(Per Domènec Ferran Gómez, historiador de l’art)
Quim Torras va viure i treballar a la masia de Can Bogunyà fins al 1914, any en què es dissenya i construeix la seva nova residència familiar, Mon Repòs, a prop de la Masia de Can Colomer. Allà hi va viure entre el 1915 i 1917. Ell, dissenya i decora totalment el seu nou habitatge familiar. Es tracta d’un edifici de concepció clàssica i d’una sola planta rectangular, accés principal amb pòrtic i dues columnes, per entrar en un passadís central amb habitacions a banda i banda. Al fons una escultura clàssica i una lluerna il·luminada per vidres de colors; decorada amb els quatre frescos i inscripcions de la seva autoria.
L’any 1919 es va vendre la casa, que va estar temporades en desús fins que els frescos varen ser adquirits per la Caixa de Terrassa l’any 1993 i arrencats per a ésser exhibits en diversos espais de l’entitat financera fins a l’actualitat al vestíbul de la Factoria Cultural de la Rambla. Així va començar la seva disgregació, fins que la casa de Mon Repòs va ser parcialment enderrocada durant unes obres de rehabilitació per part del seu nou propietari l’any 2007. Actualment, només conserva -de l’original- la façana principal amb les empremtes de la pintura mural amb temàtica rural al timpà, malmetent-se a la intempèrie.
La resta de la producció artística de Torres-García que es preserva a Terrassa són dues obres de pintura de cavallet -oli sobre tela- que conserva el Museu de Terrassa. Una és “Natura morta: gerro amb flors” datada i signada de l’any 1927 i l’altra és “La Terrassa Industrial” atribuïda a l’artista de l’any 1916. A part d’això, en col·leccions particulars existeixen esbossos i alguns dels diversos projectes decoratius que el seu protector terrassenc Emili Badiella li havia encarregat per la seva residència al carrer de Sant Antoni 20, malauradament desapareguts.
La conservació de Mon Repòs amb la seva integritat és la gran oportunitat perduda del que hagués estat sens dubte espai de visita obligada per entendre l’art i la vida de l’artista durant la seva estada terrassenca així com del noucentisme català.
