La roba i les sabates són ja el segon residu més contaminant del món després del petroli, no només pel seu procés productiu, sinó pels residus que genera. Ho diu l’ONU, i les dades de producció de residus ho corroboren. Cada europeu genera 12 quilos de brossa tèxtil a l’any, 12,6 milions de tones a Europa, prop d’un milió a Espanya i 765 tones a Terrassa, segons les dades de recollida de Roba Amiga a la ciutat.
En aquest context, des del dia 1 de gener del 2025 Europa obliga els municipis a recollir de manera separada el residu tèxtil. Una directriu que portarà a Terrassa un increment de contenidors taronja al carrer.
A la ciutat hi ha ara 122 dipòsits de Roba Amiga per la recollida de roba i sabates. “Ara disposem d’un contenidor per cada 1.875 habitants – explica Patrícia Reche, tinenta d’alcalde de Transició Ecològica- i la voluntat és arribar a la ràtio d’un contenidor per cada 1.500 habitants. Això que suposa tenir 174 contenidors a la ciutat”. És a dir, 52 contenidors més.
La gestió d’aquesta ampliació de la xarxa de punts de recollida l’assumirà el Consorci de Residus del Vallès Occidental. Com ja va passar amb el tractament de les fraccions orgànica, paper, envasos i rebuig, els municipis vallesans, entre els quals Terrassa, han deixat en mans de l’òrgan comarcal la responsabilitat de gestionar el residu tèxtil.
De moment, el consorci ja ha tret a licitació la xarxa de contenidors. L’organisme comarcal seleccionarà les empreses que assumiran la responsabilitat de recollir la brossa tèxtil a cada municipi. El repte és disposar d’un sistema capil·lar que situï prop de la ciutadania un punt on dipositar la roba i les sabates que ja no farà servir. El tèxtil s’incorpora als objectius de reciclatge de la UE pels residus urbans, que se situa en el 55% aquest any, un 60% en 2030 i un 65% el 2035.
“A Terrassa hem fet els deures”, comenta Patrícia Reche. La ciutat va instal·lar el primer contenidor de tèxtil l’any 2012 i avui disposa de 122 punts de recollida que comptabilitzen 765 tones de roba i sabates cada any, la qual cosa suposa una mitjana de 3,45 quilos de brossa tèxtil per habitant i any.
Aquesta és una dada parcial del residu tèxtil que es produeix a la ciutat. “Una part de la roba que no fem servir va als mercats de segona mà, la donem a familiars o amics o la revenem a través d’aplicacions de compravenda. Són circuits positius – apunta Reche-, que responen al principi de circularitat del residu”.
Es calcula que un 11% del tèxtil que descartem acaba en un abocador o una incineradora. A Terrassa, la presència de roba i calçat al contenidor del rebuig acaba a la Planta de Tractament de Residus de Coll Cardús, ”on és un impropi que, entre altres coses, encalla la maquinària”.
L’assumpció de la gestió del residu tèxtil per part del Consorci de Residus del Vallès Occidental comportarà tancar un circuit circular del tèxtil a la comarca.
Patrícia Reche explica que en aquest moment “entre el 650 i el 60% del tèxtil es reutilitza, torna al circuit de venda, a botigues de segona mà o a donacions a entitats o col·lectius vulnerables. Entre un 20 i un 30% acaba fora de Catalunya i Espanya, a països tercers, i un 5-10% va a incineració, un procés que genera valoració energètica”.
