Bruixeries, un dels establiments històrics de Terrassa, abaixarà definitivament la persiana el pròxim 25 de gener, posant fi a una trajectòria de 45 anys que ha deixat empremta a la ciutat. Nascuda l’1 de desembre de 1979, va iniciar el seu camí com un establiment especialitzat en la venda de regals informals. Amb el temps, va evolucionar fins a convertir-se en una rellotgeria i joieria familiar, gestionada ara pels germans Oriol i Dídac, que van continuar el llegat dels seus pares, la Montse i l’Esteve.
L’establiment va inaugurar-se al carrer de la Rutlla gràcies a l’emprenedoria d’Esteve Gelabert i el suport del seu pare, reformant un petit local amb molta il·lusió. L’èxit inicial va portar a l’obertura de noves botigues al Raval de Montserrat i al carrer de Sant Pere. Fins i tot, es van donar a conèixer a Sabadell, obrint una botiga al centre i una altra al Paddock. Tot i l’expansió, els canvis del mercat van obligar a tancar progressivament fins a quedar-se només amb l’establiment del carrer de Sant Pere, que ara també diu adeu.
El tancament de Bruixeries posa de manifest les dificultats creixents que enfronta el petit comerç davant de la competència d’internet i les grans marques. “Els cicles van canviant i, ara, si el petit comerç no treballa amb grans marques està destinat al fracàs”, lamenta Esteve Gelabert. Així, expressa que “em sap greu tancar, perquè tot això m’ha fet molt feliç, però treballar per pagar és una angoixa”.
L’Esteve també destaca l’essència de Bruixeries al llarg de la seva trajectòria: “crec que hem estat diferencials en l’amabilitat amb el client i l’atenció personalitzada”. Aquesta filosofia, que ha permès crear vincles amb els clients, és un dels aspectes més valorats per la família Gelabert.
Un comiat ple de gratitud
En les seves xarxes socials han fet pública una emotiva carta d’acomiadament en la qual recorden els inicis de Bruixeries, la dedicació de la família i el suport incondicional dels seus clients. “Durant aquests 45 anys, Bruixeries ha estat molt més que una botiga. Ha estat un lloc de trobada, una segona llar, i un projecte compartit”, escriuen.
“És un adeu nostàlgic, però també una immensa gratitud per tot el que hem viscut i après. Ens emportem el record de cada somriure, cada conversa i cada moment compartit”, manifesten.
