Joan Carles Folia, coach advance life
Un dels pensadors més importants de la història de la humanitat va ser Plató, que ja fa uns quants anys deia: “La felicitat és aquesta sensació de plenitud, pau i serenitat que ens omple d’alegria interior, i ens permet gaudir de la vida, sembla una quimera inabastable per a la majoria de la gent”.
Molts altres grans pensadors han acabat per concloure que la felicitat depèn de nosaltres mateixos, d’un veritable coneixement propi per donar valor a les coses que ens fan sentir bé. Aristòtil, Sòcrates i fins i tot Sant Tomàs anaven en aquesta direcció. De fet, alguns pensadors com Nietzsche situen la voluntat i força vital en l’origen de la felicitat per, mitjançant la superació d’adversitats i la creació de maneres originals de viure, aconseguir estadis de benestar i satisfacció.
A la meva consulta rebo cada dia moltes persones que tenen situacions a resoldre a la seva vida, tant joves com adults, i diria que totes aquestes situacions tenen a veure amb la manca de fortalesa interior. Des del jove que amb 16 anys no sap què fer amb la seva vida, fins a l’empresari que ho té tot i se sent buit per dins. Al meu despatx figura un rètol que serveix d’eina de treball i que diu: “Depèn de mi”.
La felicitat és, sobretot, manca de por. Encara més, per ser feliç hem de ser capaços de bregar amb l’adversitat, de saber aplicar estratègies adequades per treballar les emocions que sentim, per deixar de banda les relacions que ens fan mal, les dinàmiques que ens desgasten, les feines que ens ofeguen o les ganes de fugir. Caminar lleuger no vol dir en absolut que no hàgim de tenir ningú al nostre costat. Al contrari. Poques coses són tan meravelloses com portar de la mà la nostra família, la nostra parella, aquells amics que són tresors al nostre cor. Caminar lleuger és una altra cosa. És viure sense pesos és saber deixar de banda el que fa mal, el que veta la nostra autoestima i la nostra identitat. Avançar en llibertat implica també saber quines són les nostres prioritats. Aquest és un exercici de reflexió que us convido a dur a terme cada dia. Un cop coneixem què és el més important per a nosaltres, només cal lluitar per això. Tota la resta és secundari.
Quan una persona està bé amb ella mateixa, quan apaga les pors i sembra d’il·lusions el seu horitzó, llavors la felicitat parteix del seu interior per abraçar-se a ella mateixa i els qui té al seu voltant. És una cosa que val la pena propiciar, que val la pena promocionar per assolir aquesta sensació de benaurança.
La felicitat personal és un estat de benestar emocional caracteritzat per sentiments de satisfacció, acontentament i alegria pel que fa a la nostra pròpia vida i els qui som. No és una eufòria constant, sinó una sensació general de pau i satisfacció amb un mateix. L’autoconsciència té un paper vital en aquest procés; en ser conscients dels nostres pensaments i sentiments, podem identificar patrons que ens limiten o ens realcen. Practicar l’autoacceptació és igualment important, reconèixer tant les nostres fortaleses com les nostres debilitats ens permet cultivar una imatge més equilibrada de nosaltres mateixos. A més, la manera com ens percebem afecta les nostres relacions interpersonals i la nostra capacitat per enfrontar desafiaments. En treballar en la nostra autoimatge i fomentar una narrativa interna positiva, no només millorem la nostra salut mental, sinó que també obrim la porta a noves oportunitats i experiències enriquidores a la vida.
Cada dia treballo en això, vull dir a convèncer les persones que elles són la peça fonamental en la cerca de la seva felicitat.
