Terrassa ha acollit aquest dissabte l’acte de presentació de la Coordinadora d’Entitats de la Memòria Popular a Catalunya (CEMPAC), una entitat que farà xarxa per agrupar entitats i persones que treballen en la preservació i divulgació de la memòria popular a tot el territori i que es considera un element “essencial per entendre la nostra història i cultura”, segons han explicat els seus responsables. L’entitat vol aglutinar el màxim d’entitats i de persones que es dediquen a aquest àmbit.
Amb el títol “La memòria popular a Catalunya”, l’acte ha comptat amb la benvinguda del tinent d’alcalde de Projecció de la Ciutat i regidor de Cultura Popular i Cicle Festiu de Terrassa, Joan Salvador, i s’ha celebrat al Museu de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya (MNACTEC).
També hi han assistit el director de l’MNACTEC, Jaume Perarnau, que ha obert la sessió, i altres membres de la corporació local.
La presentació, conduïda per Anna Jarque, ha acollit diverses ponències per tractar sobre la situació de la memòria popular, com la ponència-marc a càrrec de Vicenç Villatoro; la lectura de poemes a càrrec de l’Associació de Poetes de Terrassa; la intervenció d’Eva Pinyol sobre els usos de la memòria oral; l’exposició de Jaume Sabaté sobre els orígens i objectius de la CEMPAC; el parlament de Carles Barrull, representant de l’Institut Ramon Muntaner; així com les intervencions de les entitats El Llibre de la Vida, Textura de Cultura, Amics de Riba-roja d’Ebre, l’Observatori Sociodemogràfic de les Terres de Lleida i de l’Institut del Patrimoni Cultural Immaterial (IPACIM). La trobada ha acabat amb el debat obert “Cap on va la memòria popular”.
L’acte ha comptat amb el suport de l’Institut Ramon Muntaner, el Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, l’Ajuntament de Terrassa, Biscuits Trias i el Museu Nacional de la Ciència i la Tècnica de Catalunya (MNACTEC).
