Ja fa 45 anys del tiroteig ocorregut a la seu de l’entitat cultural dels Amics de les Arts i Joventuts Musicals la matinada del 12 al 13 de febrer del 1980, quan uns individus van disparar, des d’un cotxe, més d’una vintena de trets dirigits a les finestres de l’edifici que, afortunadament, no van ferir a cap de les persones presents. Segons informava el Diari de Terrassa en la seva edició del 14 de febrer, en aquells moments hi havia unes quaranta persones al bar de l’entitat cultural.
El succés va impactar molt la societat terrassenca. Són molts els terrassencs que encara recorden amb tristesa aquella nit. Tant és així que la tarda d’aquest dijous els Amics de les Arts han organitzat un acte commemoratiu amb motiu del 45è aniversari dels fets. Hi han assistit la regidora de Memòria Democràtica, Montserrat Caupena, que ha fet un discurs; el tinent d’alcalde de Projecció de la Ciutat, Joan Salvador; la tinent d’alcalde de Promoció Econòmica i Educació de Terrassa, Meritxell Lluís; i el regidor republicà Pep Forn, a banda d’una cinquantena d’egarencs.
L’acte de record ha anat acompanyat de l’exhibició d’una placa commemorativa a la façana de l’edifici de l’entitat, amb la inscripció: “Aquest espai de cultura i llibertat va patir, la matinada del 13 de febrer de 1980, un atemptat terrorista per part d’un grup d’ultradreta”.
Caupena i Cama, en l’acte commemoratiu / Alberto Tallón
En defensa de la democràcia
En el seu discurs, Caupena ha qualificat la placa com a “bon recordatori per a tots nosaltres del nostre passat, però també per a la gent jove”. Ha recordat que el tiroteig va tenir lloc durant una època “plena d’esperança, però també esquitxada per diversos grups terroristes”. De fet, el dictador Franco havia mort només cinc anys enrere i quedava poc més d’un mes per a les primeres eleccions al Parlament de Catalunya. “La democràcia i les llibertats individuals, les hem de defensar cada dia”, ha subratllat la regidora.
Un odi que “es renova ara”
A l’acte també hi ha participat l’historiador i soci de l’entitat Enric Cama, que ha recordat els fets i ha fet un repàs de l’etapa històrica en què van tenir lloc, uns “temps agitats de la Transició, quan el futur semblava penjar d’un fil i la Dictadura encara era un record recent”.
L’historiador ha assenyalat que “l’odi d’aquells que van disparar es renova ara”, en relació amb l’actual president dels Estats Units, Donald Trump. Per aquest motiu, ha fet una crida a la mobilització per la pau mundial i la justícia universal, textualment, i a “lluitar per fer front i combatre feixisme renovat i aconseguir un futur millor per a la humanitat”.
Cama ensenya una placa commemorativa, un regal de la regidora Caupena / Alberto Tallón
La matinada d’aquell 13 de febrer
Els autors dels fets van ser un grup anomenat Ejército Español de Liberación, no gaire conegut en un moment en què la ultradreta la canalitzaven, sobretot, Fuerza Nueva o els Guerrilleros de Cristo Rey, que van reivindicar l’autoria dels fets. Va ser una trucada telefònica, que va amenaçar amb futures intervencions, dient que “a partir d’ara se’ns sentirà molt”, el que va posar sobre la taula el nom d’aquest grup d’extrema dreta.
Pocs dies després, el 27 de febrer, en concret, la premsa generalista informava de la desarticulació d’aquesta banda, a qui s’atribuïen, entre accions terroristes i atracaments a entitats bancàries, unes 18 activitats delictives. Els autors del tiroteig van ser detinguts, com anunciava Diari de Terrassa, en la seva edició del dimarts 19 de febrer, que parlava de sis persones implicades. Es parlava de quatre persones, entre elles un guàrdia civil de 21, Julio González, que, segons la mateixa informació, va ser expulsat automàticament d’aquest cos. També s’esmentava tres ciutadans de Terrassa com a detinguts, si bé, en la mateixa notícia, s’aclaria que dos d’ells no havien participat directament en els fets. A tots se’ls va aplicar la llei antiterrorista.
