“Tots els que no ens ha tocat la loteria venim al Quinto”, diu una dona entrant al Centre Cultural El Social. Minuts després de l’obertura, la sala de baix és quasi plena i ens veiem abocats a seure d’esquena al lloro que va cantant els números.
A la meva taula, hi ha diverses persones que juguen per primera vegada. “Va massa ràpid aquest lloro, no?” Comenten. “Aquesta és la gràcia”, responen al davant. “S’ha d’estar molt atent”, afegeix.
El trepidant joc em transporta a la sensació que tinc cada Cap d’Any, quan se m’acumula el raïm i començo la nova etapa escanyada. Observo, però, que no soc l’única sorpresa amb la velocitat del joc. Poca gent canta les típiques rimes. És comprensible, amb prou feines hi ha temps per processar els números! De fet, en un tancar i obrir d’ulls, algú ja ha cantat jugada.
Sala d’entrada al Centre Cultural el Social | Lluís Clotet
“El que més m’agrada del Quinto és l’emoció d’aconseguir picar”, diu la Clara, que ha vingut a divertir-se amb les seves amigues de la Universitat. “Em sembla un molt bon pla per fer amb amics o en família, després dels àpats”, opina.
En aixecar la vista del cartó, m’adono que la sala de dalt és també plena i que fins i tot n’obren una tercera. Tots escolten el lloro per megafonia, però el xivarri és tant que aquest ha de demanar silenci. Tot seguit, un grup de joves de la zona xerraire s’aixeca celebrant com si haguessin guanyat la Champions. Llàstima, però, que han errat un número. “Us han afaitat la cartilla”, els diu el lloro en to burlesc.
Els premis són humils però simbòlics i molt satisfactoris. Amb l’emoció, és fàcil fer una partida rere altra sense adonar-se’n. “Nosaltres en farem deu”, diu un pare, intentant posar límits davant del seu fill. Hi ha gent, en canvi, que es deixa emportar i s’hi passa hores: “al final, és un punt de trobada, per coincidir amb la gent del barri”, opina la Susana.
Per què és tan popular i estimat, el Quinto? Després d’escoltar diferents respostes, he elaborat la meva pròpia teoria: el Quinto et fa ser present. Una cosa que avui en dia no és gens fàcil. T’obliga a estar atent a la cartilla i a connectar amb la gent del voltant. En tota la tarda no m’ha semblat veure ningú mirant el mòbil, i això ja és dir molt. Ni tan sols a la periodista, que d’incògnit, intentava capturar la fórmula que fa tan popular aquest fenomen.
El Quinto va primer, el mòbil ja després | Lluís Clotet
I tu? Què creus que fa tan especial al Quinto? Segur que tens una perspectiva diferent.
