De moment, en el 2025 es plantaran 913 arbres a la trama urbana, però la intenció és mantenir anualment un ritme similar. L’Ajuntament de Terrassa ha anunciat aquest dimecres un pla d’arbrat la concreció anual del qual dependrà de les assignacions pressupostàries però que l’alcalde, Jordi Ballart, considera “prioritari”.
La importància estratègica del pla es demostra amb la presentació d’aquest, duta a terme per Ballart a la rambla de Francesc Macià, on aquests dies es col·loquen 53 arbres en superfícies anteriorment ja arbrades. De fet, gairebé la meitat dels arbres a plantar enguany a Terrassa s’instal·laran en llocs on ja n’hi havia abans; els exemplars anteriors van morir o estaven malalts i van ser retirats. La tasca de reposició, llavors, ocupa bona part del programa.
Un grup d’operaris de Naturalia Jardiners, l’empresa contractada per l’Ajuntament per a aquests menesters, treballava en la plantació de nous exemplars a uns metres del lloc triat per a la presentació, enfront de la plaça del Primer de Maig. Perquè aquesta acció a la rambla de Francesc Macià, segons Ballart, és un exemple d’aquest apartat, doncs un dels objectius principals del mandat és “posar la ciutat al dia” amb aspectes “com la millora de l’espai públic“.
/ NEBRIDI ARÓZTEGUI
Actuacions com les de renaturalització són crucials “per augmentar el benestar d’una ciutadania que reclama més verd”. L’Ajuntament afronta millores “que es comencen a notar” per operar “un canvi de model a Terrassa, per a aconseguir una ciutat més còmoda, resilient i sostenible“, ha declarat l’alcalde.
Més que decorat
Plantar arbres no és només una qüestió d’attrezzo urbà: “Es tracta d’una eina essencial per lluitar contra el canvi climàtic“. Aquesta vegetació “és depuradora natural de pol·lució, refresca l’ambient en dies d’altes temperatures, afavoreix la biodiversitat i incentiva una mobilitat sostenible”, en el sentit que uns espais verds potencien els moviments a peu o en bicicleta.
Terrassa té en l’actualitat uns 17.000 arbres només en “viari”; això és, en trama de via pública, sense comptar jardins ni parcs com el de Vallparadís
Dels 913 arbres a col·locar enguany, la plantació corresponent a uns 440 ja està planificada per a abans de la primavera en sectors com la rambla de Francesc Macià, la carretera de Rellinars, l’avinguda d’Àfrica, el parc de Gernika o el carrer de Pablo Iglesias. A l’Anella Verda n’hi haurà properament una trentena. En un futur pròxim arribaran també els del parc de la República, en construcció, i els previstos a noves promocions.
Terrassa té en l’actualitat uns 17.000 arbres només en “viari”; això és, en trama de via pública, sense comptar jardins ni parcs com el de Vallparadís. El reg dels nous exemplars es realitzarà principalment amb boques de reg i, en el cas que no se’n disposi, amb camió cisterna amb aigües freàtiques. Aquest sistema es podria complementar amb el que es faci amb aigües depurades si progressa un estudi municipal al respecte, segons ha comentat Montserrat Alba, regidora d’Obra Pública, Manteniment i Parcs i Jardins.
La diferència entre un escocell buit i un altre amb soca
Quina és la diferència entre un escocell buit i un en el qual s’ha conservat part del tronc? Els primers acabaran segurament tapats perquè no s’hi ha previst la reposició d’arbres; en els segons, la soca assenyala que allà sí es col·locarà un nou exemplar. En escocells buits de la rambla de Francesc Macià s’estan plantant arbres que formen part d’un pla per revertir la situació viscuda en els últims anys. “El nombre d’arbres ha anat decreixent a conseqüència de les baixes causades principalment per fenòmens meteorològics i per la sequera. A aquest fet s’ha unit la impossibilitat de fer plantacions o reposicions per l’estat d’emergència per sequera, que impedia regar de manera òptima”, ha apuntat Montserrat Alba.
Les unitats noves han estat seleccionades amb criteris tècnics d’acord amb la seva ubicació, l’adequació al medi i al clima, la durabilitat, la neteja (són prioritaris el arbres que embruten menys) i l’estructura, evitant espècies que provoquen al·lèrgies i les invasores. En la nova població de flora local hi ha exemplars de freixe, noguer, alzina, pi pinyer, arbre de tulipa, pebrer, jacaranda, roure, pollancre, grevíl·lea, fitolacàcia, til·ler i pistatxer, entre d’altres.
