L’informe 23/2024 de la Sindicatura de Comptes, corresponent al període que inclou l’exercici del 2022 i fins al 30 de juny del 2023, ha advertit que l’Ajuntament de Terrassa no va assignar cap òrgan responsable ni personal per a la implantació del Pla d’Acció per l’Energia Sostenible i el Clima (Paesc), una situació que es repeteix a Lleida i Girona. A més, l’informe, presentat pel síndic Ferran Roquer i aprovat en el Ple de la Sindicatura el 3 de desembre del 2024, també constata que cap dels tres ajuntaments va habilitar cap mecanisme de participació pública prèvia perquè agents econòmics i socials hi puguin intervenir, tal com estableix la llei.
El Paesc és un document estratègic de planificació energètica i climàtica local que conté les accions que els ajuntaments han de dur a terme per superar els objectius establerts per la Unió Europea per al 2030, és a dir, reduir més del 55% les emissions de CO2 a la ciutat.
En el document, la Sindicatura de Comptes també assenyala que el 34,3% de les entitats locals de més de 20.000 habitants no disposen d’un pla general sobre l’estalvi i l’eficiència energètica que permeti a tots els sectors de l’economia dur a terme accions conjuntes, tal com estableixen les directives europees. A més, el 40% no tenen una normativa pròpia sobre l’estalvi i l’eficiència energètica.
Una altra de les conclusions que aporta l’informe és que el 38,6% de les entitats locals de més de 20.000 habitants no ha renovat els compromisos que es requerien després de l’Acord de París, que va derivar en el nou Paesc. Concretament, les entitats van adoptar les mesures inicials que es desprenien del Pacte d’Alcaldes del 2008, però no van fer l’adaptació necessària per caminar cap a la lluita contra el canvi climàtic. A més, l’Ajuntament de Lleida tampoc hi consta un inventari de seguiment d’emissions ni cap informe de seguiment del Paesc incloent-hi avenços i resultats, tal com també preveu la llei al cap de dos anys d’aprovació del pla.
Finalment, l’informe també assenyala que els ajuntaments de Badalona, l’Hospitalet de Llobregat, Lleida, Santa Coloma de Gramenet no tenien un Pla de mobilitat urbana sostenible actualitzat obligatori, en aquest cas per a municipis amb més de 50.000 habitants; i destaca que cap dels ajuntaments de la mostra -excepte Barcelona- va incloure una delimitació de les Zones de Baixes Emissions (ZBE) ni com millorar la qualitat de l’aire.
