Fa tres mesos, Diari de Terrassa feia l’exercici de comprovar com havia canviat Ca n’Anglada durant les dues dècades de planificació i execució de l’esponjament del tram nord del barri. Ara, quan les màquines han tirat a terra el darrer edifici d’habitatges, ens preguntem què passarà a partir d’ara en un entorn tan sensible i demanem als veïns i als professionals que treballen al barri que imaginin com serà d’aquí a una dècada.
Des de la comunitat magrebina al barri, Redouan Bensaid, un jardiner de 38 anys que fa vint que viu a Ca n’Anglada, ens explica que “si et passeges avui tindràs la mateixa sensació que fa anys. Majoria de persones del Marroc. Però la realitat és ben diferent”.
En poques paraules ens fa un retrat del seu entorn: “Abans tothom treballava a la construcció i avui hi ha gent treballant a oficines, comerços, restaurants. Molts han prosperat i ho faran encara més. I amb la Covid la comunitat ha fet un salt digital”.
Redouan Bensaid: “Elles estudien, acaben els estudis i tenen mentalitat oberta. És veritat que han de batallar amb la família per anar a la universitat, però ells van més lents”
Al carrer, diu, “encara hi ha algun incident, però hi ha més seguretat i més presència policial. Els joves, i sobretot les noies, ja estan fent el tomb”.
Redouant posa un exemple. “A l’autoescola que vaig, per cada cinc noies hi ha un noi. Elles estudien, acaben els estudis i tenen mentalitat oberta. És veritat que han de batallar amb la família per anar a la universitat, però ells van més lents”.
A la pregunta de què passarà socialment al barri els anys vinents, hi ha una frase que es repeteix: “Els joves marxaran, i les famílies que prosperin. És llei de vida. De fet, les parelles joves ja ho estan fent”.
Des de l’Institut Escola Antoni Ubach la directora, Montserrat Álvarez, dibuixa un paral·lelisme que definirà el futur de Ca n’Anglada. El tram nord s’ha esponjat urbanísticament i part dels veïns ja viuen a altres barris. A l’escola, un repartiment més equitatiu de l’alumnat per la ciutat ha baixat les ràtios de segregació. Són mesures que no han capgirat la realitat, però l’han millorat.
L’Antoni Ubach celebra 50 anys d’escola al barri “i estem en plena de transformació, com a comunitat d’aprenentatge”. El projecte passa per fomentar la cohesió social mitjançant una estreta col·laboració amb les entitats, i integrant les famílies en la comunitat d’aprenentatge. “Fem tertúlies literàries sota el principi del jo t’ensenyo i tu m’ensenyes. Tenim un grup de mares molt actives, que aprenen, mentre veuen els infants com aprenen”.
L’escola és un microcosmos del barri, la llavor d’un futur en què la nova generació de mares jugarà un paper clau. “Coneixen la llengua, tenen bona predisposició i dominen l’APP de l’escola. És un perfil molt diferent del de fa uns anys”, explica Montserrat Álvarez.
La directora, davant el repte de predir el futur del barri respon amb un llistat d’elements que el millorarien: “Un club esportiu amb piscina i més oportunitats d’integració per al nostre jovent a tota la ciutat”.
Montserrat Álvarez (Institut Escola Antoni Ubach): “Veig el barri el 2035 amb millors resultats educatius. M’encantaria que també amb infants estudiant al Conservatori i integrats als grups de cultura popular, una línia que ja treballem”
I com veu Ca n’Anglada l’any 2035? “Doncs bastant igual, però amb millors resultats educatius. M’encantaria que amb infants i joves del barri estudiant, per exemple, al Conservatori, i integrats als grups de cultura popular, una línia que ja treballem”.
Ca n’Anglada ha estat històricament un barri de fluxos migratoris, des d’Andalusia i Extremadura durant els anys 50 i 60 del segle XX i, des de l’any 2000, amb la constant arribada de persones procedents de Llatinoamèrica, de l’Àfrica subsahariana, predominantment del Senegal, i majoritàriament del Marroc. “És un flux que no s’atura”, explica Redouant, “però el perfil està canviant. Continuen venint de la zona rural de Kasar el Kebir i de Laouamra, però ara arriben també berbers del sud”, majoritàriament homes joves.
Els anys vinents Ca n’Anglada continuarà sent un barri amb una gran diversitat cultural, probablement “més envellit”, apunten diverses fonts, i mantindrà la seva funció de lloc d’arribada. “Un entorn on aterrar, començar un projecte de vida i si surt bé, marxar”, ens diu un jove que carrega i descarrega mercaderies d’un camió i que demana anonimat.
Al mateix carrer, un jove d’origen pakistanès ens explica que la seva família ha triat el centre del barri de Ca n’Anglada per obrir un negoci de queviures “perquè el lloguer era més econòmic i no hi havia cap altre súper a la zona. I ens va molt bé”. De fet, una passejada pel barri permet comprovar que la zona manté la seva vitalitat comercial i de restauració.
Com a comerciant agrairia “més zones de càrrega i descàrrega i una oficina policial estable. La situació està més tranquil·la, però la manera que la minoria que molesta no actuï és amb presència policial”.
Les noves generacions
La clau de futur de Ca n’Anglada està en el relleu generacional i en què les noves fornades de “can’angladencs” es quedin al barri per donar-li el tomb definitiu que trenqui amb el clixé.
Des del Grup de Colònies de Ca n’Anglada, el seu coordinador, Toni Cazorla, explica com “la tensió social d’anys enrere s’ha relaxat”. Fa el retrat d’uns adolescents i un jovent amb noves inquietuds. “Des de la Covid veiem una tendència a la baixa de la participació en el teixit associatiu, probablement perquè tenen altres necessitats. És un repte que afrontem”.
Toni Cazorla ha observat com “el barri envelleix perquè els joves no es queden, busquen un lloc millor on viure”.
Toni Cazorla (Grup de Colònies): “Abans volien aprendre un ofici per ajudar la família. Ara, els pares han prosperat i són tiktokers”
L’entitat viu les dues realitats socials del barri, les famílies de l’esplai de dissabte, “una oferta enriquidora i necessàriament assequible”, i la nova fornada dels joves i adolescents. “Abans la preocupació era aprendre un ofici per ajudar la família. Ara, els pares han prosperat i els fills tenen un perfil més lúdic. Són tiktokers. Són més conscients de la realitat del seu entorn i les xarxes els alliberen de preocupacions”.
I d’aquí a una dècada? “Doncs el procés de canvi s’alentirà. Hi ha massa distraccions i els joves necessiten referents”.
Pendents del nou Pla de Barris de la Generalitat
El procés d’Esponjament del tram nord de Ca n’Anglada ha suposat una inversió de 17 milions d’euros finançats al 50% per l’Ajuntament de Terrassa i la Generalitat de Catalunya. S’han enderrocat 204 habitatges (9 blocs) i s’han reallotjat 147 famílies.
És la darrera gran inversió pública al barri, un projecte que està pendent ara de recursos per a la urbanització dels espais que han quedat lliures amb l’enderroc dels habitatges.
A la primavera de 2024, Ca n’Anglada va entrar amb 19 barris més al programa pilot del pla “Barris amb futur” impulsat pel govern d’ERC, per intervenir amb polítiques socials i urbanes en zones “d’especial complexitat”.
El programa no s’ha desenvolupat i el nou govern de Salvador Illa ha anunciat que reeditarà, renovada, la Llei de Barris aprovada per Pasqual Maragall l’any 2004. El pla ja té un comissionat encarregat de liderar-lo i un projecte de decret que inclou inversions d’entre 3 i 25 milions d’euros d’inversió en cinc anys. Encara està per veure els barris beneficiaris.
Castellà, català i quatre paraules del dariya
Molts dels infants de famílies d’origen marroquí que han nascut a Ca n’Anglada o van arribar molt petits, són avui joves amb el privilegi de poder dominar tres llengües: el català (llegua vehicular a l’escola), el castellà (idioma majoritari a xarxes socials) i el dariya, la variant de l’àrab que es parla al Marroc. La realitat és que “la majoria tenen un castellà i un català perfectes, però del dariya, només algunes paraules” es lamenta una mare.
