La ciutat afronta 2025 amb una llarga llista de projectes que farien de Terrassa un lloc molt millor. No tot serà possible, però plantegem a Ses Majestats l’encàrrec de fer realitat una tria de sis “regals” que només necessiten una empenta per esdevenir una realitat. I si queda espai a les carrosses, afegim un llistat complementari que requereix, sobretot, un gest polític per tirar endavant: l’institut escola Sala Badrinas, els nous CAP i CUAP, la venda de Torrebonica i, per acontentar molts veïns, camions de càrrega bilateral.
El portal de Sant Roc
L’assignatura pendent
El 2025 pot ser l’any decisiu per desencallar el projecte i encarar l’execució
Fa sis anys que es va tancar al pas el portal de Sant Roc (2019) i que veïns i comerciants esperen una solució per a un dels espais més emblemàtics i populars del centre de Terrassa. Ara, sobre la taula del govern de la ciutat hi ha l’encàrrec fet a una empresa externa per la redacció del projecte de construcció d’un nou aparcament, que substituiria l’antic, un projecte que hauria d’anar acompanyat de la reurbanització de la superfície. L’alcalde Jordi Ballart es va comprometre a tenir enllestit el nou portal de Sant Roc a finals de 2026 i ara el repte és ajustar-se al màxim a aquest calendari. Per fer-ho, aquest 2025 hauria de començar a concretar-se l’execució del projecte.
L’accés a la B-40 a les Aimerigues
Un vial estratègic
Tot depèn del Ministeri de Transports
La ciutat ho demana, el Ministeri es resisteix i la mobilitat ho necessita. Coincidint amb la negociació sobre el projecte de la ronda Nord, l’Ajuntament de Terrassa proposa al Ministeri de Transports, Mobilitat i Agenda Urbana que construeixi un nou accés a la B-40 a l’altura de les Aimerigues, entre la Maurina i Can Boada. La infraestructura permetria a molts conductors procedents de l’oest de la ciutat accedir de manera ràpida a la B-40, sense haver de desplaçar-se al Roc Blanc o a la carretera de Rellinars. L’accés alliberaria de bona part del trànsit de pas carrers com Galileu i Arquimedes. El ministeri es resisteix a crear una nova sortida a poca distància de les dues ja existents, però la ciutat defensa que aquesta és una infraestructura clau tant per millorar la mobilitat urbana com per potenciar el paper com a ronda de la B-40.
El Vapor Ros
Toca omplir-lo d’activitat
La proposta d’un centre de creació artística
2025 serà l’any de prendre decisions. Des del mes de novembre de 2014 el Vapor Ros, l’últim complex industrial tèxtil que resta intacte al bell mig de la ciutat, és de titularitat municipal i ara l’Ajuntament ha de decidir quin futur atorga a aquest espai. Aquest any serà clau per trobar finançament per rehabilitar els edificis i reurbanitzar l’interior del recinte. També serà el moment de prendre decisions sobre quina utilitat es dona als diferents espais del vapor. Els artistes han estat els primers a posar sobre la taula una proposta avalada per historiadors i entitats i persones de l’àmbit de la cultura per fer del Vapor Ros un gran centre de creació artística amb un museu permanent d’art local, un equipament que tregui els artistes i les obres d’espais amagats i els mostri a la ciutat. El Vapor Ros demana respostes i el 2025 pot ser l’any de concretar-les.
Una facultat de medicina
L’aposta de la UPC
Pendents de trobar una seu adient i propera al campus
La UPC ja ha aprovat la creació d’una facultat de Medicina a Terrassa i ara manca trobar un espai adient per les aules de la nova titulació. La notícia consolida el paper de Terrassa com a ciutat universitària i potencia la seva aposta per la docència, la ciència i la innovació. 2024 ha estat l’any de l’aposta per Terrassa i el 2025 hauria de ser l’exercici en què la ciutat proposa un espai adient – l’edifici hauria de tenir com a mínim 4.000 metres quadrats-, ben connectat, accessible i proper al campus de la UPC. El CST seria l’hospital de referència per a la futura carrera, de manera que amb la nova facultat de Medicina Terrassa suma en molts àmbits.
Un Palau de Congressos
I recinte firal, de concerts…
A l’espera de finançament
És un dels projectes que acumula més exercicis pendents de concreció. A diferència de la majoria de grans ciutats, Terrassa no disposa d’un Palau de Congressos que pugui acollir fires, esdeveniments institucionals, grans recitals “indoor” – molts artistes no programen a la ciutat per manca d’un recinte tancat amb gran aforament- i que contribueixi a impulsar el turisme de negocis i la projecció nacional i internacional de la ciutat. En aquest moment, els usos esportius estarien descartats. La proposta està sobre la taula del nou conseller d’Empresa i Treball, el terrassenc Miquel Sàmper. Serà 2025 l’any en què es posarà calendari a aquest projecte tan esperat?
Més habitatge i assequible
La prioritat social
El repte d’augmentar l’oferta de lloguer
L’accés a l’habitatge és una de les primeres preocupacions de la ciutadania i un dels reptes del nou curs polític. En aquest context, Terrassa és avui una de les ciutats amb més projectes residencials en marxa i, alhora, un mercat tensionat on la demanda supera amb molt l’oferta, especialment de lloguer. Aquest 2025 hauria de ser l’any en què la Generalitat respongui a la proposta de finques que ha fet l’Ajuntament per acollir part dels 50.000 habitatges públics que s’ha compromès a construir fins a 2030. També serà l’any en què un dels nous sectors, el d’Acciona a l’antiga AEG, posi al mercat centenars de nous pisos de lloguer a la ciutat.
L’ascens del Terrassa FC
És l’objectiu que es persegueix
Està a tres punts dels llocs que donen accés a la promoció
Pujar a Primera Federació és el repte que s’ha marcat el màxim accionista del club, el grec Constantinos Tsakiris i ho va deixar ben clar en una roda de premsa de l’estiu de 2023. D’ençà que es va canviar la confecció del futbol espanyol, l’objectiu és escalar categoria i el primer pas és l’ascens que, tot i que l’equip de Víctor Bravo està situat a la novena posició de la classificació, està a només tres punts de les places que donen accés a la disputa del “play-off” per pujar. Encara hi ha marge.
