Potser a moltes persones que estiguin llegint aquestes línies en aquest moment els estranyarà, però aquesta ciutat, fa unes dècades, era territori de discoteca. Noms mítics com Maggoty, La Nau, Cerebrum, Tangaroa, Number One, No Name, Bluff, Gran Casino, Liben’s o Mackintosh formen part de la història. Com passa amb la cançó “Miami Beach” de Lax’n’Busto, podríem estar tota la nit, però en comptes de fer una relació de grups o cantants, amb una llista inacabable de locals que van il·luminar les nits de la ciutat.
Amb el temps van anar desapareixent, encara que algunes van canviar de nom i, també, d’estil musical i de perfil de clientela. Recordar altres noms llegendaris com Forum, Pont Aeri, Crom, Chapeau, Oxido, Baby’O, Macxim, Neón o Barro, ens pot transportar a una situada a la rambleta del Pare Alegre, número 28. Es deia Zodiac.
Durant un temps
Va funcionar durant un temps, però com va passar amb moltes altres, aquell local va canviar de nom (i possiblement, de propietaris). Com el Libens, que també va ser Laser o el Number One, que va tenir diverses denominacions des de la seva creació. El seu cartell, a la façana de l’edifici, jugava amb una O en la qual estaven exposats els dotze signes del zodíac. Una manera de refermar la creença en el seu nom. A més, a sota, les paraules “boite” i “discoteque”, com si posar paraules estrangeres realcés la qualitat de l’establiment.
El cas és que, més tard, el seu nom va canviar per un de nou. Skuka, amb la segona K invertida, mirant cap a l’esquerra. I, a més, entre lletra i lletra, hi havia un punt. Per tant, es llegia S·K·U·K·A, amb la darrera K al revés, figura que no ens atrevim a intentar perquè, a més, no sabem com fer-ho.
El seu logotip, una mica enrevessat, ens mostrava una mena de cercle, tirant a ovalat, amb dues figures entrellaçades que representaven a dues persones, presumiblement un home i una dona. Eren els finals dels anys vuitanta i consta que la seva existència es va perllongar un temps més, com es pot comprovar en una promoció que es troba per internet, per anar a aquest local, anunciat llavors com a Skuka Complex, a veure per una pantalla gran la final de la Copa d’Europa entre el Barça i la Sampdoria de 1992. Ha plogut, ha nevat i fins i tot, alguns s’han pentinat.
Una S i una A
La fotografia que il·lustra aquest article ens mostra tot el que queda de rastre d’aquella discoteca. Les lletres S i A, la primera a la part esquerra i la segona a la dreta. Dues lletres que van perdre a les seves acompanyants. És possible que, al so de la música que se sentia a dins, les lletres ballessin. Ara, les que queden, ja no ballen i representen el que queda d’una època en què Terrassa, que ningú ho dubti, era territori de discoteques.
