Diners

La Cambra de Terrassa obre la porta a fusionar-se amb la de Sabadell

Ramon Talamàs no dona res per fet, però assegura que hi ha voluntat de les dues parts per explorar-ho. Ho explicat aquest dilluns en una trobada en què la corporació terrassenca ha exposat també el projecte per ampliar els espais per allotjar empreses a la seva seu i la iniciativa per crear una incubadora d’alta tecnologia industrial al Vallès

El president de la Cambra de Comerç de Terrassa, Ramon Talamàs, en la trobada informativa d'aquest dilluns / Nebridi Aróztegui

La Cambra de Comerç de Terrassa i la de Sabadell podrien passar en un futur a ser una de sola. Ramon Talamàs ha obert aquest dilluns la porta a una possible fusió entre les dues entitats. El president de la corporació terrassenca, que ha recordat l’antiga Tricameral (que reunia periòdicament les cambres de Terrassa, Sabadell i Manresa per tractar temes d’interès comú), ha explicat que “nosaltres amb Sabadell n’hem parlat seriosament. No hem reunit els comitès, però n’hem parlat amb el president per les sinergies que podríem tenir”. El president de la Cambra de Terrassa ha recordat que amb la pèrdua del recurs cameral l’any 2010, les cambres van haver de reduir estructura i especialitzar-se per poder subsistir i ha destacat el camí que van triar una i altra. “Sabadell té bons programes i crec que fent-los junts podríem fer moltes coses”, ha assegurat. D’altra banda, “moltes de les accions les dupliquem, en faríem el doble”, ha afegit.

“Vam decidir, esperem la Llei de Cambres i després comencem aquest procés”, ha explicat Talamàs, que admès que “no és un procés que sigui curt, però amb la història de 138 anys que portem nosaltres estar-nos-hi tres o quatre anys serien quatre dies”.

En aquesta línia, Talamàs ha reconegut que aquesta Llei de Cambres que esperen que es pugui aprovar aquest 2025 genera un marc que ho possibilita, “tot i que jo diria que la llei actual també ens ho possibilitaria”, ha matisat. Sigui com sigui, no ha donat l’operació per feta. “L’únic que dono per fet és que hi ha la voluntat de les dues parts d’explorar-ho”, ha precisat.

/ Nebridi Aróztegui

Des de l’altra cocapital vallesana també veurien l’operació de fusió amb bons ulls. Fa un any i mig, amb motiu de la reelecció a la presidència de Ramon Alberich, el president obria el debat, opinant que “estem en una comarca especial. Amb un Vallès Occidental amb dues cocapitals, amb dues ciutats de 200.000 habitants, institucions doblades. Potser ens podríem asseure i de dues cambres en fem una i creem una segona cambra de Catalunya”.

Un any i mig després, i ara que Talamàs s’hi ha manifestat públicament, Alberich ha assegurat que “tenim sintonia, i no nego aquesta voluntat. Hem de mirar a mitjà i llarg termini, i si algun dia això ha d’arribar, que no ens agafi desprevinguts”.

Preguntat per on s’ubicaria la seu resultant de la fusió de les dues cambres, Alberich ha reconegut que no és una qüestió fàcil, una opinió compartida per Talamàs, que de totes maneres ha posat Egarsat com a exemple i “història d’èxit”.

Llei de Cambres

La possible fusió de les cambres de Terrassa i Sabadell ha estat un dels temes destacats de la trobada anual que la corporació terrassenca manté amb els professionals dels mitjans de comunicació per fer balanç de l’exercici que es tanca i presentar els projectes per al nou any, una trobada en què també s’ha parlat de la Llei de Cambres.

El vicepresident de la Cambra de Terrassa Emili Pablos ha assenyalat que les 13 cambres han consensuat ja una proposta amb les patronals Cecot, Foment i Pimec i que ara comença el procés de presentar-la a tots els partits de l’arc parlamentari perquè es pugui entrar i tramitar. En aquest sentit, Talamàs s’ha congratulat que “aquesta vegada tenim un acord ampli” i ha indicat que la voluntat és que a mitjan febrer ja es pugui entrar per a la seva tramitació i que a finals d’any es pugui aprovar.

Ha explicat que el text ha incorporat canvis “purament de matís” per blindar que les relacions laborals quedin fora de l’àmbit de les cambres de comerç, a conseqüència de l’oposició de Pimec al redactat inicial.

Si quedés fixada una aportació de 10 euros per empresa censada, la Cambra de Terrassa disposaria d’uns 340.000 euros per destinar al teixit empresarial.

Incubadora d’alta tecnologia industrial

En un altre ordre de coses, el president de la Cambra també ha fet esment del projecte per crear una incubadora d’alta tecnologia industrial al Vallès. “Creiem que les 3.000 empreses industrials de la nostra demarcació ho necessiten. L’operativa industrial requereix d’aquestes eines. No totes les petites, mitjanes ni les grans empreses tenen el múscul tecnològic per escalar això i nosaltres el que volem és donar aquesta capacitat de tecnologia al teixit industrial”, ha exposat Talamàs, que sosté que aquest “és un projecte important que ha de ser en col·laboració amb molta gent”.

De moment, la Cambra ja hi està treballant amb la Cámara de España i la Fundación Incyde, així com la universitat. Calculen que la inversió podria ser de més d’1,2 milions d’euros, dels quals 440.000 euros provindrien de la Fundació Incyde, i que la ubicació d’aquesta incubadora podria estar entre Castellbisbal, Rubí i Sant Cugat, municipis de la demarcació amb un pes industrial més elevat.

Abans, però, la Cambra de Comerç de Terrassa vol ultimar la nova proposta per “escalar” el Digital Impulse Hub (DIH), “que serà molt més alta a nivell tecnològic”. Un dels reptes de la Cambra de Terrassa per aquest 2025 és revalidar el segell europeu d’aquesta aliança d’agents per a l’impuls de la digitalització que lidera la coroporació egarenca i poder accedir a convocatòries restringides per poder gestionar projectes amb ajudes econòmiques per a pimes en l’àmbit de la digitalització. Des de la Cambra demanen avançar en la simplificació administrativa per fer possible més projectes d’aquestes característiques. De la mateixa manera, des de l’entitat terrassenca es volen establir més vies de diàleg i col·laboració amb l’altre “digital innovation hub” català, el DIH4CAT, que impulsa el Departament d’Empresa i Treball mitjançant ACCIÓ.

Ampliació dels espais d’allotjament d’empreses

D’altra banda, la Cambra també es proposa ampliar el seu projecte Cambra Business&Working amb més espais privatius per allotjar empreses al soterrani de l’entitat, ara dedicat a arxiu. Talamàs ha assegurat que avui dia tant el cotreball digital de la segona planta de la seu de l’entitat com els cinc espais privatius adreçats a empreses amb base digital i els altres espais privatius per a tot tipus d’empreses es troben en plena ocupació i ha calculat que de l’ampliació en podrien sortir vuit més. Ha explicat que treballen per obtenir finançament per al projecte per part de la Fundació Incyde -també ha plantejat la possibilitat d’impulsar un “crowdfunding”- i que els nous espais anirien dirigits a empreses emergents, que podrien tenir el lloguer subvencionat durant dos o tres anys.

Infraestructures

Més enllà de l’activitat pròpia de la Cambra pel que fa a projectes, programes i serveis, l’entitat ha aprofitat la trobada d’aquest dilluns per fer també algunes reivindicacions a nivell, per exemple, d’infraestructures. “Continuem reclamant la B-40 i que es compleixi l’acord de govern per portar-la el més ràpid possible a Sabadell i, després, en un futur immediat es pugui continuar fins a Granollers i poder connectar així amb l’AP-7″, ha exposat el vicepresident Nacho Navarro, que també ha ressaltat la feina que ha fet l’entitat per al desenvolupament dels polígons Els Bellots II i Can Guitard a Terrassa i la redacció d’un nou pla director de comerç de Terrassa que confien que aviat pugui veure la llum.

To Top