Hi havia molt de misteri entorn d’aquesta nova festa anomenada “La baixada de les vaques”. Sobre paper, semblava una autèntica innocentada! Hi havia fins i tot qui es preguntava: seran reals, les vaques?
La cercavila va començar entre joves al davant del Mercat de la Independència. Abans de les 19 hores, la gran mula de l’associació Mulassa i els dos Gegants Bojos de la ciutat van arrencar el pas. Aviat van topar amb el primer obstacle: el trenet de la ciutat, que després d’algunes maniobres, va celebrar-los amb el timbre al son de la música.
En arribar a l’Ajuntament, es va produir un moment màgic: centenars de pastorets amb barretina vermella van aparèixer desfilant des del carrer de la Palla. Va ser llavors quan el soroll dels esquellots va anunciar el moment més esperat: la revelació de les vaques. “No ho són, de reals, però tenen noms reials”, van bromejar des de l’organització al Diari de Terrassa.
La Leti, la Sofi, la Campetxana, la Preparada i la Vaca Cega, inspirada en el poema de Joan Maragall. Eren cinc bèsties salvatges sobre rodes. De seguida, les vaques van començar a descontrolar-se, tot entrant a comerços i envestint entre riures els clients.
Si bé la marxa avançava a bon ritme pel carrer Sant Pere, sovint les vaques es desviaven del camí per carrerons secundaris. Sort dels pastorets, que van saber guiar-les fins al Vapor Ventalló. A la plaça, van aturar-se uns segons per agafar forces per l’última i més important embranzida.
Vaca aturada al Vapor Ventalló | Lluís Clotet
Amb unes temperatures que rondaven els 5 °C, alguns assistents van haver de recórrer a l’escalfor de la ratafia per combatre el fred. De seguida, es va reprendre la cercavila, passant per un fosc passatge del Vapor de la Companyia. Sota la dèbil llum dels fanals, aquell fenomen festiu va semblar per moments un somni estrafolari. “Pare, estem a Terrassa?”, va preguntar estranyada una nena petita.
Els crits dels pastorets van accelerar el ritme de la desfilada. Les vaques els perseguien baixant a tota velocitat pel carrer de Pau Claris (antigament conegut com la Baixada de les vaques) fins a la rambla d’Ègara. El ramat va sorprendre l’artèria de la ciutat, paralitzant uns minuts el trànsit d’autobusos.
Baixada de les vaques | Lluís Clotet
Havent assolit el punt àlgid de la festa, els assistents van remuntar de nou la pujada per arribar fins a Cal Reig, on van acabar de celebrar la jornada amb un sopar. “S’han inventat una tradició nova!”, deien uns assistents.
A la cultura popular costa distingir qui organitza i qui segueix. I aquesta és la seva victòria social. “De quina colla sou?”, preguntàvem molts. Tant s’hi val, penso ara. Aquesta festa és justament fruit de la unió de colles, associacions i músics de Terrassa per celebrar plegats.
Vaques sobre rodes | Lluís Clotet
