Terrassa avança, mica en mica, cap a una ciutat més sostenible i menys contaminant. Així ho revelen les dades de l’informe d’avaluació de l’estat de la qualitat de l’aire a Catalunya durant el 2024 pel que fa al NO2 (diòxid de nitrogen), que ha publicat aquest dijous el Departament de Territori, Habitatge i Transició Ecològica de la Generalitat. L’informe detalla que, malgrat que Terrassa es manté com el tercer punt de Catalunya amb més contaminació d’aquest gas, ha aconseguit reduir el seu impacte en un 5% durant l’any 2024, ja que es va registrar una concentració anual mitjana de NO2 de 28 µg/m3 (micrograms per metre cúbic), mentre que al 2023 va ser de 29 µg/m3. Només L’Eixample de Barcelona i el punt quilomètric 139 de l’AP-7 a Mollet del Vallès acumulen més contaminació – Sabadell i Montcada i Reixac estan igualades a Terrassa.
La dinàmica s’observa encara més positiva si es tenen en compte els barems prepandèmics. Entre el 2015 i el 2019, la concentració anual mitjana de 40 µg/m3 de N02, fet que representa que a aquestes alçades, amb les dades del 2024, Terrassa ha disminuït en 10 anys un 30% la contaminació d’aquest gas a l’aire.
El diòxid de nitrogen és un gas de color marronós i olor forta. Respirar-lo en concentracions elevades comporta afectacions associades al sistema respiratori i a la reducció de la capacitat pulmonar. La principal font antropogènica del diòxid de nitrogen és la combustió, tant de tipus mòbil (transport terrestre, aeri i marítim) com de tipus estacionari (indústria). Per això, la Unió Europea va establir el límit de contaminació estrictament a 40 µg/m3 fins el 2030, que es reduirà encara més fins als 20 µg/m3. Terrassa té feina, però va per bon camí.
L’estació de la Rambleta del Pare Alegre de Terrassa també va registrar aquest 2024 12 dies amb superació dels 50 µg/m3 de mitjana diària de NO2, per sobre dels 3 que limita l’Organització Mundial de la Salut (OMS), però per sota dels 18 que dicta la UE.
