Quan s’apropa la Rua del Carnestoltes, els membres de les comparses terrassenques treballen a contrarellotge per enllestir els últims preparatius abans del dia assenyalat. En una nau del carrer de Frederic Soler, darrere de la plaça del Doctor Zamenhof, uns quants comparsaires aprofiten les últimes hores abans de la gran festa. A l’espai, hi ha més d’una vintena de carrosses que esperen els últims retocs abans de sortir a passejar aquesta tarda pels carrers de la ciutat.
Amb la condició explícita de no revelar cap mena d’informació sobre la temàtica de les carrosses i les disfresses d’enguany, el Diari de Terrassa ha tingut el privilegi de presenciar els últims preparatius. A l’ambient s’hi respira molta il·lusió i, malgrat que els nervis podrien ser a flor de pell, la veritat és que, fa tant temps que es preparen, que no és així. Totes les comparses són molt previsores i comencen a pensar en la temàtica de les seves disfresses i carrosses mesos abans. A més, moltes s’organitzen en comissions, la qual cosa agilitza la feina.
La preparació de les carrosses de la Rua del Carnestoltes / Nebridi Aróztegui
Tot i això, Xavi Bermúdez, de la comparsa Furias Carnavaleras, reconeix que està “una mica nerviós”. De fet, aquesta comparsa s’estrena a la rua d’enguany, amb prop d’un centenar de membres, alguns dels quals abans formaven part d’El Porronet, una comparsa històrica a Terrassa, ja que aquest any celebra el seu trentè aniversari, sent la segona comparsa més antiga de la ciutat, per darrere de la Rives Triple Sex, que va néixer fa trenta-un anys.
Fundar una comparsa
També hi ha comparses que van néixer fa menys d’una dècada, com Rebel Queens, per exemple, que va néixer just abans de la pandèmia, fa cinc anys, o The Crazy Family, que ja té més d’una dècada d’antiguitat. Xavier Sansa, membre d’aquesta comparsa, la descriu, textualment, com “una família boja”, en referència que tots els que l’integren són amics.
Hi ha una gran diversitat d’històries sobre els orígens de cada comparsa, però totes neixen de la il·lusió de formar part de la festa. Carnívals també va sorgir fa cinc anys. Aida Salvador, membre de la comparsa, explica que eren un grup d’amics que volien formar part del Carnestoltes: “El primer any vam ser 80 persones i aquest any ja en som 160, el doble que l’any passat, que vam ser 80”. El cas de Milenials és molt semblant. “Un bon dia, amb el meu marit, vam tenir la idea de muntar una comparsa i aquest any ja serà el sisè, i serem 65 persones”, explica Sara Aguilar.
Preparació de les carrosses de la rua del Carnestoltes de Terrassa / Nebridi Aróztegui
José Antonio Aguado, comparsaire d’Amics x Sempre, explica que tot va començar perquè un amic tenia una empresa de neveres i rentadores i li va proposar fer muntar una carrossa amb neveres, sota el lema de “congelar la crisi”, en aquells temps de crisi econòmica fa més d’una dècada. “Vam començar sent 25, llavors vam ser gairebé 200 i ara som 50”, diu. La filosofia de la comparsa és “reciclar coses; hem fet servir des d’electrodomèstics, fins a papers de diari, ampolles, botons i cremalleres”.
Aprofitar per reivindicar
A l’hora d’escollir la temàtica de les disfresses i les comparses, la reivindicació és una premissa de moltes comparses. Per a Aguado, la temàtica ha de ser “imaginativa, però amb un punt crític, sense que sigui obscè”. Per això, aquest any, per exemple, la crítica als polítics és el tema central de la seva carrossa. Aida Salvador, de Carnívals, hi està d’acord: “Per nosaltres és una premissa reivindicar alguna cosa; és l’essència del Carnesoltes de Terrassa”.
El mateix passa amb Furias Carnavaleras, que sempre centra la seva temàtica en la reivindicació social, sobretot relacionada amb el col·lectiu LGBTI+. I, en la mateixa línia, Sants Ovaris, també buscar reivindicar sense vestir-se de res en concret: “Nosaltres anem d’un concepte; s’ha de tenir una mica d’imaginació i veure-ho tot en conjunt, i també fem la nostra pròpia cançó”, assenyala Carol Ramírez, membre de la comparsa.
Preparació de les carrosses de la rua del Carnestoltes de Terrassa / Nebridi Aróztegui
Una qüestió “sentimental”
L’esforç dels comparsaires per fer la rua possible no és només físic, sinó que també és econòmic. Les carrosses i les disfresses són finançades pels comparsaires. Tot i això, la inversió compensa als comparsaires, que esperen amb il·lusió aquesta tarda per ensenyar a la ciutadania el resultat de tants mesos de feina. Ramírez, de Sants Ovaris, assenyala que ho viu de manera “molt sentimental”, mentre que Salvador, de Carnívals, destaca que “el millor de tot és el dia de pujar a la carrossa i veure la gent ballant, gaudint i passant-s’ho bé
