La Casa Alegre de Sagrera mostra des d’aquest dimecres les llambordes Stolpersteine que s’instal·laran aquest 2025 davant dels domicilis de deu terrassencs deportats a camps nazis. Aquí expliquem les històries d’aquellss joves que van deixar la ciutat fugint de la guerra i la dictadura i que van haver d’afrontar l’horror de la deportació i la mort. Només tres van sobreviure i van ser alliberats l’any 1945.
Andrés Egea Díaz
Mort a Gusen (1941)
Un transportista murcià, a la llista de presoners
L’Andrés Egea va néixer a San Javier (Múrcia) i va arribar l’any 1932 a Terrassa. El 1936, quan comença la Guerra Civil, vivia a casa dels pares i treballava com a xòfer a l’empresa M. Carreras. L’Andrés marxa exiliat a França i apareix a una llista de presoners, formant part d’una companyia de treballadors estrangers (CTE). Com a presoner de guerra, va estar un any internat al stalag X-B de Sandbostel i l’any 1941 va ser deportat al camp de Mauthausen. Un mes més tard, va ser traslladat al subcamp de Gusen, on va coincidir amb el seu veí terrassenc Enric Pallarols. El 24 d’octubre de 1941 va ser assassinat.
Arturo Arnau Monleón
Alliberat l’any 1945
El perruquer que va sobreviure a l’Holocaust
L’Arturo va passar la frontera cap a França mobilitzat per l’exèrcit republicà. De jove, havia arribat amb la família procedent de Mora de Rubielos (Terol) i, tot i que el pare regentava una empresa de transports, ell va treballar com a perruquer. Un cop a França, després d’una estada als camps de refugiats, va caure en poder dels nazis. L’any 1941 va ser deportat al camp de Mauthausen. L’Arturo Arnau va ser un dels deportats que va sortir amb vida de l’horror dels camps nazis. El 1945 va ser alliberat, després de ser destinat a camps de treball i posteriorment enviat al subcamp de Gusen. Va morir l’any 1990 a França, on es va instal·lar.
Enric Pallarols Guiteras
Mort a Gusen (1941)
Mor un dia després que el seu veí, Andrés Egea
Membre de la CNT, l’Enric va ser detingut a Terrassa durant les recerques arran de l’assalt a l’Ajuntament de febrer de 1932. Va ser detingut juntament amb 12 persones més, entre les quals el també deportat l’Espartacus Puig. El grup va passar dos mesos a presó abans de ser alliberat. No se’ls va trobar vinculació amb els fets. Es creu que l’Enric va marxar a França en acabar la Guerra Civil i que, com molts altres exiliats, es va integrar en una companyia de treballadors abans de caure com a presoner de guerra i ser deportat a Mauthausen. A Gusen, on va ser traslladat, va coincidir amb el seu veí Andrés Egea. Va morir un dia després que ell.
Josep Guàrdia Bonet
Mort a Gusen (1942)
Mobilitzat per l’exèrcit republicà als 22 anys
Nascut a Terrassa, en Josep treballava a la fàbrica de gènere de punt D. Vidal quan va esclatar la Guerra Civil. Vivia amb la seva mare vídua i dues germanes al carrer del Marquès de Comillas. Als 22 anys, va ser mobilitzat amb l’exèrcit republicà i, durant la retirada, va passar a França, on va ser internat al camp de concentració de Belfort. L’any 1940, les autoritats franquistes el van declarar pròfug. En aquell moment, ja havia estat traslladat al nord de França enquadrat en una companyia de treballadors. El maig de 1940 va caure en mans dels nazis i va ser deportat al camp de Mauthausen. Va arribar l’octubre de 194O i va morir tres mesos després.
Josep Marcos Salesa
Mort a Gusen (1941)
Membre del terrible Comboi dels 927
Com a refugiat a Angulema (França), en Josep va ser un dels integrats del Comboi dels 927, el primer transport de deportats civils des d’Europa occidental al camp de Mauthausen. Els nazis van capturar a Angulema centenars d’homes, dones i infants republicans que no havien pogut passar a una zona lliure controlada pel govern de Vichy. Josep, com els 926 deportats que l’acompanyaven, temien que els tornessin a Espanya, on s’enfrontarien a les tropes franquistes. Ningú sospitava que anaven a Mauthausen. Només un grapat d’aquell grup de deportats va sobreviure al camp. Entre ells no hi era Josep Marcos.
Juan Clares Pérez
Mor a Gusen (1941)
Fuig a França amb el seu germà Sebastián
Juan Clares arriba els anys 30 del segle XX a Terrassa, on s’estableix amb la seva esposa i dos fills. Quan esclata la guerra, en Juan fuig a França amb el seu germà Sebastian. La companyia de treball a la que es van incorporar tots dos, ja en territori francès, va caure en poder dels nazis. En la recerca dels dos germans s’ha pogut comprovar que Juan Clares va ser deportat al camp de Mauthausen l’any 1941 i posteriorment traslladat al subcamp de Gusen, on va morir el dia 7 de novembre. Del seu germà Sebastián no s’ha trobat cap referència posterior. Consta que tots dos van ser detinguts al front stalag de Langres, on només Juan apareix com a presoner de guerra.
Manuel Salas Sender
Alliberat el maig del 1945
Pròfug per no presentar-se a la seva quinta
Manuel Salas és terrassenc i viu al carrer del Gasòmete amb els seus pares i la seva germana. Treballava de teixidor, però en esclatar la guerra estava en atur. Consta que va passar a França enrolat en l’exèrcit republicà i que a Terrassa, les autoritats el van declarar pròfug per no presentar-se a la crida de la seva quinta. L’any 1941, el nom de Manuel Salas i el de Pere Prat Nogués, un altre deportat, apareixen a la llista de presoners detinguts a Doullens, prop de la frontera de Bèlgica. Tots dos arriben l’any 1942 com a deportats a Mauthausen i tots dos sobreviuen al camp. Manuel va romandre a França fins a la seva mort, a Carpentràs el 4 de febrer de 2009.
Martín Mur Escanilla
Mort Gusen (1943)
Un actiu sindicalista i activista de la CNT
Originari d’Osca, el Martín va arribar l’any 1939 a Terrassa, on exercia de fuster i era un actiu sindicalista de la CNT. Va tenir problemes amb la justícia com a sospitós de participar en activitats anarquistes durant la República. Va ser amnistiat de l’assalt protagonitzat per un grup d’armats que van tirotejar un guàrdia civil l’any 1933. I exculpat d’un atracament a ma armada al vehicle d’una empresa de filatures. En esclatar la Guerra, la història d’en Martín es desdibuixa a França. El seu nom surt a algunes llistes de deportats fetes per supervivents de Mauthausen. Se sap que va estar una setmana al camp, abans de ser traslladat a Gusen, on va morir mig any després.
Salvador Folch Sans
Alliberat (1945)
Un maqui enrolat a la Resistència francesa
Era natural de Terrassa, fill d’una parella procedent de Fraga. L’any 1936, en esclatar la guerra, havia enviudat i vivia amb els seus dos fills i amb el seu pare, també vidu, al carrer de Sant Joan. Salvador, que treballava com a filador, decideix marxar a França, on s’integra a la Resistència com a membre dels maquis. Acaba sent detingut i internat al camp francès de Vernet d’Arieja, traslladat l’any 1944 a Tolosa i, des d’aquesta ciutat, deportat amb el “Tren fantasma” a Mauthausen. Aquest tren va ser un dels últims transports de deportats des de França cap als camps alemanys. En Salvador arriba a Mauthausen el 16 de setembre de 1944, on va ser alliberat el 5 de maig de 1945.
José Lao Cañabate
Mauthausen (1941)
Un anònim reclutat per l’exèrcit republicà
En José Lao viu amb la seva dona, la Carme Vives, de Sabadell, a la casa dels pares d’ell, al carrer Ample. Ella treballava com a rodetera i ell d’anudador. El nom d’aquest terrassenc no apareix vinculat a cap activitat política ni sindical, de manera que s’interpreta que va ser un dels molts anònims reclutats per l’exèrcit republicà en retirada. Com tants altres, un cop a França va optar per incorporar-se a una companyia de treballadors estrangers com a via de sortida, però va caure en mans dels nazis entre el maig i el juny de 1940, durant la invasió de França. Va ser presoner de guerra a Polònia i va arribar com a deportat a Mauthausen, on va ser assassinat.
