Terrassa manté viva la memòria històrica i en combat l’oblit implicant-hi els seus joves. L’alcalde de Terrassa, Jordi Ballart i la regidora de Memòria Democràtica, Montserrat Caupena, han presidit l’acte de lliurament de les deu noves llambordes als instituts que participen en el programa pedagògic al voltant del projecte Stolpersteine a Terrassa. Jordi Ballart ha lliurat les llambordes als centres educatius que les custodiaran fins a la seva pròxima instal·lació als carrers de la ciutat.
Ballart ha destacat que “l’entrega de noves llambordes és un acte de respecte i és un acte de reconeixement a les persones que van patir el terror del règim nazi, però també és un recordatori de la responsabilitat que tenim totes i tots per evitar que mai més es repeteixin atrocitats com aquesta”.
“Cada pedra és un petita però potent commemoració de les persones que van ser deportades, exterminades i silenciades pel nazisme, algunes de les quals eren ciutadans de la nostra ciutat”, ha dit Ballart. Per a l’alcalde, “la participació dels instituts i altres centres educatius és clau per mantenir viva la flama de la memòria”.
El pati de la Casa Alegre de Sagrera s’ha omplert de joves conscients de la importància de mantenir viva la tràgica memòria dels camps de concentració nazis perquè no es torni a repetir mai més, enlloc i contra ningú. La regidora Montserrat Caupena ha destacat que “les Stolpersteine són les pedres amb què ensopeguem, són l’entrebanc que ens fa notar l’absència dels nostres veïns deportats als camps d’extermini nazi, setanta veïns lluitadors per les llibertats dels quals 41 van ser assassinats als camps i dels supervivents alguns ja no van poder tornar mai més”.
L’acte ha començat amb la coral de l’institut Torre de Palau entonant un emotiu Cant dels Aiguamolls, una peça que ja és una tradició en els actes de memòria història a Terrassa.
Les deu noves Stolpersteine se sumaran a les 22 ja instal·lades a la ciutat. Andrés Egea Díaz, Arturo Arnau Monleón, Enric Pallarols Guiteras, Josep Guàrdia Bonet, Josep Marcos Salesa, Juan Clares Pérez, Manuel Salas Sender, Martín Mur Escanilla, Salvador Folch Sans i José Lao Cañabate són els noms dels deportats que tindran una nova llamborda.
Els centres participants en aquesta iniciativa per commemorar les persones deportades són els instituts escola Pere Viver, Torre del Palau, Les Aimerigues, Can Roca, Feixes, les escoles Vedruna Vall, El Cingle, Escola Pia, El Cim, i la Fundació PRODIS. D’aquests, Les Aimerigues, El Cim, El Single, l’escola Feixes i la Fundació PRODIS són els centres que s’uneixen en aquest projecte pedagògic aquesta edició.
La cita ha comptat també amb la participació del director del Memorial Democràtic, Jordi Font; el president de l’Amical de Mauthausen, Joan Calvo; el nebot del deportat Arturo Arnau Monleón; Joan Arnau; i l’assistència d’altres membres de la corporació local.
En nom de les famílies, el nebot del deportat Arturo Arnau Monleón, Joan Arnau, ha agraït que “després de tants anys de silenci, es faci un petit homenatge a unes persones que van haver d’emigrar del seu país per lluitar pels seus ideals i per les seves llibertats”. Per a Joan Arnau, és important que “els joves continueu vivint-ho, sapigueu què va passar”.
El director del Memorial Democràtic, Jordi Font, ha subratllat que aquesta memòria “és més necessària que mai” davant “les amenaces que ens assetgen, el racisme, les ideologies de l’odi, o les conductes autoritàries que pugnen per tenir un espai en l’àmbit polític i cultural.
Els setanta deportats terrassencs
Una setantena de terrassencs, combatents republicans nascuts o residents a la ciutat, van ser deportats als camps nazis. La majoria, 41 d’ells, hi van ser assassinats i, pel que fa a la resta, alguns van tornar, però d’altres no van poder fer-ho mai. Els seus noms s’han pogut treure de l’oblit gràcies al compromís de l’Espai de memòria i valors democràtics, el Centre d’Estudis Històrics de Terrassa i l’arxiu municipal. Durant l’acte d’avui, el president de l’Amical de Mauthausen, Joan Calvo, ha volgut destacar les hores de feina que s’hi han dedicat, “especialment en Juan Antonio Olivares, que realment ha estat buscant famílies i contactes perquè això fos possible”.
Les llambordes Stolpersteine que custodiaran els instituts fins a la seva instal·lació / LLUÍS CLOTET
Joan Calvo ha llançat un missatge als joves que s’aplegaven al pati de la Casa Alegre: “Sou vosaltres, els joves, els responsables de mantenir la memòria, els seus hereus”, ha dit. Calvo ha advertit que “mai hem estat tan a prop de repetir situacions que pensàvem que ja les teníem superades”.
Projecte pedagògic
Els instituts de la ciutat porten a terme des de fa uns anys un projecte pedagògic per recordar les víctimes del nazisme i els deportats republicans catalans i espanyols que van acabar en camps de concentració nazis. Una de les activitats del curs passat va ser la participació de l’alumnat terrassenc, juntament amb joves de tots els racons d’Europa, en els actes internacionals de record que es fan a Mathausen i a Gusen al voltant del 5 de maig.
Alumnes dels centres educatius han relatat la seva experiència en la visita que van fer a Mathausen, Gusen i al castell de Hartheim, un centre d’eutanàsia on es van assassinar persones amb discapacitats físiques i mentals. “Més enllà d’uns textos, d’una fotografia, d’una xerrada, l’Holocaust encara emet crits, plors, freds, vexació, s’escolta, s’olora, se sent, és en el record de les pedres, de la humitat; no fallarem als que van patir, és una lluita contra l’oblit”, han assegurat els nois i noies.
Una de les alumnes que ha parlat ha estat Bruna Castellet, neboda besneta d’una de les víctimes de Mauthausen, Josep Julià Bruguera, mort a Gusen la nit de Nadal de 1941. “D’històries com la del meu tiet besavi n’hi ha milions, però són igual d’injustes”, ha reblat Castellet.
El conjunt d’alumnes dels deu centre que custodiaran les llambordes han llegit els 70 noms dels deportats terrassencs als camps de l’horror nazi.
