El programa europeu Copernicus va publicar aquest divendres les dades sobre l’escalfament global durant el 2024 de més d’un grau i mig respecte de l’època preindustrial. Unes xifres que els experts alerten, i per les quals en reclamen accions ràpides i decisives, per evitar, cada vegada més, fenòmens climàtics extrems. “Ja s’ha vist, per exemple, amb els incendis que estan duent-se a terme a Califòrnia. No cal anar gaire lluny per trobar catàstrofes així. Aquí a la vora vam viure la DANA de València, que està considerada una de les deu pitjors catàstrofes mundials del 2024”, alerta Jordi Montserrat, meteoròleg terrassenc.
Per entendre-ho millor, tots els anys es classifiquen segons la seva temperatura mitjana una desviació estàndard d’aquesta temperatura, que ha de ser 0,8 graus més o menys. El que estigui dins aquesta franja, es considera normal. Quan passa de més de 0,8 es considera càlid, i quan baixa 0,8 de la mitjana, es considera fred. Si a sobre, aquesta desviació supera el doble de l’estàndard, es considera extrem. I això és el que ens hem trobat a nivell global. Doncs bé, a nivell de Terrassa, aquesta desviació ens desvela que el 2024 ha estat un any extremadament càlid. Dades de Josep Maria Gibert, professor de l’Escola d’Enginyers, i qui porta l’Estació Meteorològica Oficial de Terrassa de l’AEMET, revelen que la ciutat s’ha escalfat 1,77 graus respecte de la temperatura mitjana dels últims 60 anys, que és 15,5 graus. Aleshores, ens trobem que Terrassa, al 2024, s’ha mantingut en 17,24 graus, de mitjana, al llarg de l’any.
Dades de vertigen, però que baixen amb respecte dels dos anys anteriors. El 2022 va ser l’any més càlid de la història a Terrassa, amb una temperatura mitjana de 17,8 graus; i el 2023 va ser de 17,6. Desviacions que són desmesurades respecte de la mitjana, per aquest motiu, es considera que aquests últims tres anys han estat extremadament càlids. Aquests darrers tres anys han estat un repunt de temperatures dins d’una tendència progressiva. Des de mitjans dels anys 80, hi ha hagut una acceleració en l’augment de les temperatures a la ciutat – a partir del 82 o del 83, que és quan es va començar a parlar del canvi climàtic -. Fins aleshores, es considerava que el clima era estable i no variava. Aquesta tendència a l’augment va ser molt forta al principi dels 80, ben bé fins al 2000. Des d’aquest any en endavant, hi ha haver 10 anys que semblava que s’estabilitzava tot, però no baixava. Fins al 2010, que va tornar a accelerar-se. El salt més brusc, però, han sigut aquests últims tres anys.
El 2024, desgranat
Apunta Josep Maria Gibert que els mesos més càlids del 2024 relatius a la normalitat han estat el gener i el febrer: ““Han estat els més càlids de la història cadascun d’ells. Ha estat un hivern exageradament calorós, perquè el desembre anterior també havia estat molt càlid”. Al gener del 2024 hi va haver una temperatura mitjana de 10,6 graus, i al febrer de 12,9. La mitjana de l’hivern va ser d’11,5 graus, quan la normal és de 8,5, per tant, va haver-hi una desviació de fins a 3 graus. La primavera també va ser càlida, però ja va tenir una tendència més cap a la normalitat, dins del fet de ser càlida. L’estiu també va ser molt càlid, amb una desviació similar a la de la primavera. I la tardor va ser l’estació més normal, sobretot perquè el setembre va ser relativament fresc – l’únic mes de tot l’any que es pot considerar normal -.
Van haver rècords diaris absoluts també, al llarg del 2024. El 25 de gener va ser rècord absolut històric per l’època, que hi ha haver una temperatura màxima registrada de 24 graus. Al gener, sí. “A nivell local, aquest canvi climàtic provoca un augment de les nits tropicals – quan les temperatures mínimes no baixen dels 20 graus -, un augment també de les nits tòrrides – quan les mínimes no baixen dels 25 -, i fa que hi hagi cada vegada més dies seguits en els quals se superin els 30 graus de màxima. Els estius són cada vegada més llargs i els hiverns, cada vegada més curts”, afegeix Jordi Montserrat.
Un 2024 plujós, malgrat tot
Si el 2024 no va superar les temperatures mitjanes dels dos anys anteriors és perquè va ser un any més plujós de l’habitual. Va començar molt sec, amb gener i febrer i les restriccions d’aigua. La primavera ja va ser humida i es va començar a arreglar el tema de la sequera. El maig va ser sec i l’estiu, en general, també sec. Va ser l’octubre que va ser molt humit, i hi van caure 193 litres quan el normal en són 80. L’octubre va fer saltar la tendència de ser un any sec, i la va passar a humit. En el total, van caure 819 litres a Terrassa, que és més que la suma dels dos anys anteriors.
