En una cantonada del mercat, amb la mirada cap a la carretera de Castellar, una família d’agricultors i comerciants resisteix ara i sempre a l’invasor, a la mescla d’embats del gran comerç, majoristes, intermediaris, modes i globalització. David Guarch Cuadrado (47 anys) és l’últim mohicà de l’Antic Mercat del barri de l’Escola Industrial, inaugurat el 1951, com resa el cartell que també resisteix el pas del temps en una de les façanes d’aquest equipament situat entre la citada carretera i els carrers de Lleó XIII i de Joaquín Costa.
“Vaig plegar d’estudiar amb 14 anys. Amb 20, la meva mare va emmalaltir i des de llavors soc aquí sol. No he fet una altra cosa en la vida”, recorda
No es pot dir que el quiosc de la fruiteria sigui l’única activitat d’aquest mercat bufó de pedra. L’interior de l’equipament és la seu del Gremi d’Hostaleria de Terrassa, però la funció comercial va desaparèixer d’aquí fa anys i, sí, només la fruiteria regentada per David Guarch resisteix la mossegada dels nous temps. El David porta gairebé tota la seva vida adulta aquí: “Som pagesos i teníem botiga en el mercat de dalt (el de Sant Pere). Fa gairebé 100 anys. Era de la iaia. La meva família va comprar aquest lloc i un altre a l’interior del mercat de Sant Pere. La meva germana i la meva dona s’encarreguen de la parada exterior allà, i la tieta, del de dins. I jo, d’aquest”, explica el David mentre atén la legió de fidels clients que fan cua per aprovisionar-se dels productes de temporada, frescos, molts d’ells nascuts dels horts que la família posseeix i conrea a Ullastrell (quatre hectàrees).
Aquell mercat ple de gent
Fa ja 43 anys que la família ven fruita i verdura en aquest enclavament de l’Antic Mercat de l’Escola Industrial, l’activitat del qual va quedar arrasada fa un quart de segle. “Vaig plegar d’estudiar amb 14 anys. Amb 20, la meva mare va emmalaltir i des de llavors soc aquí sol. No he fet una altra cosa en la vida”, recorda. I recorda el mercat ple de gent, dues xarcuteries, una carnisseria, una parada de bacallà, una altra de peix, aquella bullícia de gents i aromes: “Però en tres o quatre anys, tot va desaparèixer. Uns van plegar per jubilació, uns altres perquè els negocis no se sostenien. Hi havia també dos pagesos més, com nosaltres, però en llocs que donaven a la carretera de Castellar”.
El David és l’únic supervivent del mercat / NEBRIDI ARÓZTEGUI
Tot es va enfonsar. Tot? No, David Guarch i la seva família resisteixen. “Soc l’últim mohicà d’aquí, és cert, però em va bé. Allò dolent és que, en estar sol, el pagament dels serveis és més costós. Sort en tenim del suport logístic al mercat de Sant Pere”, afirma. Quan ha d’anar al lavabo, la destinació és un bar pròxim.
Fa ja 43 anys que la família ven fruita i verdura en aquest enclavament de l’Antic Mercat de l’Escola Industrial, l’activitat del qual va quedar arrasada fa un quart de segle
Li va bé, però perquè està sol i no ha de pagar sous, diu, “quan abans érem dos en cada lloc, i el meu pare, la meva mare i jo voltant, supervisant”. David obre el seu quiosc a l’Antic Mercat dijous, divendres i dissabtes, perquè els principis de setmana “són molt fluixos” i perquè “les verdures es passen”. Així, en la seva programació de dies d’obertura, “oferim producte fresc”. I ajustat, precisament perquè es redueix la despesa. “La nostra verdura té poca comparació”, assegura el resistent. Part del que es ven procedeix de l’hort familiar: l’enciam, l’escarola, la bleda, l’espinac, la col, la coliflor, el bròcoli, la carxofa, els calçots. Aquests productes els té a banda a la botiga. La resta és més convencional, però “sempre de qualitat”.
La dura jornada
El David treballa unes 60 hores a la setmana. Ningú li ha regalat el que hi ha darrere de la resistència d’aquests fruiters numantins. Aquest divendres, per exemple, ha començat la jornada a les 5.30, per acabar-la a les 20.30, com molt aviat. Una anciana li demana patates vermelles, i tomàquets d’aquests de sucar, els xampinyons, bleda, una caixa de maduixes. “Tenim clients nous, però també molts que em coneixen de petit. Em diuen: ‘Aquí venia la meva mare, i jo amb ella!‘, exclama.
El David treballa unes 60 hores a la setmana. Ningú li ha regalat el que hi ha darrere de la resistència d’aquests fruiters numantins
Quins sediments han deixat aquests 43 anys en l’ànim i el comerç? “Abans venien sobretot les senyores, i feien la compra del dia. I l’endemà hi tornaven. Ara venen i fan compra per a tota la setmana. Abans només es venien productes de temporada. Ara alguns clients volen de tot, i tot l’any. Moltes persones s’han tornat molt més exigents”.
/ NEBRIDI ARÓZTEGUI
El David rep encàrrecs per WhatsApp i prepara les comandes que els clients vindran a buscar quan puguin. El resistent del mercat segueix endavant malgrat el vent del temps i de les pressions: “Et collen per tot arreu, però seguim. A l’estiu passat em vaig fracturar el colze, però hi he hagut de tornar. Però això m’agrada molt i m’agrada, sobretot, estar al camp”. És l’ànsia d’horitzons d’aire lliure de l’últim supervivent de l’Antic Mercat de l’Escola Industrial.
