Durant l’última dècada, el centre de la ciutat ha presenciat, de manera progressiva, com alguns comerços de tota la vida han tancat, a la vegada que se n’han obert d’altres de grans cadenes. Així doncs, en un context en què les grans marques, les empreses logístiques i l’“e-commerce” s’han imposat, pensar en els petits comerços del centre de la ciutat pot despertar pessimisme.
Tot i això, concebre aquests gegants comercials com la competència de les botigues locals és una mort assegurada. De fet, des de l’associació de comerciants Terrassa Centre, asseguren que el comerç local no està en perill, sinó que les tendències i les prioritats socials estan canviant.
Per a l’economista terrassenca i presidenta de la Comissió de Comerç del Col·legi d’Economistes de Catalunya, Núria Beltran, el comerç s’ha d’entendre com “un joc de seducció o un ball de parella amb la societat”. En aquest sentit, explica que, abans, qui marcava el pas eren els mateixos comerços, però ara, en canvi, és el client. “Tots tenim de tot i, a sobre, podem triar què comprem i on”, diu. Beltran és partidària de no deixar que el desgavell dels últims anys, amb la pandèmia de la covid i una globalització imparable, impregni el relat sobre el declivi del comerç local de moltes ciutats de Catalunya d’un discurs pessimista. L’economista és partidària de l’acció i d’adaptar-se a la societat. “Si partim de la por no reaccionarem, ni sabrem tirar cap endavant”, insisteix. I des de l’associació Terrassa Centre també coincideixen amb Beltran: “El que hi havia fa 10 o 15 anys no tornarà i els comerços s’han d’adaptar”.
Ivana Aliaga a la seva botiga de roba, al carrer Nou de Sant Pere / Nebridi Aróztegui
Imaginació per sobreviure
Tot i que és fàcil de dir i difícil de posar en pràctica, per fer-ho, cal imaginació. Terrassa, així com moltes altres ciutats, és la prova que és possible. A la ciutat hi ha negocis locals que han pogut obrir-se camí entre els gegants comercials, fent-se un nom al barri i confeccionant, amb paciència, una agenda de clients fidel i satisfeta amb la seva oferta. Han sabut desmarcar-se d’aquelles concebudes, per confusió, com a competència i vendre més que un producte o un servei, com ara qualitat, proximitat o sostenibilitat, entre altres. “Obrir un negoci és un repte, però és més fàcil si coneixes el territori i saps que el teu producte hi encaixa”, asseguren des de l’associació Terrassa Centre.
El (des)prestigi social del sector
El relleu generacional és essencial per mantenir les botigues locals, per la qual cosa, cal fer atractiu el sector a les vocacions joves. “Els oficis amb horaris de nocturnitat i de manipular aliments crus, com ara les carnisseries o les peixateries, són poc atractius pels joves. Però és només una tendència social”, assegura Beltran, que advoca per adoptar estratègies que afavoreixin la successió generacional i animin els joves. “Cal saber sortir de la caixa i fer l’ofici atractiu”, afirma.
Ariel Romero, propietari d’Elvi, viver ubrà i floristeria / Nebridi Aroztegui
D’altra banda, l’economista també manifesta que cal que des de l’administració s’ajudi econòmicament els petits comerços, i que també s’ofereixi formació tant per als propietaris com per a l’equip: “La societat canvia i cal anar-se oxigenant”. De fet, a les ciutats els interessa que hi hagi comerç local, ja que dona vida i ambient als carrers, i és una via de socialització.
Manca de locals grans
Però, amb tot, què es podria fer a Terrassa per promocionar encara més els comerços de l’entramat del centre? Beltran ho té clar. Segons ella, hi ha una manca generalitzada de locals grans i, a més, cal donar més motius perquè la gent s’acosti al centre a comprar. “No tenim locals de grans dimensions, i calen botigues on anar a badar. Al Vapor Gran es va intentar, però es va dissenyar malament. Els joves eviten el contacte quan van a comprar; volen entrar, mirar i sentir-se lliures”, assegura. Tot i això, destaca i celebra la gran oferta de restaurants, un negoci que ha prosperat al circuit peatonal del centre de la ciutat.
A més, l’economista assenyala una altra problemàtica. Segons ella, “hi ha hagut vegades que algunes empreses no s’han ubicat a Terrassa perquè la renda mitjana per càpita és més baixa que la mitjana de Catalunya. La gent terrassenca que ha prosperat econòmicament s’ha traslladat a Matadepera, Viladecavalls o Vacarisses, i això ens perjudica quan algú es planteja obrir un negoci, sobretot les grans cadenes”. Però des de Terrassa Centre asseguren que, tot i que en els últims anys hi ha hagut molta rotació en els locals, el percentatge de locals buits s’ha mantingut, i “això vol dir que continuen sent atractius”.
