[Arnau Urgell i Vidal]
Carlo Buontempo (Roma, 1973) és físic i director del Servei de Canvi Climàtic del projecte europeu Copèrnicus. Després de formar-se a Itàlia i el Canadà va ingressar a la Met Office, l’agència meteorològica del Regne Unit. Actualment, com a responsable climàtic del Centre Europeu de Prediccions a Mitjà Termini (ECMWF), té el lloc de treball a Bonn, però ens atén des de Terrassa, on es va traslladar a viure amb la científica catalana Estel Cardellach, investigadora de l’Institut d’Estudis Espacials de Catalunya.
Quan va començar a treballar a la Met Office britànica el 2005 l’escalfament se situava al voltant dels 0,95 ºC respecte a l’era preindustrial. Aleshores, s’imaginava que dues dècades després hauríem arribat a +1,6 ºC? En aquella època es va publicar l’informe de l’IPCC i es va tancar del tot la discussió sobre si hi havia o no un canvi climàtic d’origen antropogènic. Les previsions que es feien per al període actual no estan tan lluny del que estem veient. Sí que és cert, que els últims dos o tres anys s’han situat al límit superior d’aquests pronòstics. Tenia l’esperança de seguir una trajectòria diferent, però no era impossible el que ha acabat succeint.
Portem dos anys amb rècords absoluts. Com s’expliquen: canvi climàtic, el Niño… i alguna cosa més? Malgrat que encara hi ha coses que no sabem, crec hem entès la majoria dels factors. En aquests dos anys, per exemple, el Niño hi ha jugat un paper important, però també el fet que estem a prop d’un màxim d’un cicle solar que és més intens dels altres. També es va debatre molt de l’erupció del volcà Hunga Tonga, però els estudis han acabat determinant un impacte mínim o fins i tot negatiu. A més, s’ha parlat dels canvis en la legislació que han disminuït les emissions de diòxid de sofre de vaixells i avions [formen aerosols i reflecteixen part de la radiació solar]. En aquest cas, el consens és que regionalment ha jugat un paper, però no en l’escala planetària, malgrat que és cert que hi ha científics també molt coneguts que pensin diferent.
Quan Copèrnicus anuncia que aquest gener la temperatura global del planeta és de 13,23 ºC com ho calcula? Per què hi ha petites diferències amb altres agències? Utilitzem les eines del Centre Europeu de Previsions (ECMWF) que disposa de centenars de milions de dades diàries: per satèl·lit, boies oceàniques, observatoris meteorològics, avions i radiosondes. Tot convergeix a Bolonya on tenim un superordinador que fa servir un model matemàtic molt complex que ens acaba donant la temperatura cada hora amb una resolució de només 30 quilòmetres -i des del 1940-. Això ens permet generar una imatge per al conjunt del planeta i poder-la comparar amb qualsevol altre període. Copèrnicus va ser designat el juny de 2024 per part de l’Organització Meteorològica Mundial com el centre de referència en reanàlisi, però també ho fan altres agències com la NOAA i la NASA americanes, els japonesos i ara també hi estan arribant els xinesos, entre altres. Evidentment, cadascú utilitza dades i models diferents, però el que trobo més interessant és que les diferències, com a màxim, són d’una dècima de grau.
I en aquest context, quin paper jugarà la intel·ligència artificial. En l’àmbit de les previsions meteorològiques, el Centre Europeu està a punt de llançar el primer model que funciona amb IA, no? És una revolució, un canvi de paradigma total. Recordo quan fa uns anys la gent de Google ens va fer un seminari a Reading -on teníem una seu abans del Brexit- per presentar-nos els seus resultats tots vam veure que era un gran salt endavant. Ara mateix, al Centre Europeu el millor model de previsió meteorològica ja no és físic sinó amb intel·ligència artificial i l’obrirem el pròxim 25 de febrer -serem els primers a tenir-lo operatiu-. I en l’àmbit climàtic? En algunes coses ho sabem i en altres encara s’ha de veure. Per exemple, ja comencem a treballar amb IA la regionalització de la reanàlisi global. Les dades per al conjunt del planeta ara mateix les apliquem a Europa i l’Àrtic a una resolució de només 2,5 quilòmetres. Amb els actuals models físics tardem més de dos mesos -i no ens serveix com a monitoratge del clima-, però amb la intel·ligència artificial només tardarem tres dies.
Aquest gener el planeta no només va continuar per sobre de la barrera dels 1,5 graus sinó que va batre el rècord mensual. Els va sorprendre? Després de la fi del Niño, la lògica hauria estat pensar que el gener s’hagués situat per sota del 2024 i d’alguns altres anys. Tanmateix, el refredament del Pacífic -que s’ha situat al límit de les condicions de la Niña- no ha estat molt significatiu i, a més, la resta d’oceans han mantingut temperatures força elevades. El conjunt del sistema manté molta energia i això explica rècords com el registrat el gener de 2025.
“La tendència: les temperatures mitjanes per als pròxims deu anys estaran molt per sobre de les de la darrera dècada”
I el 2025, en general, com se l’imagina. El tercer més càlid després del 2024 i el 2023? El consens amb les diverses agències és que en evolucionar cap a un episodi de la Niña, no se superarà el rècord del 2024 i ens podem situar entre els cinc més càlids. Però, evidentment, no podem saber el què passarà. En tot cas, el que és evident és la tendència: les temperatures mitjanes per als pròxims deu anys estaran molt per sobre de la darrera dècada.
Segons les dades de Copèrnicus, ja són 18 dels 19 últims mesos per sobre del llindar de l’escalfament d’1,5 ºC. Com es determinarà quan se superarà de manera permanent? Hi ha científics que alerten que té poc sentit haver d’esperar uns 15 anys per determinar que ja hem arribat a aquest llindar de manera permanent. Ara bé, nosaltres hem desenvolupat una petita aplicació que extrapola la tendència dels darrers 15 anys cap al futur i indica que hi arribaríem cap al 2030. Tanmateix, alguns científics utilitzen models que inclouen una acceleració -un fet que no podem descartar- i, en aquest cas, s’hi arribaria abans.
En un context de creixement del negacionisme climàtic, els científics sovint pateixen atacs. És una qüestió que el preocupi? Sí. Personalment, intento que no m’afecti massa, malgrat que quan se’m titlla de mentider reconec que m’enfado i, fins i tot, em costa mantenir la calma. Però més enllà de mi, em sembla preocupant per al conjunt de la societat: quin sentit té amagar la realitat? Que augmenti el nivell del mar no és una qüestió d’esquerres o de dretes, sinó un fet comprovat científicament. I tenir la informació precisa és un avantatge perquè facilita la gestió del risc. En aquest sentit, és una autèntica llàstima que hi hagi una part de la societat que consideri que hi ha una agenda amagada. Em sap molt de greu.
