“Oi que avui ens escandalitza pensar que abans anaves al metge i te’l trobaves fumant a la consulta?”. Marcel Taló, president del Centre d’Estudis Històrics de Terrassa parteix d’aquesta premissa per conjecturar sobre què és allò que anomenem “normalitat”. I com canvia al llarg dels anys. “Perquè no deixa de ser una construcció social que s’estreny o s’eixampla segons el context”, afegeix.
Seguint el paral·lelisme, en el passat hi ha hagut una persecució sobre grups socials com els seguidors de la maçoneria i la religió protestant, sobre el col·lectiu LGTBIQ+, el moviment pacifista, els ocupes, les dones.
I no cal anar gaire lluny. Ha passat a Terrassa, al llarg del segle XX. “D’aquí que a l’edició d’aquest any de la revista ‘Terme’ hàgim volgut estudiar aquests col·lectius que avui dia estan normalitzats, però temps enrere foren i reprimits per ser considerats una amenaça a la norma establerta”, enraona.
D’aquí que aquest número 39 de la revista “Terme” sigui una mena de catàleg d’experiències dissidents. Hi escriuen veus conegudes de les pàgines del Diari de Terrassa, tals com els historiadors Manel Màrquez, sobre les ràdios lliures; Josep Puy, sobre la maçoneria; Daniel Claveria, sobre el pacifisme.
La presentació de la “Terme”, aquest dimarts a l’Arxiu Històric de Terrassa / ALBERTO TALLÓN
També hi participen la sexòloga Bruna Serra, sobre la sexualitat de les dones; la directora del Museu de Terrassa Gemma Ramos, el membre d’Amics de les Arts Jordi Fernàndez, l’exdiputat cupaire Albert Botran, l’humorista radiofònic Òscar Andreu i la dramaturga i experta en les riuades de 1962 Esther Lázaro.
La revista també planteja una molt suggerent hipòtesi: si avui ens escandalitza que fa trenta anys es fumés al metge, que els escandalitzarà de nosaltres a les futures generacions, d’aquí a trenta anys?
Per exemple, la laxitud amb els genocidis al món, igual que avui ens avergonyeix haver mirat cap a una altra banda mentre es perpetrava el genocidi a Ruanda).
I encara una hipòtesi més: quins comportaments o grups socials que avui en dia ens escandalitzen, seran normalitzats demà? Per exemple, la legalització de drogues com el cànnabis.
Un dessallotjament policial / CEDIDA / REVISTA TERME
Aquesta edició de la revista “Terme” arriba en un moment en què es debat sobre el paper de l’associacionisme cultural. “En època de ‘fake news’ i desmemòria, crec que aquesta mirada històrica del Centre d’Estudis Històrics té molt de valor, per evitar que certs successos no es tornin a repetir”, conclou Taló.
Precisament, el pròxim 13 de març hi haurà un debat sobre el futur de l’associacionisme cultural a Amics de les Arts.
Protestants
1877-1947. Carles Raurell Vidal va escriure sobre la Terrassa protestant (1877-1947). De fet, la seva presència és prou desconeguda. “Tanmateix, justament a Terrassa hi ha una editorial molt important, que distribueix milions d’exemplars, sobretot a països d’Amèrica Llatina”, sosté Marcel Taló. “A més, és sorprenent la fortalesa que va tenir el protestantisme a Terrassa”, afegeix.
Maçons
1882-1939. L’historiador Josep Puy i Juanico és l’autor del capítol “Apunts per a una història de la maçoneria a Terrassa. Dels orígens a la persecució del TER”. “Contràriament al que es pensa, no era una societat secreta, sinó discreta”, apunta Taló. Puy incideix sobre les tres lògies que trobem a la ciutat de Terrassa en temps de la primera etapa de la Restauració i durant la II República.
LGTBIQ+
Tardofranquisme. La dissidència LGTBIQ+ és un dels segments estrella d’aquesta revista, ja que el seu autor, Joao França, també ha participat de la creació del nou Arxiu LGTBIQ+ de Terrassa (ubicat dins de l’Arxiu de Terrassa). L’article fa valdre fets com que una de les primeres presentacions del Front d’Alliberament gai de Catalunya (FAGC) va tenir lloc a Terrassa. I a més, a la Sagrada Família de Ca n’Aurell.
Ràdios lliures
Anys noranta. Terrassa va comptar amb un ric panorama de ràdios lliures, a finals del segle XX. Hi destaca Ràdio Kaos, impulsada entre d’altres per Manel Màrquez i Pep Valenzuela.
D’allà sorgiria el mitjà de contrainformació Kaos en la Red, d’impacte estatal i internacional. La seva rellevància, probablement, no està reconeguda en l’imaginari social actual de Terrassa.
