Jordi Dinarès és un empresari tèxtil terrassenc molt vinculat a la ciutat. Ha estat membre del comitè executiu de la Cecot i vicepresident de l’Institut Industrial de Terrassa. Ara és el nou president de l’Arxiu Tobella.
Quins són els grans reptes que engegueu amb aquesta nova etapa?
El patronat vol que s’obri més del que ha estat fins ara i que puguem fer i acollir més esdeveniments. L’arxiu ha de ser el lloc de fotografia de referència de Terrassa, i et diria també, dels mitjans audiovisuals. No volem que sigui només un arxiu fotogràfic com hem estat sempre, volem obrir també nous arts; pintura, per exemple! Que puguem gaudir del màxim d’esdeveniments. Hem de garantir també la sostenibilitat econòmica de l’arxiu, ser sostenibles. No ens podem menjar els estalvis que hi hagi i quedar-nos d’aquí a dos anys sense recursos. Si tenim recursos podrem fer més coses. Vull agrair a totes les persones, actuals i anteriors del patronat, que m’han donat la confiança. Agrair també tota la feina feta durant aquests anys, perquè si l’arxiu és el que és, és gràcies a ells.
Com us ho podeu fer per assolir aquests reptes?
Teixint xarxes. Jo soc empresari tèxtil i m’agrada la paraula teixir. Hem de teixir xarxes amb les entitats culturals i socials. Et diria més: hi ha la idea també de participar amb l’Escac. Tinc la voluntat de presentar-me amb el seu director i parlar sobre en què podríem treballar plegats. És un element molt potent que té Terrassa, i nosaltres som una institució potent a la història de Terrassa industrial. Volem mirar amb cadascú què podem fer conjuntament per fer gran Terrassa, perquè té un potencial cultural impressionant. Poques altres ciutats el tenen. A part de mantenir-lo, l’hem de potenciar tant com puguem. Necessitem ajuda també dels acords amb l’Ajuntament, la base de la nostra subsistència.
Quina és la vostra ensenya com a entitat?
Preservar per recordar. Tenim un llegat històric impressionant i ens preocupa que les noves generacions puguin conèixer el que va ser Terrassa. Perquè on ara hi ha pisos, abans hi havia fàbriques. Personalment, com a empresari, vull que la gent que viu a Terrassa, aquestes més de 200.000 persones, sàpiguen el que va ser Terrassa. Si no ho fem els que quedem ara, que ja estem a les acaballes, l’Arxiu ha de ser un mitjà per donar a conèixer aquesta història. Hem d’utilitzar aquesta fotografia com a reclam per explicar la nostra història.
Coneixem l’Arxiu Tobella com un arxiu fotogràfic, però el senyor Tobella, en el seu dia, aplegava tota mena de documentació de les empreses i entitats de la ciutat. Aquí hi ha la història de Terrassa.
De quina manera es pot acostar més l’Arxiu a la població de Terrassa?
Obrint-lo. Fent més exposicions. Que es puguin fer exposicions conjuntes entre altres entitats i nosaltres mateixos. Acostar-lo és, bàsicament, que estigui més hores obert al mes. També hi ha un tema important que són els recursos i la sostenibilitat econòmica que té l’Arxiu. Depenem pràcticament de la subvenció de l’Ajuntament, dels Amics de l’Arxiu i totes aquestes obres que s’han fet, s’han hagut de finançar i demanant ajudes. Si volem obrir l’Arxiu a la gent, cal també restauració i manteniment de l’edifici. Ens queda la fusteria exterior i adequar la segona sala. També s’ha de posar calefacció. Però el realment important és la fusteria, que està en procés.
Com us ho feu per difondre tot aquest coneixement i aquesta història de la ciutat actualment?
En aquests moments hi treballem. El Josep Maria Casals és el responsable de la web i de les xarxes socials que disposem. Ens estem digitalitzant. Volem fer arribar tot el que muntem al tothom que puguem. I per això, volem integrar noves tecnologies i suports per fer presentacions. No dedicar-nos a exposar una fotografia o un quadre penjat i ja està. Les noves tecnologies audiovisuals que van sorgint ens han d’ajudar. És important trobar i arribar a les noves generacions.
Per què és important que una ciutat com Terrassa tingui un arxiu com l’Arxiu Tobella?
Terrassa es mereix aquest i més arxius com aquest. Tenim també l’Arxiu Comarcal i l’Arxiu Històric de Terrassa. Pel seu llegat industrial impressionant que té la ciutat, es mereix aquest arxiu i més. Però l’ha de conèixer més gent. Les persones que coneixen l’Arxiu som del “baby boom”. Ara volem obrir-lo a tots aquests “millenials’” i Generació Z. L’Arxiu ha de continuar, i hem d’engrescar tots els col·lectius, amb totes les seves possibilitats.
El 2028 l’Arxiu fa 50 anys… Heu començat a pensar com es poden celebrar?
Acabem d’aterrar. Estem marcant les directrius que hi haurà, les responsabilitats de cadascú… Tenim temps encara. Ara tindrem una exposició dels germans Font. Tenim també una exposició molt important durant la Fira Modernista. El cinquantenari és un dels reptes, però pas a pas.
