“Per Carnaval tot s’hi val”, “Per Carnestoltes totes les bèsties van soltes” i “Pels dies de Carnestoltes, molt vi i poca-soltes” són refranys que, històricament, Terrassa ha seguit al peu de la lletra. De fet, a les comparses de la ciutat sovint agafen protagonisme el sexe, l’església i els polítics, si bé és cert que altres grups aposten per temes menys transgressors.
A dues setmanes vista de l’inici de la festa, el cartell d’enguany ha despertat una polèmica intensa. Escollit per votació popular i dissenyat per un autor anònim, el dibuix mostra un bisbe d’esquena, en posició sexual, a quatre grapes, i amb uns talons vermells. Una imatge més aviat provocadora, que fou la proposta més votada de les onze exposades al Raval de Montserrat, amb 557 vots dels 1.445 totals. La veritat és que la imatge no ha agradat a tothom, i encara menys després que es presentés a la capella funerària del cementiri municipal, el passat 7 de febrer. Tant és així que l’incendi de la controvèrsia ha traspassat les fronteres locals, arribant a mitjans de comunicació nacionals i escampant-se per les xarxes socials.
Cartell del Carnestoltes d’enguany
Per Carnaval no tot s’hi val
D’una banda, el Consell Interreligiós, integrat per l’Arxiprestat de Terrassa, la Comunitat Bahà’í, la Comunitat Musulmana, l’Església Evangèlica i l’Església de Jesucrist dels Sants dels Darrers Dies, va fer pública el dimarts passat una declaració en què lamentava que el cartell inclogués símbols religiosos “amb voluntat d’escarnir”, la qual cosa “els fereix”. Però, més enllà del cartell, van posar el crit al cel pel lloc on es va dur a terme l’acte de presentació. Segons el Consell, “el sentiment religiós afecta el més íntim de les persones i tot allò que fereix el més íntim produeix malestar i dolor i no ha de ser objecte de burla”.
El Síndic de Greuges de Terrassa, El Mustapha Ben El Fassi Mezouar, també ha criticat amb duresa el cartell, a través d’un comunicat: “No es pot consentir aquesta forma d’humiliar, ofendre i faltar el respecte”. En la mateixa línia, la portaveu de Vox a l’Ajuntament, Alicia Tomás, també va mostrar el seu rebuig al cartell, “una ofensa gratuïta als catòlics sense cap altre propòsit que escarnir i burlar-se”.
“Ho estem fent bé”
Però no tot han estat crítiques. La confraria La Mascarada, organitzadora del Carnestoltes, defensa el cartell. La seva presidenta, Mireia Gabaldà, reivindica que aquesta festa “serveix per queixar-se i reivindicar-se. Ja vindrà la Quaresma i el temps de fer les coses bé”. “Si hi ha polèmica és que ho estem fent bé”, diu, convençuda. En la mateixa línia, Mingo Ferran, membre de la comparsa Rives Triple Sex, és dels partidaris que el Carnestoltes és el moment oportú per transgredir els poders. Ferran assevera: “Si un cartell, un programa, un pregó o un testament d’enterrament no fan posar vermells els que l’escolten, no és un bon cartell, programa, pregó o testament d’enterrament”. El comparsaire des de fa més de trenta anys, explica que a Terrassa tradicionalment hi ha hagut la voluntat de transgredir durant el Carnaval, “no com als de Platja d’Aro i Sitges, que són de lluïment”.
Per al sociòleg terrassenc Salvador Cardús, “un no s’ha de sorprendre si s’ofèn, perquè aquesta és precisament la voluntat del cartell”. Tot i això, reconeix que entén per què des del Consell Interreligiós s’han ofès. I és que el sociòleg distingeix entre el contingut del cartell i la presentació del mateix: “Una cosa és ofendre i l’altra anar a buscar l’espai i posar el dit a l’ull a la casa dels altres”. Cardús, a més, apunta que, malgrat que el Carnaval pretén provocar, el que fa realment és “donar una vàlvula d’escapament per retornar a l’ordre, és una voluntat de reafirmació de l’ordre”, diu.
Cartell del Carnestoltes del 2002.
Parlen els autors d’altres edicions
L’autor del cartell, la identitat del qual vol ser preservada per la confraria, ha estat anònim enguany. Però no sempre ha estat així, malgrat les polèmiques que han despertat alguns dels cartells antics. La il·lustradora i directora d’art Cristina Borobia, dissenyadora, juntament amb el cineasta Caye Casas, del cartell del 2002 assenyala: “El Carnestoltes és això. M’agrada que els cartells siguin transgressors i que sobrepassin el límit”. Per a Borobia, la polèmica és necessària a la societat.
Cartell del Carnestoltes del 1988.
El dissenyador del cartell de l’edició del 1988, l’actor Òscar Intente, va guanyar el concurs de cartells amb un dibuix poc transgressor, que mostrava un home saltant amb un fons blau. Per a Intente, no cal el Carnaval per reivindicar qüestions escatològiques o sexuals, ja que “el Carnestoltes va lligat a la repressió de la societat catòlica, i avui dia les coses han canviat”. L’actor afirma: “El cartell em sembla bé. Si el sector religiós s’enfada ja està bé, perquè s’haurà enfadat algú”.
