma Hispano-Suiza el T6ORLA de 1936, el més nou dels que s’exposen. A les dècades dels anys vint i trenta, els automòbils d’aquesta marca mantenien el seu èxit comercial, tot i que al mercat anaven arribant models nord-americans, a preus molt assequibles.
T6ORLA / NEBRIDI ARÓZTEGUI
Per construir aquest model, Hispano-Suiza va utilitzar peces que venien directament dels Estats Units per aconseguir uns preus competitius per als seus vehicles. És un cotxe vistós, amb una carrosseria elegant, amb tres marxes i marxa enrere i una velocitat màxima de 110 quilòmetres per hora.
Un automòbil únic d’una marca efímera i per a la competició
No hi ha cap mena de dubte: l’automòbil Nacional Pescara, de l’any 1929, és l’estrella d’aquesta exposició que es pot veure al MNACTEC per un temps indefinit. Un cotxe fabricar per a l’alta competició i que va aconseguir grans èxits en aquest camp en proves de caràcter internacional. En la presentació d’aquesta mostra, Jaume Perarnau, director del museu amb seu a Terrassa, va parlar “d’una peça única en el món” i que, per primera vegada, el Departament de Cultura ha apostat per fer una “despesa important” en un objecte del sector “científic i tecnològic”.
El vehicle s’ha convertit en patrimoni de la Generalitat de Catalunya a través d’una subhasta. Era propietat d’un particular i, entre el seu cost, el transport i les taxes, ha costat un muntant de 585.348 euros. Es tracta d’un automòbil fabricat a terres catalanes i del qual només quedava aquest exemplar, tot i que se’n van construir dos en el seu moment.
Aquest cotxe va ser el més emblemàtic d’aquesta marca i es va dedicar a les competicions / NEBRIDI ARÓZTEGUI
La marca Nacional Pescara va tenir poc recorregut. L’any 1929, Raúl Rateras-Pescara, marquès de Pescara, i el seu germà Enrique, van fundar la Fábrica Nacional de Automóviles SA, que tothom coneixia com a Nacional Pescara. Anteriorment, i a causa de la seva passió per la innovació tecnològica, Raúl Pateras-Pescara ja havia patentat alguns aparells aeris, com el cas d’un dels primers helicòpters o un hidroavió amb llançatorpedes.
Encapçalat per l’enginyer Edmond Moglia, un equip format per un bon nombre de tècnics que havien treballat a Hispano-Suiza, aquesta firma va iniciar-se en el món de la fabricació de cotxes de luxe i de competició.
Firma catalana
Com va destacar Vanessa Vicente, conservadora del MNACTEC, el Nacional Pescara de 1929 és un dels models més emblemàtics entre tots els que va fabricar aquesta firma catalana, sobretot des del punt de vista històric, tècnic i patrimonial. Al capdavall, és l’únic exemplar complet que es conserva d’aquesta marca.
És un cotxe clarament esportiu, amb un xassís curt, carrosseria d’alumini i un motor considerable de 8 cilindres en línia i compressor que arribava als 180 cv de potència. Vicente va explicar que, de la mà de pilots com Juan Zanelli i Esteban Tort, el Nacional Pescara va participar en curses internacionals reconegudes.
La història d’aquest fabricant va ser molt curta. Des dels seus tallers només es van acabar fabricant una desena d’automòbils. La situació política i social amb l’arribada de la República, unida a una manca de recursos econòmics, van derivar cap a la venda de l’empresa. El comprador va ser la firma italiana FIAT. No obstant això, la marca no va desaparèixer del tot fins a l’any 1936. Fins llavors, encara va continuar competint com a escuderia.
