Terrassa aposta més que mai pel seu futur amb una Fira d’Ocupació llueix com sempre ho ha fet -o encara més-. Els 101 expositors s’han omplert de riuades i riuades de joves -i no només joves- per orientar-se i informar-se sobre el seu futur acadèmic i professional, durant la primera jornada de la Fira aquest matí. Uns, com l’Adnan Chouya, de 16 anys, sabien perfectament a què venien: “Vinc a informar-me perquè tinc clar que vull dedicar-me a la cuina”. D’altres, com la Mar Nieto, de 15 anys, es deixaven portar: “Volem tafanejar una mica. Buscar informació, preguntar tots els dubtes que sorgeixin”.
La pluja ha fet la guitza reorganitzant les activitats previstes per l’exterior, a la plaça de la Cooperativa -per exemple, el rocòdrom anunciat a la presentació s’ha situat a l’interior del Recinte Firal-, però no ha impedit que es visqués una jornada de gran afluència. “Podem considerar que és un èxit, tot i el temps que fa. Veig que els alumnes han vingut amb ganes. Tot l’esforç que han posat Foment i Educació, val sempre la pena”, valorava la regidora de Formació Professional i Ocupació, Montserrat Caupena, present a la Fira.
Caminant pel Recinte Firal era habitual topar-se amb les preocupacions recurrents dels joves, com ara “no poder arribar a fer el que m’agrada en el futur” que comentava el Víctor Salgado, estudiant de 4t d’ESO, amb voluntat de dedicar-se a l’arquitectura i el disseny. O d’altres preocupacions com ara “si no m’agrada el que estudio, o si no arribo on vull estudiar, què faré?”, es preguntava l’Olivia Rodríguez, també de 4t d’ESO, amb clara vocació per l’Educació Infantil. Totes aquestes preguntes i preocupacions les podien plantejar a la gran multitud d’estants o a les més de 30 empreses que estaven preparades per acollir aquests dubtes durant la jornada.
Inquietuds diferents
La Cecot, present a la Fira, era un dels expositors més concorreguts. “Molts joves no tenen clar què fer. També pregunten molt pel fet d’entregar un alt volum de currículums per trobar feina, o pel fet de l’autoocupació”, explica la Ivet Gallego, consultora d’emprenedoria, dient que per això, treballen amb tres departaments: la mateixa emprenedoria, formació i orientació. Laura Roumens, consultora d’aquest darrer departament d’orientació, explica una tendència actual a l’hora d’enfocar-se: “Potser veiem un perfil més focalitzat a la transformació digital. Com introduir les intel·ligències artificials a diversos sectors, com potenciar el propi perfil amb aquestes eines, com treure’ns feina… Hi ha també aquesta por de ser substituïts”.
Una preocupació que queda palesa parlant amb l’Elisa Maria Greco, de 1r de batxillerat, que vol estudiar odontologia o microbiologia: “Vaig anar fa poc a un laboratori i estava ple de màquines. Potser són necessàries pel fet de tenir moltes mostres, però hi estava replet. Fa una mica de por que et treguin la feina”. D’altres, com l’Hugo Santos, estudiant també de 1r de batxillerat que es vol dedicar a l’enginyeria, ho veuen com una oportunitat: “Crec que aquestes tecnologies estan fetes per ajudar. En el meu cas, perquè a mi, com a estudiant, em sigui més fàcil adoptar nivells més alts de coneixement”. Per això, Laura Roumens, llança un missatge tranquil·litzador: “Posem molt raonament en el fet que la capacitat humana té un poder essencial que mai cap màquina podrà substituir, i fem èmfasi de potenciar-nos i no disminuir-nos el talent a nosaltres mateixos”.
Entitats com la Cambra de Comerç de Terrassa, també n’està al cas: “Sí que pot haver-hi neguit pels joves de cara a enfocar el canvi constant que pateixen empreses, feines i les noves eines de treball. Independentment de tenir trajectòria, això requereix més formació”, esmentava Sonia Pardines, coordinadora de programes de formació de la Cambra. Per això, l’entitat intervé complementant la trajectòria educativa: “Perquè treballin les habilitats digitals, l’adaptació a l’entorn, ser flexibles… Que no es quedin només amb la part tècnica”, comentava Pardines.
Evidentment, els i les estudiants i les seves demandes o voluntats són molt diverses. Sempre hi ha camins professionals diferents per prendre, però hi ha uns camps més forts que d’altres… “Tot s’està digitalitzant, hi ha molta tecnologia -exposa l’Elisabet Garcia, cap d’estudis de batxillerat del Sagrat Cor de Jesús-. Nosaltres continuem tenint molt diversificat el social, el científic i el tecnològic. Però sí que és veritat que hi ha menys humanitats… Qui les estudia, té molt clar el seu futur”.
Què diuen els estudiants?
Adnan Chouya i Elisa Maria Greco: “Fa una mica de por que la tecnologia et tregui la feina”
L’Adnan (16 anys) es vol dedicar al món de la cuina, i no veu la transformació digital com una amenaça: “Les màquines són bàsiques. Són coses que pot portar qualsevol”. L’Elisa (17 anys) s’enfoca a l’odontologia o la microbiologia: “Sí que estaria bé formar-me en aquesta digitalització. Els laboratoris estan plens de màquines, i fa una mica de por que et treguin la feina”.
Olivia Rodriguez: “Si no m’agrada, o no hi arribo… Què faré?”
L’Olivia (15 anys) té encaminat el seu futur, però encara falten detalls per polir: “Tinc molt clar que vull fer educació infantil per ser mestra, però no sé on. Sé que vull anar a la universitat”. Com tots els joves, però, li sorgeixen dubtes: “Bàsicament, em preocupa el fet de si no m’agrada el que estudio , o si no hi arribo. Llavors, què faré?”.
Hugo Santos: “La tecnologia està per ajudar a adoptar nivells alts de coneixement”
L’Hugo (16 anys) sap que el seu futur es vincula a l’enginyeria. “Sempre va bé mirar opcions, però ho tinc molt clar”. En aquest sentit, veu la transformació digital com una oportunitat: “Penso que la tecnologia està feta per ajudar. Per mi, em pot ajudar a adoptar nivells més alts de coneixement”.
Alisson Pérez i Mar Nieto: “Volem tafanejar una mica i buscar informació”
L’Alisson i la Mar (15 anys ambdues) tenen clar el seu futur. Ara bé, expliquen que “volem tafanejar una mica, veure què veiem. Buscar informació i preguntar els dubtes que sorgeixin”. La Mar vol fer psicologia i pensa que “caldrà adaptar-se a la digitalització”. L’Alisson hi coincideix, malgrat que ella vol estudiar aviació.
Víctor Salgado: “Em preocupa no poder dedicar-me al que m’agrada”
El Víctor (15 anys) es dirigeix cap al disseny i l’arquitectura, i li preocupa “no poder dedicar-me al que m’agrada més”. Ara bé, pot començar a formar-se ben a prop: “Al meu institut m’hi puc començar a formar perquè hi ha el batxillerat tecnològic, que és el que m’interessa. Després sí que hauré de trobar més sortides”.
Pau Cirera i Sergi Navarro: “Hi ha coses que no dominem però és qüestió de pràctica”
El Sergi (17 anys) encamina el seu futur, però encara no ho té clar, mentre el Pau (16 anys) sap que vol ser policia. “Ens desenvolupem bé amb la tecnologia. No ens preocupa aquest canvi. Hi ha coses que no dominem, però tot és qüestió de pràctica”. Sí que creuen que s’hi hauran de formar “perquè les empreses poden demanar-ho”.
