La contaminació de l’aire associada al trànsit de vehicles experimenta des de l’any 2020 una tendència a la baixa a Terrassa. Aquest extrem ha destacat l’Ajuntament abans de recordar que aquest any ampliarà la xarxa de captadors passius del contaminant NO2, implantada a la ciutat l’any 2019, amb l’objectiu “d’incrementar el registre de dades indicatives de la qualitat de l’aire”.
Terrassa registra una tendència a la baixa en els nivells de contaminació de l’aire associada al trànsit de vehicles des del 2020, segons les dades recollides a la ciutat entre els anys 2019 i 2023. El consistori atribueix aquesta evolució “a diversos factors i projectes que s’estan desenvolupant, com la implantació de la Zona de Baixes Emissions (ZBE), la renovació progressiva del parc de vehicles, o les mesures de pacificació del pas rodat de vehicles motors en alguns carrers, que han contribuït a una reducció considerable d’aquestes dades en algunes zones amb alta intensitat de trànsit”.
Així, dels resultats obtinguts entre els anys 2019 i 2023 per la xarxa de captadors passius se’n desprèn, després de conèixer les dades de l’any 2023 i de la primera campanya del 2024, “que la ciutat està entrant en una lleu tendència a la baixa respecte anys anteriors”. Les zones on hi ha una baixa o nul·la circulació de vehicles que utilitzen combustibles fòssils és on els valors obtinguts presenten millors resultats.
Terrassa registra una tendència a la baixa en els nivells de contaminació de l’aire associada al trànsit de vehicles des del 2020, segons les dades recollides a la ciutat entre els anys 2019 i 2023
És el cas del parc de Sant Jordi, el parc de Vallparadís i, també, la plaça del Rector Homs. En aquests punts, els valors se situen en una forquilla de 10 a 20 μg/m3, que representen una disminució aproximada del 34%, una reducció que respon a la dispersió natural que aquest contaminant té a l’aire.
Dispersió
Entre els valors més elevats obtinguts, “es troben aquells carrers amb una elevada intensitat de trànsit i amb una configuració determinada, principalment la seva amplada. Ambdós circumstàncies no afavoreixen la dispersió del contaminant, de manera que són espais on queden aturats durant més temps en capes baixes.
Tot i que en alguns d’aquests carrers, abans de l’any 2020, els valors eren superiors als 40 μg/m3 , superant el límit normatiu, les dades obtingudes “mostren que la situació ha millorat en els dos darrers anys amb una baixada d’un 46%”. Hi ha contribuït la implantació de mesures com ara la pacificació del trànsit rodat, en casos com els carrers d’Arquimedes i de Galileu, la implantació de la Zona de Baixes Emissions, o les actuacions realitzades al carrer de Topete, amb dos passos elevats a cruïlles i la instal·lació d’un radar pedagògic.
D’altra banda, s’analitzen els grans eixos de circulació i les vies d’accés a la ciutat que presenten valors elevats de contaminació pel pas de camions i vehicles de gran tonatge, i que són els que emeten més quantitat d’aquest contaminant a l’aire en comparació als vehicles privats d’ús domèstic. En aquests casos, els valors se situen per sota de 40 μg/m3; “per sota de l’enregistrat l’any 2019, quan se situaven prop dels 50 μg/m3 , amb un descens d’un 40%. Aquesta disminució s’atribueix “al canvi del parc circulant, en la línia de la millora de la flota municipal (autobusos, recollida de residus…)”.
Dades pròpies
Totes aquestes dades s’han pogut recollir gràcies a la xarxa estable de captadors passius de NO2 que va implantar l’Ajuntament l’any 2019, per tal de disposar de dades indicatives de la qualitat de l’aire a diferents punts de la ciutat.
Aquesta mesura complementa l’objectiu municipal “de treballar per la millora de la qualitat de l’aire, ja que la contaminació atmosfèrica té un impacte directe sobre la salut i la qualitat de vida de la ciutadania. Tot i que la competència de l’avaluació de la qualitat de l’aire correspon a la Generalitat de Catalunya, a través de la seva Xarxa de Vigilància i Previsió de la Contaminació Atmosfèrica (XVPCA), i que a la ciutat disposa d’una estació situada a la rambleta del Pare Alegre, des de l’Ajuntament es va considerar important disposar també de dades pròpies.
Manifestació de ciclistes contra la contaminació, ara fa un any / ALBERTO TALLÓN
Des de fa sis anys, el consistori fa dues campanyes anuals, els mesos de juny i novembre, de manera sistemàtica i periòdica, que compten amb la col·laboració de la Generalitat de Catalunya i la Diputació de Barcelona, “i que permeten conèixer de forma aproximada la tendència de l’evolució de les concentracions de NO2 al llarg del temps. Els captadors passius de NO2 mesuren la immissió (μg/m3 ), és a dir, el que respiraria una persona en aquell punt, i les unitats per mesurar són micrograms de contaminant en un metre cúbic d’aire“.
23 punts de mesurament
Actualment, hi ha 23 punts de mesura repartits a tota la ciutat, tot i que la majoria se situa en l’àmbit de la Zona de Baixes Emissions (ZBE). La voluntat és que, aquest any, la xarxa de captadors passius s’ampliï fins a 30 punts, prestant especial atenció a l’impacte que poden tenir les grans infraestructures viàries de la ciutat, com són les autopistes C-58 i C-16 i, l’autovia B-40, en aquest àmbit de treball.
Evolució de la mitjana anual de captadors passius 2019-2024
Els captadors passius són petits tubs que tenen capacitat per absorbir NO2, que es col·loquen, aproximadament, a dos metres de terra durant un període de tres setmanes i que, un cop passat aquest temps, es recullen i es porten a un laboratori extern on s’analitza quina quantitat de contaminant hi havia, en aquella zona, durant el període de temps de mostreig.
Actualment, hi ha 23 punts de mesura repartits a tota la ciutat, tot i que la majoria se situa en l’àmbit de la Zona de Baixes Emissions (ZBE)
La dispersió d’aquest contaminant varia en funció de la climatologia (vents, temperatura, humitat); de la configuració dels carrers (si són estrets i de l’alçada dels edificis) i del tipus de vehicles que circulen i de la intensitat del trànsit, com també la manca de dades per canvis d’alguns emplaçaments (vandalisme, deteriorament dels filtres durant la campanya…), entre altres aspectes.
Com es millora la qualitat de l’aire
Tot i la tendència dels resultats, la voluntat de l’equip de govern passa per continuar treballant per reduir els valors de contaminants, “ja que amb l’actualització de la normativa europea es preveu que els valors seran més restrictius i quedaran fixats en 20 µg/m³, la meitat que el màxim actual, 40 µg/m³”. Per tal d’aproximar-se gradualment als valors guia publicats per l’Organització Mundial de la Salut (OMS), de 10 µg/m³, l’Ajuntament treballa en diferents àmbits. Són aquests:
– Implantació de la Zona de Baixes Emissions (ZBE). Segons elconsistori, permetrà tendir a assolir els futurs límits de la Unió Europea (UE), ja que reduirà l’accés dels vehicles més contaminants, i disposar, així, d’un parc circulant de vehicles més net. En limitar l’accés de vehicles contaminants, es millora la fluïdesa del trànsit. Les zones de baixes emissions poden transformar l’entorn urbà, fent que les ciutats siguin més agradables per a viure. “Menys soroll, menys contaminació i més espais per a vianants i ciclistes contribueixen a una millor qualitat de vida”, recorda el govern municipal.
– Consolidació de les àrees de vianants. Són zones de la ciutat en les que bona part de les vies s’han convertit en carrers per a vianants per tal de fer créixer l’espai per a les persones i reduir la zona destinada als vehicles de motor. Així guanyem espai per anar a peu. Les àrees de vianants de Terrassa tenen una superfície total de 540.000 metres quadrats.
– Flotes municipals més sostenibles. El Pla Municipal del Vehicle Elèctric (PEVE) contempla la transformació progressiva de la flota de les empreses municipals i, també, de la de l’Ajuntament. A TMESA, el 63% ja té tecnologia híbrida o elèctrica i a TAIGUA, a pràctica totalitat dels 29 vehicles de la flota de l’empresa municipal són elèctrics, complint així amb el que marca el PEVE. A la ciutat, els vehicles amb aquesta tecnologia han augmentat i han passat dels 203, registrats el desembre de 2019, als 918 comptabilitzats fins al juny de 2024.
– Transport públic. La reivindicació per augmentar l’eficiència del transport ferroviari i potenciar el transport públic, tant urbà com interurbà, “és una de les prioritats d’aquest mandat municipal”. En aquest sentit, des del Consistori s’ha fet un esforç els darrers anys per bonificar un 20% la T-25, fet que ha ajudat a potenciar l’ús de l’autobús i que ha permès que el 2024 se superés la xifra de 16 milions de viatges, un màxim històric. Per aquest motiu, l’Ajuntament veu amb bons ulls que es mantinguin les bonificacions als títols de transport per part del Ministeri. D’altra banda, es continuarà reivindicant a Estat i Generalitat que millorin les connexions intermunicipals per evitar, en la mesura del possible, l’ús del vehicle privat en els desplaçaments per feina i estudis.
– Promoció de l’espai per a vianants i el verd urbà en els nous plans de millora urbana i projectes urbanístics que fomenten el verd urbà i l’espai per als vianants i altres mitjans de transports sostenibles.
– Elaboració del nou Pla de Millora de la Qualitat de l’Aire. Contindrà la diagnosi i les accions municipals que són necessàries per assolir els objectius de qualitat de l’aire. El nou PMQA plantejarà reduir, principalment, les emissions de les partícules en suspensió (PM10); el diòxid de nitrogen (NO2) i de l’ozó (O3). Es preveu l’inici de la redacció del pla a finals de l’any 2025.
– Augment del monitoratge. Es disposarà de més dades de qualitat de l’aire per la posada en funcionament del projecte red.es d’edificis intel·ligents i per la previsió durant el 2025 d’incrementar la xarxa de captadors passius del contaminant NO2.
Servei de Vigilància i Control de l’Aire de la Generalitat
A Catalunya, el responsable d’avaluar la qualitat de l’aire és el Servei de Vigilància i Control de l’Aire de la Generalitat, a partir de les dades recollides amb la Xarxa de Vigilància i Previsió de la Contaminació Atmosfèrica (XVPCA) i que són les que s’envien a l’administració de l’Estat i a la Comissió Europea, per donar compliment a la normativa.
L’avaluació de la qualitat de l’aire es fa d’acord amb normativa que divideix el territori en zones de qualitat de l’aire, segons les emissions i les condicions de dispersió de cada zona.
Terrassa pertany a la zona 2, Vallès-Baix Llobregat, i disposa d’un punt de la Xarxa de Vigilància i Previsió de la Contaminació Atmosfèrica, de la Generalitat que està situat a la rambleta del Pare Alegre. Aquesta estació mesura, en tot moment, els nivells de diòxid de nitrogen (NO2), Ozó (O3), Partícules inferiors a 10 micròmetres (PM10), Monòxid de carboni Diòxid de Sofre (SO2), que són els elements representatius d’una estació de trànsit urbà de la zona 2. Durant tot l’any 2023, a la zona 2, es van complir els valors normatius de referència i es van situar per sota de la mitjana anual de 40 micrograms per metre cúbic.
