Llicenciat en Dret, 47 anys, és el nou cap de la Policia Municipal després de la renúncia, sobtada, d’Antoni Flores. L’intendent Daniel Guillem afirma que seguirà projectant el cos local fora de Terrassa: “Som la policia de la tercera ciutat de Catalunya i ens hem de fer veure”.
El passat 27 de novembre, Antoni Flores va anunciar per sorpresa que deixava el càrrec d’intendent major de la Policia Municipal per tornar als Mossos d’Esquadra. Recuperat ja d’aquell impacte? És evident que la notícia ens va suposar un xoc, que ens va agafar amb el peu canviat, d’un dia per a un altre. No esperava assumir aquesta responsabilitat, però després del cop va arribar el repte.
Va aterrar a Terrassa com a intendent el 22 de febrer del 2022 des de Cubelles, on exercia d’Inspector Cap a la Policia Local. Terrassa era destí transitori, com ha passat en casos semblants? Després de 10 anys a Cubelles, vaig optar per sortir. Tenia ganes d’un canvi. Però la meva decisió no era transitòria. Era una utopia ser intendent en un altre lloc. Vaig venir per quedar-me.
Les proporcions
Què va resultar el més impactant en el trasllat? A Terrassa arribarem en un parell d’anys als 300 funcionaris de plantilla policial, mentre que a Cubelles la plantilla era de 40. Em va impactar poder fer vacances a l’estiu! És cert que Cubelles té la idiosincràsia pròpia d’una localitat costanera que augmenta en gran manera la seva població els caps de setmana i a l’estiu, però, pel que fa a gestió interna en recursos humans, per exemple, la diferència sols és de proporcions. Aquí, per descomptat, molt més alta. És cert, no obstant això, que el primer impacte a arribar va ser pensar: “Quin monstre de ciutat”, amb una gran plantilla i molts requeriments; però hi ha molts aspectes comuns.
“Si algú se sent insegur a Terrassa, ho està, i hem de treballar perquè no se senti així, preguntar el perquè i en què podem ajudar-lo, pensar què passa quan l’estadística difereix de la percepció”
Terrassa s’acosta a la ràtio ideal de policies? Anem per bon camí. Les ràtios parlen de 4,5 policies cada 1.000 habitants, amb un 1,5 corresponent als cossos locals. En una ciutat de 200.000 habitants hauríem de ser 300. Uns 330 amb unes desenes de milers més. Actualment, disposem d’una plantilla d’uns 270 membres, i en tenim una vintena a l’escola, per plantar-nos en 290. La intenció és arribar als 300 l’any que ve.
/ NEBRIDI ARÓZTEGUI
No han estat poques les instàncies municipals que han posat en relleu l’excés d’actuacions de la Policia Municipal en assumptes de seguretat ciutadana que són competència dels Mossos d’Esquadra… Les competències estan establertes, però la ciutadania requereix i la policia, en general, la que sigui, i la policia ha de donar-ne resposta. La competència de seguretat ciutadana no és només dels Mossos d’Esquadra. Nosaltres col·laborem amb ells, i al revés. Tots dos cossos coparticipem de manera activa, en igualtat de condicions.
“Estaria faltant a la realitat si digués que els VMP no constitueixen una mala influència en el trànsit, però hem de ser conscients també de les limitacions municipals en aquest assumpte”
Terrassa, com asseguren els responsables polítics, és una ciutat segura? A vegades la percepció ciutadana n’és una altra. Les estadístiques així ho confirmen: Terrassa és una ciutat segura. Quan ens comparem amb ciutats similars, aquesta és la conclusió. El nostre índex delictiu és millor i això és una realitat, encara que la seguretat absoluta no existeixi. Però no trauré la raó a ningú. Si algú se sent insegur, ho està, i hem de treballar perquè no se senti així, preguntar el perquè i en què podem ajudar-lo, pensar què passa quan l’estadística difereix d’aquesta percepció. Aquest és un dels reptes: assumir les demandes dels ciutadans per millorar aquesta percepció, que ens ocupa i ens preocupa. Si les estadístiques milloren, però la percepció no, en realitat no fem cap favor a la ciutadania.
La coordinació policial n’és una eina essencial? És excel·lent, i no sols amb els Mossos d’Esquadra. També amb la Policia Nacional, i amb la Guàrdia Civil. I no per sistema, sinó per la dinàmica diària de treball.
Quin paper jugarà en el futur d’aquesta coordinació el projecte de creació de la comissaria mixta a l’antic edifici del Palau de Justícia? Hem de tenir en compte que aquest edifici no és nostre i que, depenent de com evolucioni el projecte, la major part de l’immoble serà ocupat pels Mossos d’Esquadra. Hi haurà espais ocupats per la Policia Municipal i no és descartable que allotgi una mena de subprefectura, potser una unitat d’atenció ciutadana per a la interposició de denúncies, però no sabem què passarà.
/ ALBERTO TALLÓN
Abans parlava de l’estadística en l’àmbit delictiu. La tendència és similar en l’apartat viari? El comportament estadístic en aquest àmbit és similar al delictiu, però millorable. Treballem amb intensitat al costat del Servei Català de Trànsit en campanyes. Hem posat en marxa el Pla Local de Seguretat i estem en disposició de fer-ne una primera avaluació. La qüestió viària és multifactorial: hi influeixen les infraestructures, els controls i els punts concrets en els quals hem de dur a terme accions concretes. Pel que respecta a nosaltres, incidim en els controls, per treure de la via conductors embriacs o afectats per les drogues, i en la investigació.
El problema dels patinets elèctrics
De quina manera mediatitzen els vehicles de mobilitat personal (VMP), com els patinets, les estratègies? Estaria faltant a la realitat si digués que els VMP no constitueixen una mala influència en el trànsit, però hem de ser conscients també de les limitacions municipals en aquest assumpte. Pel que fa al nostre àmbit, n’hem regulat el 100%, però altres instàncies han de posar fil a l’agulla. Fem controls preventius diàriament. Després de la Guàrdia Urbana de Barcelona, som la Policia Municipal de Catalunya amb els resultats més alts en les campanyes. I, en aquest cas, també la URMEC desenvolupa una labor intensa en la població jove. Parlem d’una realitat que ha distorsionat la mobilitat en els últims anys, però que no és exclusiva de Terrassa.
“No esperava assumir aquesta responsabilitat, però després del cop va arribar el repte”.
La Unitat de Relacions i Mediació amb la Comunitat (URMEC), reconeguda en l’àmbit nacional, és el punt fort de la Policia Municipal? Els punts forts d’aquesta plantilla són molts, són tots. Els agents de base estan del tot implicats, tenen un valor alt tant personal com tècnic. La URMEC i la Unitat d’Atenció a la Víctima són fets diferencials que han aconseguit un reconeixement especial, però la fortalesa és general.
