Aquest 5 de febrer és el Dia Nacional de l’Exili i la Deportació. Així ho va instaurar la Generalitat de Catalunya per retre homenatge a aquelles persones que van haver d’abandonar el seu país de manera forçosa per motius polítics, la major part dels quals no van tornar mai més a casa seva. Per aquest motiu, l’Ajuntament, amb l’Associació de Veïns del Barri Universitari-Cementiri Vell, va descobrir ahir la nova placa en record d’aquestes persones, on hi consta el nou nomenclàtor de la ubicació com a Plaça de l’Exili, al Cementiri Vell.
Polítics com el President de la República, Manuel Azaña, el President de la Generalitat de Catalunya, Lluís Companys, el President del Govern Basc, José Antonio Aguirre o el President de les Corts Espanyoles, Diego Martínez Barrio; escriptors com Mercè Rodoreda o Pere Quart; centenars de persones civils i militars; tots ells van haver de marxar.
Aquí a Terrassa, l’any passat es va col·locar una placa a la banda esquerra de l’exterior de l’antiga capella del Cementiri Vell, en record de totes les dones i homes exiliats i represaliats per la seva lluita contra el feixisme. A l’altra plaça, a l’altre costat de la porta, hi ha també col·locada la placa de l’any 2000, feta per l’Ajuntament i els companys d’Amical de Mauthausen dedicada als terrassencs deportats als camps nazis. Però fins ara, no hi havia cap fita commemorativa a la ciutat dedicada exclusivament a l’exili local. Amb el canvi de nom de la plaça fins ara anomenada Plaça de Joan Miró, pel de Plaça de l’Exili, ara ja sí.
Una fita, amb la qual la regidora de Memòria Democràtica, Montserrat Caupena, va exclamar que “no només reconeixem el passat, sinó que mirem cap al futur amb esperança i determinació. Volem transformar aquest espai que representa el dolor en un símbol de memòria i de justícia”. El text que hi figura a la placa commemorativa diu: “En memòria de les persones que han hagut d’abandonar de manera forçosa el seu país per raons de persecució política”. “Amb aquest nou nom, reafirmem el nostre compromís amb els valors de la democràcia, la pau i els drets humans”, tancava Caupena.
Josep Puy, historiador terrassenc, va fer acte de presència també, orgullós per la presentació, però reclamava que encara queda camí per fer: “Hem de lluitar per reconèixer tota aquella gent – centenars de persones – que van marxar, i molts ja no van tornar, i ho van passar tràgicament. Tant de bo que algun dia, en aquestes parets d’aquesta antiga capella hi veiem tots els noms d’aquells protagonistes. Perquè l’exili és, evidentment, un fenomen amb noms i cognoms”. L’acte va concloure amb Puy dient que “No oblidem mai, i no deixem d’explicar-ho” i un posterior cant conjunt d’Els Segadors.
