Pot semblar una història d’un conte de fades, o el guió d’una pel·lícula de Hollywood, però no és ben bé així. Es tracta de la història de com quatre catalans, dos terrassencs, un sabadellenc i una barcelonina han estat seleccionats per participar a un dels concursos d’escultures de neu més importants del món. A Harbin, una de les ciutats més grans del nord-est de la Xina, és on l’Anna Puerto, el Jordi Martínez i els cosins Marcet – en Mateu i l’Albert, tots dos terrassencs-, viatgen per demostrar la seva vàlua com a escultors d’estructures de neu. Acudeixen al Harbin Ice Festival, un concurs on competeixen els millors especialistes del món.
Tot sorgeix de la iniciativa d’Ana Puerto, després d’haver estudiat el cicle de tècniques escultòries, i provar amb un concurs d’escultures de neu a Andorra. Puerto va introduir en aquest món l’Albert Marcet, la seva parella, que la va ajudar “a palejar neu, que és bàsicament el que fan els que no en saben”, confessa ell mateix. Marcet, dissenyador 3D, va convèncer el seu cosí Mateu Marcet, també dissenyador que ja havia participat en el concurs de Harbin, per provar sort als Alps. Però aquesta vegada no van ser admesos. Poc després, Mateu va rebre un correu promocional de Harbin, i no va dubtar a proposar-ho al grup. Tres dissenyadors com són l’Albert, en Mateu i en Jordi, i una escultora com és l’Ana, units per presentar un projecte atractiu, i guanyar la possibilitat de viatjar, amb tot pagat, a Harbin a competir.
L’Ana Puerto, l’Albert Marcet, el Jordi Martínez i el Mateu Marcet, just abans d’enlairar-se amb destí cap a la Xina
“Nosaltres sabíem les dimensions d’aquest concurs. És una competició molt bèstia, on hi van equips de tot el món. Vam presentar proposta i no crèiem que ens agafarien, perquè és un concurs d’una gran dimensió. És de les millors neus que tens per fer aquestes escultures. Nosaltres som novells, per dir-ho d’alguna manera. El projecte estava bé, ja que de fer projectes tots en sabem. Però nosaltres tampoc ens esperàvem que ens agafessin. Va ser una gran sorpresa“, relata l’Albert Marcet.
El concurs consisteix a donar forma a un bloc de neu compacta, de 3 metres de llarg, per 3 de profunditat i 4 d’alçada. Una neu difícilment modelable amb les mans, i amb la qual s’hi ha de treballar amb eines. Prèviament, però, s’hi ha de presentar una proposta amb tota mena de detalls sobre l’estructura que s’hi vol presentar: “Et demanen que diguis què és el que faràs exactament amb esbossos, amb maquetes i tot tipus de preparació prèvia. I després tot el que et trobes allà és súper difícil. Per això, anem amb la peça preparadíssima, amb un cub de porexpan de 30 per 40. Així, quan ens fiquem amb un tamany real amb un cub de tres per tres per quatre d’alçada, tot el que ens hem preparat ens servirà per no defallir. Allà canvia una altra vegada tot el joc”, explica Albert Marcet.
L’esboç del projecte “Nòmada de les profunditats”
L’objectiu que tenen, reconeix el mateix Marcet, no és altre que el de viure bé l’experiència: “Nosaltres no anem pas amb la mentalitat de guanyar el concurs. Aquests tipus d’històries et passen una vegada a la vida. Anem a gaudir-ho, a estar a l’alçada del concurs – ens hem proposat fer un projecte, i el durem a terme segur-, però anem allà a passar-ho bé. A disfrutar d’una experiència única a la vida”. L’Anna Puerto, el Jordi Martínez i els cosins Marcet van sortir ahir cap a la Xina, i després d’un vol de més de 12 hores, iniciaran la seva preparació pel concurs, que comença demà passat, 5 de gener.
El projecte
Com es pot observar als esbossos, i a la mateixa imatge que va presentar el grup com a proposta, la figura que han triat per representar al bloc de neu és un cranc ermità. Sota el nom de “Nòmada de les profunditats”, han dissenyat un animal que dona molt joc amb les seves formes. “A nivell de disseny, el que és espectacular és que tota la part de la closca serà molt llisa. Intentarem que ho sigui amb un resultat molt matemàtic, amb corbes molt ben fetes. A veure si ens en sortim. I després, tota la part de les potes del mig cranc, que surt de dins de la closca, són molt orgàniques. Es generen allà contrastos, i hi ha molta línia, s’hi generen molts plans… Crec que el contrast farà que sigui una peça interessant”, comenta Albert Marcet.
El cranc ermità, prototip del projecte
