La bena abans de la ferida. D’acord, el producte potser no és comparable en la galeria iconogràfica tan cara en aquestes contrades amb el Viandox, o, entrant en matèria pròpia, al futur (si és que arriba) article vinícola resultant del cep El Terrassenc. Però la qüestió és que Terrassa ja disposa de vi nostrat, encara que es fabriqui a centenars de quilòmetres, encara que no serveixi d’imatge per a samarretes de reafirmació. No porta el nom de la ciutat, però gairebé. Es diu Condado de Egara i es fa a Valdepeñas.
Sí, a Ciudad Real, a Valdepeñas, i porta marcada la denominació d’origen corresponent a aquesta notòria zona de producció vitivinícola espanyola. Què fa un vi dedicat al Comtat d’Egara a Valdepeñas? Rastrejar l’origen del producte no és tasca indagatòria fàcil, i el mateix passa amb la raó del nom. La conclusió més probable: a algú li va cridar l’atenció el comtat, va crear la marca i aquesta va ser adquirida per una empresa. També existia el vi Conde de Egara, però examinar la seva pista resulta encara més complicat.
De manera exclusiva
El vi Condado de Egara el fabrica i distribueix el celler Félix Solís Avantis SL, de Valdepeñas, però només, de manera exclusiva, per a la cadena de supermercats Mercadona. Segons es desprèn de la informació facilitada per la societat d’origen valencià, el proveïdor no va registrar la marca, però la va comprar. I no sembla que el marxamo històric egarenc tingués a veure amb l’adquisició. El nom, potser, va resultar vinculable a altres anàlegs; quelcom robust, d’aquells vins que apel·len a sabors de nissaga. Simplement, va agradar.
És un monovarietal, un Reserva ull de llebre (tempranillo), varietat per excel·lència de Valdepeñas per allò de les condicions climàtiques locals
Així, podeu trobar Condado de Egara en prestatgeries d’aquests supermercats, a un preu ajustadíssim: 2 euros, almenys aquesta setmana. No és una obligació comprar-lo ni beure’l, per descomptat, com tampoc és obligatori ruixar amb generositat la salsa de carn en el bocata, però el patrimoni patriòtic local té un element que no és nou però potser havia passat inadvertit.
/ ALBERTO TALLÓN
És un monovarietal, un Reserva ull de llebre (tempranillo), varietat per excel·lència de Valdepeñas per allò de les condicions climàtiques locals. Es tracta d’un vi del segment dels barats “que aguanta bé el tipus”. No ho diu el supermercat, sinó el sommelier José Luis del Campo en una de les seves ressenyes. El Condado de Egara, doncs, aguanta bé el tipus, però a més deixa en vista “un color vermell cirera bastant intens, molt net i brillant, capa mitjana-alta i un moviment en copa acceptable”. El nas: no gaire intens, però sí nítid. Les aromes: a fruits vermells madurs “amb una presència de tons torrats de la criança”. La boca: entrada “molt fruitera”, característica que es repeteix en el pas per paladar. Persistència mitjana i pas “bastant llarg”. No se li pot demanar més a aquest vi envellit un mínim de 12 mesos en barriques de roure americà.
En les notes de tast de l’ampolla s’indica que “destaca el seu color net i brillant amb indicis de cirera i les seves aromes profundes i fresques a fruita vermella madura amb notes de vainilla, espècies i fruites en nas”. Per descomptat, “sorprèn el seu bon pas en boca, carnós i prolongat postgust”. El maridatge: “Carns a la brasa, aus, caça, formatge manxec”.
Ah, Condado de Egara conté sulfits, tot s’ha de dir.
