El projecte d’ampliació del parc natural de Sant Llorenç del Munt i l’Obac incorpora un nou estudi sobre “Patrimoni natural i connexió ecològica” que situa els espais oberts i, en particular l’Anella Verda de Terrassa, com a peces clau per garantir la biodiversitat a futur. Aspectes com l’increment de la superfície de bosc, de les zones urbanitzades i la sequera fan que moltes espècies cerquin altres espais on caçar o nidificar. La incorporació de planes i espais de conreu al parc com les que envolten Terrassa són una oportunitat perquè el nou parc matural conservi i ampliï la seva biodiversitat.
El prestigiós Centre d’Investigació Ecològica i Aplicacions Forestals (CREAF) de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) és l’autor d’aquest informe, que aprofundeix en el valor de l’ampliació del parc en matèria de connectivitat ecològica i de biodiversitat.
Amb l’ampliació, el parc natural augmentarà un 42,7% la seva superfície, sumant 5.852 hectàrees que inclouen tres grans àmbits de connectivitat: un a Sant Vicenç de Castellet i Castellvell i el Vilar, que connecta amb l’eix del riu Llobregat; un segon a Vacarisses, on Sant Llorenç enllaça amb el parc natural de Montserrat: i un tercer a Terrassa, a l’àmbit de l’Anella Verda, el cinturó de natura que envolta la ciutat.
Dani Pons, tècnic de conservació del parc natural: “El parc està perdent espècies que necessiten espais oberts per caçar i nidificar”
La fauna i la flora no entenen de fronteres, de manera que animals i vegetació ja transiten per aquests tres espais. Però la realitat és que infraestructures com la C-16, la C-58 i les línies de tren o les urbanitzacions esdevenen barreres que frenen aquesta mobilitat ecològica i tanquen literalment algunes espècies en espais que sovint esdevenen adversos.
L’ampliació del parc ha de garantir la protecció i la gestió d’aquests corredors, però, quin paper hi juguen els espais oberts en un entorn de bosc?
Aquí entra en joc l’Anella Verda. “El parc està perdent espècies que necessiten espais oberts per caçar i nidificar”, explica Dani Pons, tècnic de conservació del parc natural de Sant Llorenç del Munt i l’Obac.
Les guineus, el gamarús, el falcó pelegrí, els aligots o l’àguila cuabarrada són rapinyaires que tenen en els espais de conreu, en les vores de camps, en torrents i rieres el seu hàbitat de supervivència. L’Anella Verda és l’entorn ideal per la caça, l’espai on habiten els conills, les perdius, els ocells petits, les musaranyes o els ratolins de camp. Si no els troben aquí, busquen altres entorns. Un fenomen que ja s’està donant al parc natural.
Un falcó pelegrí i la seva cria, al parc natural /Nebridi Aróztegui
Dani Pons cita un exemple d’espècie que ha decidit migrar i que l’ampliació permetria recuperar. “És el duc, que ha passat de nidificar al parc a fer-ho a l’àmbit del Llobregat”.
La connexió amb aquest espai natural a través Castellvell i el Vilar i Sant Vicenç de Castellet, i l’ampliació cap a l’Anella Verda ajudarà a preservar corredors que permetin a espècies com el duc desplaçar-se i trobar noves planes i espais oberts on caçar i dipositar el niu.
“Els trams que els anys cinquanta, seixanta i setanta eren espais de conreu, àmbits oberts, ara són bosc -apunta Pons-. Serà molt difícil recuperar-los, per això és tan important ampliar el parc incorporant àmbits que garanteixin la connexió d’espècies”.
Com ho viurà l’excursionista?
L’ampliació del parc natural és una oportunitat per la flora i la fauna, però també ho serà per a tota la població que gaudeix de l’espai natural com a excursionista, escalador, boletaire o passejant de cap de setmana.
L’horitzó d’un parc natural sense rapinyaires, amb fauna que ha decidit migrar, pot ser un futurible en l’actual context de bosc tancat creixent i de sequera. L’ampliació obre la porta a protegir, gestionar i intervenir per preservar un gran espai de 18.000 hectàrees, en el que els humans poder gaudir d’una rica biodiversitat en fauna i flora.
D’aquesta manera, l’ampliació esdevé un instrument eficaç de lluita contra les conseqüències del canvi climàtic al parc natural de Sant Llorenç del Munt i l’Obac. Si la sequera expulsa del parc les zones de conreu i les activitats ramaderes, incorporar espais com l’Anella Verda, que recuperen l’ecosistema mixt original de bosc i espais oberts, és una garantia de futur.
Una autopista ecològica
Encara hi ha un factor més que situa l’ampliació del parc i la connectivitat com a vital per a la supervivència de la biodiversitat del parc.
Les plagues forestals, però també les que afecten la fauna, són ja més agressives a conseqüència de la crisi climàtica i comencen a tenir efectes devastadors als boscos de tota Europa.
Al parc natural, el CREAF “ha modelitzat episodis amb espècies de fauna víctimes d’una plaga o virus que les porta a l’extinció. Connectar espais naturals a banda i banda permet reocupar l’espai amb individus procedents de la zona no afectada i recuperar, recolonitzar”, explica Pons.
La mateixa situació que es produeix en cas d’incendi. Els efectes sobre la fauna i la flora d’un incendi al parc natural de Montserrat podrien revertir-se de manera més ràpida amb connectors amb el parc natural de Sant Llorenç que afavoreixin una ràpida repoblació.
El compte enrere d’un projecte consensuat
El procés per a l’ampliació del parc natural de Sant Llorenç del Munt i l’Obac avança a bon ritme. El 90% del nou perímetre ja està consensuat amb els ajuntaments afectats–queda algun municipi per tancar els nous límits– i la tramitació de l’expedient ja incorpora bona part dels informes tècnics que avalaran la proposta.
El primer, centrat en la viabilitat econòmica i financera de l’ampliació, es va tancar ara fa un any i va concloure que per cada euro de cost de la incorporació gairebé 6.000 hectàrees al parc, es generarien 22,5 euros de benefici.
Amb l’ampliacio del parc, Terrassa incorporarà 1.300 hectàrees a l’espai natural protegit / Nebridi Aróztegui
Ara, dos informes més aprofundeixen en aspectes com el patrimoni natural i la connexió ecològica i la caracterització del medi geològic.
Els estudis previs de l’expedient d’ampliació culminaran amb un informe que redactarà la direcció del parc natural i presentarà a la Generalitat. Un document amb tots els arguments a favor del creixement del parc que hauria de jugar perquè el projecte sigui prioritari. En aquest moment, els espais del Garraf i del Montsec aspiren a ser declarats parc natural i l’administració catalana haurà de prioritzar. Sumar més hectàrees protegides implica destinar recursos.
En el seu moment la Diputació de Barcelona, administració responsable de la gestió del parc natural de Sant Llorenç del Munt i l’Obac, va situar en uns tres anys la tramitació per l’aprovació de l’ampliació del parc. Ningú s’aventura ara, però, a tancar una data.
Terrassa va proposar la tardor de 2019 l’ampliació del parc i el ple municipal va aprovar, el juliol de 2020 per unanimitat, demanar a la Diputació de Barcelona i a la Generalitat el seu suport al procés. L’administració catalana és la competent per aprovar definitivament l’ampliació del parc.
A Terrassa, el projecte comporta que la zona protegida incorporarà les planes agrícoles del nord de la ciutat –arribarà a tocar del barri del Pla del Bon Aire–, des de la Font de l’Espardenyera (per l’est), fins al terme de Vacarisses ( per l’oest). Més de 1.300 hectàrees.
